Diferents mirades dels àlbums il·lustrats

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una activitat d’animació a la lectura del FLIC (Festival de Literatures Infantil i Juvenil) a la Biblioteca les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. Vaig passar una tarda fantàstica i molt profitosa. Vull compartir les meves impressions i explicar-vos des d’aquest racó algunes de les activitats i les idees que vaig recollir i que, ben segur, em seran molt vàlides per la meva pràctica com a responsable d’una biblioteca escolar.

La sessió es va dividir en dues parts. La primera va ser molt divertida, tots i totes els que vam tenir la sort de veure-la en directe vam passar una  bona estona. Ens van presentar uns quants àlbums il·lustrats però d’una manera atrevida, diferent, impactant! De fet van presentar-nos un dels projectes de Tantàgora (un espai de creació que fa més de 18 anys que es dedica al disseny, gestió, elaboració i execució de projectes literaris i de foment de la lectura i de l’oralitat per a infants i joves). Concretament el projecte es diu Mariquemportes – Mariquemdius” dues noies molt eixerides i molt expressives que, amb originalitat, van anar mostrant els àlbums. A la segona part, i basant-nos en l’experiència viscuda, vam anar reflexionant sobre l’important paper de la biblioteca escolar en el foment de la lectura.

Una qüestió que  personalment em va agradar és la de les diferents mirades que pot tenir un àlbum il·lustrat de qualitat. Per crear expectatives, per aconseguir que els nostres nens i nenes s’apropin amb curiositat al llibre i comencin a llegir-lo i mirar-lo, podem mostrar-lo des de diferents  mirades: el format, el color, els punts de vista de diferents personatges, el joc… i no sempre des de la narració del text. Serà molt difícil aconseguir fer-vos arribar l’experiència però us explicaré alguns dels exemples d’ahir.

La primera proposta va ser l’àlbum “Dues rodones idèntiques?” de Neus Moscada, Sd edicions. Les dues rodones vermelles protagonistes d’aquesta història neguen ser idèntiques malgrat la seva similitud de forma, mida, color, textura… Un llibre que probablement agradarà a tots aquells a qui sempre comparen amb algú altre i a tots els qui defensen el seu dret a ser diferents.

Les Maris, amb dos llibres iguals, donaven veu a les dues rodones que discutien amb algú altre sobre el fet de què no eren iguals i es tornaven per anar mostrant les imatges. La discussió, l’entonació i l’expressió de les seves cares ens van fer gaudir del vocabulari excel·lent del conte, ple de sinònims. Quasi no em vaig poder estar d’aixecar-me per tocar-lo i mirar les senzilles imatges (rodones, de fet) que acompanyen el text.

Van triar un poema del llibre “Poesies amb suc: Antologia de poesia per infants” de Miquel Desclot, ed. la Galera i ens el van recitar, tot jugant amb ell.

Ens van fer petar de riure presentant “L’eriçó” de Gustavo Roldán, ed Thule. I aquesta vegada ens van explicar la història del conte però no tal i com està al llibre sinó des del punt de vista d’un personatge secundari: les pomes. Dues d’elles, en veure des de l’arbre l’eriçó, el troben encantador i es preparen per coquetejar amb ell. Ooohhh! és pelut! Mira, mira, que s’apropa! Ui! es fixarà en nosaltres? Però s’emporten una desagradable sorpresa quan es menja a una de les seves companyes i… Fantàstic!

Temes com la guerra civil espanyola, difícils a vegades d’abordar, però i si no ho fem llegint? I si només presentem la portada…, la contraportada…, el llom…, la coberta del davant…, la del darrera… i plam! al mig dos anys i mig! El llibre torna al seu lloc però jo ja sento les ganes de descobrir aquests dos anys i mig.

Bé, és un espectacle per viure’l no per explicar-ho però no he pogut resistir les ganes d’escriure sobre ell.

Vam parlar també de què cal dedicar temps a la tria de llibres, però no només a través de llistes amb recomanacions. Cal anar a biblioteques públiques, a llibreries i mirar-los, llegir i triar els que a nosaltres ens agradin. Només així transmetrem emoció als que ens escoltin. Fa temps que estic convençuda de la importància d’això.

Cal perdre la por al llibre com a objecte. S’ha de tocar, jugar amb ell. Tractar amb respecte un àlbum no vol dir que no el puguin tocar per por a trencar-lo.

No us perdeu l’ocasió de viure en directe algun dels projectes de Tantágora. Si podem els convidarem a la biblioteca, a una de les tertúlies amb les famílies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà