L’exposició ‘Poesia per la pau’ ens porta fins a una paraula que surt del COR per la PAU. Es tracta d’una exposició llibresca que compta amb el suport de la Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat.

cor

  • Definició:
  1. Òrgan muscular situat en la cavitat toràcica que, contraient-se rítmicament, és l’agent principal de la circulació de la sang. Els batecs del cor. Palpitacions de cor. La sang que aflueix al cor. 
  2. El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l’alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar, una pena, el cor. Tenir el cor al treball.
  • Etimologia: Del llatí cor, cordis ‘cor’.
  • Usos: “Va romandre així, amb la mirada perduda en el buit, sense sentiment, sense dolor i sense pietat, però també sense ira. Tenia el rostre lívid, com de marbre, més blanc encara i en una tal immobilitat, que s’hauria dit que era el rostre d’un mort. Tal vegada ell ho sentí així per un moment. Es passà amb un gest lent la mà pel front; després se la posà damunt del cor; percebé el seu bategar profund, assossegar. Volgué somriure i esbossà només una ganyota tràgica. Restà de nou immòbil i blanc, com fet de marbre. “Bah!” es digué bo i dibuixant amb la mà un gest en l’aire. I, deixant-se caure enrere, amb el cap damunt del respatller, va cloure els ulls.” Text de Sebastià Juan Arbó, Tino Costa (1947).