La paraula estomacar és la primera d’una seqüència de paraules vinculades a la violència que us volem proposar que conegeu per aproximar-vos a l’exposició de novel·la històrica i ciència ficció que hem previst a la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí en col·laboració amb la Biblioteca Antonio Martín i vinculada al Dia Internacional de Commemoració de l’Holocaust (27 de gener).
estomacar
- Definició: Apallissar, pegar un fart de llenya. La Florinda estomacava l’home i les cabres amb la mateixa paella.
- Etimologia: Del llatí stomachari‘irritar, causar bilis’, de la família d’estómac, pres de llatí stomăchus‘esòfag’, ‘estómac’, i aquest, del grec stómakhos [στόμαχος], mateix significat, derivat de stóma, -atos [στόμα -ατος] ‘boca’ (per això un estomatòleg és un especialista de la boca i no de l’estómac). «L’accepció moderna ‘apallissar’ és versemblant que es vagi desenrotllar com una desviació popular d’aquella [stomachari], a base de l’existència de la noció vaga que demostra el poble, en usar estómac per a ‘pit’ i ventrell per ‘estómac’» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana).
- Usos: “Un dels delegats detinguts, Joaquim Boix, va denunciar que havia estat objecte de maltractaments durant el seu pas per Via Laietana. Una processó de capellans vestits amb sotana va dirigir-se cap al bisbat per protestar, i després cap a l’edifici de la Direcció Superior de la Policia. A mig trajecte, els mossens van ser estomacats de valent per la policia. Era la primera vegada a la catòlica Espanya que la policia pegava als capellans.” Text d’Agustí Pons, Temps indòcils a Catalunya. Manresa i Barcelona: Angle Editorial, 2007, p. 49.
Textos extrets de Rodamots. Endinseu-vos al món dels mots!
Deixa un comentari