El menjar escasseja en època de guerra. El sorell es pescava d’una manera peculiar que descriu Ramona Via en la novel·la Nit de Reis. És un peix blau ben apreciat pels greixos insaturats, el iode i el potasi.

Imatge: web www.boqueria.barcelona

sorell

  • Definició: Peix de la família dels caràngids, de fins a 30 centímetres de llargada, de dors verdós iridescent i ventre argentat, amb dues aletes dorsals i la línia lateral revestida d’escates en forma d’escut (Trachurus trachurus).
  • Text:

I d’unes coses en altres, ens hem posat a parlar de peix. L’altre dia n’havien servit a la cuina comunal, on mengen els treballadors de la fàbrica de material de guerra. El peix era sorell i algú va dir que no valia res perquè el duien de molt lluny i arribava estantís. I un altre va dir que els pescaven amb explosius: tiren pastilles de dinamita a l’aigua, va dir, i els peixos rebenten i surten morts, i llavors es veuen molt blancs perquè estan de panxa enlaire, però estan inflats i no valen res. I de poc que no hi ha un motí a la cuina comunal, de tant com pudia el peix aquell dia.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966) (2006: 105)