La tafaneria és indiscreta. Però la curiositat és un despertar per una cosa, una poderosa crida de l’atenció sobre un objecte. En aquestes alçades de curs hauríem hagut de tenir moltes curiositats sadollades, moltes curiositats satisfetes. Potser, com el persontge de la Ramona Via, també hem viscut moltes situacions que han resultat ben tafaneres, potser són inherents a la condició humana.

tafaneria

  • Definició: Indiscreció, intimitat, murmuració, que es fa córrer.
  • Text:

En altre temps, a l’hospital de Vilavella, jo havia passat hores llargues al costat d’operats de nou, vigilant que mantinguessin el cap decantat damunt una tovallola, eixugant-los amb gasses la bromera que els venia als llavis, acostant-los una ronyonera a la boca quan semblava que anaven a perbocar sota els efectes de l’anestèsic. Aquelles estones, que a vegades s’allargaven tres o quatre hores, se’m feien pesadíssimes. Em cansaven perquè m’exigien immobilitat i silenci, ¡dos impossibles! Però algun cop tenien la seva compensació, degut a l’atractiu misteriós d’allò que diuen el qui comencen a despertar-se d’una anestèsia: unes vegades, paraules deslligades i indesxifrables; altres, veritables discursos; més excepcionalment, autèntiques confessions íntimes, que naturalment les infermeres –com els metges– consideren secrets professionals. No vull negar que la meva natural tafaneria quedava sovint ben servida.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966) (2006: 99)