Paraules que han esdevingut quotidianes tenen, de vegades, orígens ben curiosos. Ens remotem 100 anys perquè enguany es commemora el centenari de la mort del científic Alexander Graham Bell (1847-1922), a qui al voltant de 1900 se l’homenatja anomenant decibel (dB) la unitat de mesura internacional. En aquesta ocasió el nom de Bell no esborra el d’una dona -com ocorreria en altres ocasions- sinó el d’altres inventors, com ara Antonio Meucci, a qui el Congrés dels Estats Units d’Amèrica li restituiria l’honor l’any 2002 en reconeixer-li el mèrit de ser l’inventor del telèfon i qui l’anomenà teletròfon. Dit això, modereu els decibels i mireu no tapar ningú amb la vostra música.

decibel

  • Definició: Unitat per a mesurar les relacions de potències iguals a la desana part del bel, de símbol dB. El bel és la unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica, la relació entre dues potències, especialment acústiques; el seu símbol és B.
  • Etimologia: De deci-, forma prefixada del mot llatí DECIMUS ‘desena part de’, i bel, del nom del físic nord-americà, d’origen escocès, Alexander Graham Bell (1847-1922).
  • Usos: “Extretes del gran llibre de l’Experiència, les principals reacions estratègiques d’aquest tipus de persona insociable solen ser les següents. Primera: fer-se l’ofès. Els veïns li han fet saber, de la manera més educada possible, que els decibels del seu aparell de música engegat a les quatre de la matinada resulten incompatibles amb el son. Aleshores, l’agressor acústic es fa l’ofès i, en un intent de no haver de donar més explicacions i continuar posant la música a tot drap, pretén traspassar la pressió moral als que se li han queixat i es presenta com a víctima encara que ell sigui el botxí.” Text de Lluís Muntada, “L’agressor acústic”. Diari El Punt, 17 de setembre de 2005.

Textos extrets de Rodamots. Endinseu-vos al món dels mots!

 

Quadre extret de Viquipèdia. La font originària és el llibre Saber y entender.