A primeries de novembre, amb la castanyada pel mig, ja estem acostumats als ritmes escolars, és a dir, comencem a estar avesats a allò que és habitual en la vida acadèmica d’aquest curs. Si encara no ens hem avesat del tot, potser hem de seguir treballant per aconseguir-ho. Ànim, ara que falta poc per tancar el primer trimestre. 

avesar

  • Definició: Acostumar. Fer prendre (a algú) el costum, l’habitud, d’alguna cosa, de fer alguna cosa. Cal avesar-lo a obeir. És difícil avesar-se a aquesta calor.
  • Text

–A casa nostra –digué la Maria per dir alguna cosa–, no tenim tampoc res més que arrels de carxofera i canyes, que cremarien molt bé si no fos que estan plenes de terra.

I ens en vam anar al llit sense haver vist l’oncle Joan ni l’oncle Ramon. Havíem de dormir totes dues en un llit, que no era pas de matrimoni; i amb tantes peripècies o potser perquè no estem avesades a dormir tan estretes, no ens venia la son. Aleshores la Marta em va començar a explicar coses del soldat de Tarragona; és ben curiós que no me n’hagués dit mai res d’ençà que li escriu ella sola les cartes; que no me n’hagués dit ni una paraula en tot aquell vespre, durant les sis hores que ens havíem avorrit a Albar esperant el tren, i que ara li agafessin aquelles ganes de parlar-ne, al llit, quan el millor que podíem fer era dormir ja que ens havíem de llevar d’hora.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966) (2006: 111-112)