La Paraula de la setmana de l’11 al 15 d’octubre és la darrera de les onomotopeies perquè divendres acaba l’exposició sobre còmics. Si t’afanyes, encara podràs rebuscar entre les obres que tenim a l’exposició gràcies a la col·laboració amb la Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat. Acosta’t a la Biblioteca!

gloc-gloc

  • Definició: Onomatopeia del soroll que fa un líquid en entrar o sortir d’un recipient o conducte estret. També: glac-glac, glec-glec, glo-glo, glop-glop, gluc-gluc, glu-glu.
  • Usos
    • Text 1: “El xivarri de la plaça de la Font em fa de rerefons i estímul a la vegada: tant el so de veus humanes com el d’aigua corrent, un gloc-gloc envoltant de llums discrets; mentre passen les hores les rialles d’un grup d’anglesos es tornen cada vegada més fortes, fins que la xerrameca dels catalans sembla un xiuxiueg en comparació.” Matthew Tree, Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix(Barcelona: Columna, 2001).
    • Text 2: “Ell també va beure aigua com si estigués assedegat, gloc, gloc, se sentia quan li baixava gola avall. –Fa calor, i beure aigua és molt important per l’organisme. Sabia que si es té set i no es beu aigua es perd el cinquanta per cent de la força? Ella va fer que sí amb el cap i va tornar a agafar el got.” Matthew Tree, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002).