Aquesta setmana i la que ve coincideixen en el calendari la quaresma i el ramadà, períodes en què les diferents religions propugnen entre quaranta i trenta jornades sense menjar durant les hores de sol. La guerra, però, du dejunis obligatoris per la manca d’aliments, tal com explica el personatge de la novel·la de la Ramona Via.

dejú dejuna

  • Definició: Que no ha menjat res des del començament del dia. Són les onze i encara estic dejú. 
  • Text:

6 de juny (1939)

Vaig anar a Barcelona, a portar al Banc d’Espanya tots els bitllets que teníem i que no valen. […]

Al Banc me’n van donar un resguard, que diu que ens ha de servir per canviar per bitllets nous; però es veu que passarà molt de temps abans això no arribi, i en el millor dels casos ens en donaran una quantitat insignificant. Si és que ens en donen res.

Mentrestant havia hagut de fer hores de cua. I amb tanta estona d’estar dreta i dejuna, em va entrar un mareig. Dic dejuna, per bé que la mama m’havia volgut fer esmorzar; però jo no m’havia pogut empassar ni una cullerada d’aquelles sopes Firmo, que ningú no sap de què són fetes; només se sap que van dins uns paquets que diuen Firmo. I la dona que venia darrera meu a la cua em va dir: «Si estás mareada, devuélvelo todo, no te dé vergüenza.» No sé pas què hauria pogut devolver; i li vaig respondre que ja em passava, que ja m’havia passat.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966) (2006: 259)