Vivim en el millor dels mons possibles? La reflexió crítica sobre la realitat política i social que envoltava el filòsof grec Plató (427-347 aC) a la polis atenenca el va portar a inaugurar un nou gènere de reflexió filosòfica consistent a dissenyar un model de societat ideal: és el que avui en diem l’elaboració d’una utopia.
Exposició Sant Jordi 2018
La paraula utopia la va inventar en el Renaixement el filòsof anglès Thomas More (1477-1535) per designar l’illa on s’hauria de situar el seu estat ideal. Significa “enlloc” en grec perquè marca l’horitzó, l’aspiració última, d’una societat perfecta a la qual mai es podrà arribar d’una manera completa. Molts són els problemes existents en les societats humanes i diverses les solucions proposades pels filòsofs al llarg de la història. A l’exposició n’hem seleccionat les deu més destacades.
Aquesta reflexió crítica sobre les estructures polítiques i socials en què vivim també ens pot portar a imaginar com podria ser la societat futura si els problemes i les injustícies en comptes de millorar, s’accentuessin i s’agreugessin. Descriure com seria la societat resultant si l’evolució del nostre món es produís en aquests termes és el que en diem la confecció d’una distopia.
És al filòsof anglès John Stuart Mill (1806-1873) a qui se li atribueix la invenció d’aquest terme, però va ser als inicis del segle XX quan aquest gènere de filosofia política es va desenvolupar de manera més fecunda. A l’exposició hem escollit també les deu distopies més importants.
Si les utopies són un reflex de les nostres esperances, les distopies expressen les nostres pors; si les primeres ens mostren les possibles solucions als problemes, les segones ens assenyalen quins poden ser els perills i les amenaces futures.
Com a punt de partida de l’exposició fem ús de les reflexions del filòsof il·lustrat francès Voltaire (1694-1778) a la seva obra Càndid o l’optimisme. En aquesta novel·la el protagonista es pregunta si efectivament viu en el millor dels mons possibles tal com li havia ensenyat el seu mestre Pangloss que alhora seguia la filosofia de l’optimisme metafísic del filòsof alemany G. W. Leibniz (1646-1716).
Càndid es debat entre l’optimisme que li han ensenyat i el pessimisme que es deriva de l’infortuni que presideix el conjunt de peripècies que conformen la seva pròpia vida. Però la qüestió de fons no és tan simple com ser optimista o pessimista respecte al possible ordre dels fets que configuren el món i el porten sense remei cap a una millora o un empitjorament.
La reflexió de fons que s’amaga al darrera de la proposta de tota utopia o de la previsió de tota distopia gira al voltant dels valors últims sobre els quals volem fonamentar el nostre ordre polític i social: la justícia o la injustícia, la pau o la violència, l’opressió o la llibertat…
Cap persona pot evitar l’haver de triar i mostrar les seves preferències. En l’elecció d’aquests valors fundacionals no només defineix el sentit del nostre futur sinó que també defineix com és ella com a persona. Quins són els valors que tu defenses i practiques?
José Vidal González Barredo
Deixa un comentari