Durant el segle XIV la ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri de pescadors, on els seus habitants decideixen construir el temple marià més gran que s’hagi conegut mai: Santa Maria de la Mar, la catedral de la Ribera. Per dur-la a terme uns aporten diners, altres treball. En mig d’aquests treballs trobem l’Arnau, un serf de la terra que, fugint dels abusos d’un senyor feudal, es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. La seva vida va lligada a la construcció del temple que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa.
En aquest llibre hi trobem molts aspectes de la vida de l’època: guerra, pesta, amor, traïcions, venjances…, en un món marcat per la segregació social, la intolerància religiosa i les ambicions materials. Això el converteix en una novel·la on es recreen molt fidelment les llums i les ombres de l’època feudal.