Una de les heroïnes de Freddie Mercury de tots els temps era la diva Montserrat Caballé.el març de 1986 la va conèixer a la casa de Barcelona. Una gran parella es formà quan Montserrat va acceptar gravar un àlbum amb Freddie. Ell va escriure una cançó sobre Barcelona per a ella i van gravar l’àlbum. Freddie i Montserrat van aparèixer a l’escenari junts per primera vegada el maig del 1987 al festival d’Ibisa ´92 on van interpretar Barcelona.

Aquest senzill Barcelona es llançà a Espanya el setembre de 1987 i es van vendre 10.000 copies en tres hores. El Comité Olímpico Español va adoptar la cançó com tema per els Jocs Olímpics del 92. [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2O9VUAXtFdE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Farrokh Bulsara a Zanzíbarm mundialment conegut com Freddie Mercury fou la veu principal del famós i exitós grup Queen de les dècades dels 70 i 80. La seva mort prematura va commocionar el món l’any 1991 , després d’haver agafat una bronco-pneumònia molt greu a causa del SIDA.

Des de ben petit ja va començar a tocar el piano, i va créixer en la seva adolescència amb Jimi Hendrix com el seu gran referent. Encara que també sentia admiració per Led Zeppelin. Com a integrant de la banda Queen va interpretar gairebé tots els gèneres musicals, gràcies a la seva increïble veu que arribava fins a les 3 vuitenes i mitja. Fet que va permetre per exemple un duet magnífic amb Montserrat Caballé amb la cançó Barcelona, de cara als JJOO del 1992.

Com a curiositats cal destacar que no sabia conduir, i sempre llogava a un xofer. I que el símbol de la banda Queen el va fer ell mateix, on hi surten els 4 components del grup artísticament representants amb el seu corresponent símbol del zodíac.

Els lleons per John Deacon i Roger Taylor (leo), el cranc per Brian May (càncer), i les fades per ell mateix (virgo).

Font: L’escalè de la discòrdia

Montserrat Caballé i Folc (Barcelona 1933) Soprano catalana.

Rebé la primera formació musical al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand.

Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.

L’any 1953 interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu, en el marc d’un concert de fi de curs. Un any després cantà al Teatre Principal de València la Novena simfonia de Beethoven. Posteriorment es traslladà a Florència i Basilea per ampliar els estudis. Del 1957 al 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, Viena i Bremen. Després del seu pas per la Scala de Milà, el 1962 debutà al Liceu amb Arabella, de Richard Strauss. Casada el 1964 amb el tenor Bernabé Martí, l’any següent es consagrà definitivament amb un concert al Carnegie Hall de Nova York, en el qual substituí Marilyn Horne en el paper de Lucrezia Borgia, de G. Donizetti. El mateix any debutà al Metropolitan d’aquesta ciutat i al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1966 ho féu a París amb un recital a la Sala Pleyel. Tres anys després triomfà clamorosament a l’Arena de Verona amb un memorable Don Carlo. El triomf absolut arribà, però, l’any 1970 a Milà, amb la interpretació de Lucrezia Borgia, que marcà el zenit de la seva trajectòria professional. A partir d’aleshores ha estat vinculada als títols inèdits de Bellini i Donizetti, que ha presentat arreu del món, incloent-hi memorables vetllades al Gran Teatre del Liceu, on ha estat una de les cantants més aclamades de la història del teatre. El 1972 debutà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París amb Norma. Bellini, Verdi, Strauss i Donizetti han estat els autors de referència de l’artista, que ha protagonitzat una abundant discografia sota les batutes dels més destacats directors d’orquestra i que ha participat en els festivals internacionals més prestigiosos. Els seus papers més reeixits han estat els de Lucrezia Borgia, Norma, Maria Stuarda, Salome o l’Elisabetta de Don Carlo, entre d’altres. En el seu repertori, s’hi troben també obres veristes (Puccini, Cilea) i contemporànies (Cristóbal Colón, de Ll. Balada).

Durant els anys noranta realitzà diverses incursions en el terreny del pop al costat de músics com Freddy Mercury o de grups com Mecano.

Font:

(Norwalk, Connecticut 1928)

Pianista, líder de banda i compositor nord-americà. S’interessà tant per la música de blues com pels pianistes bop. En 1950-51 formà part del grup de Stan Getz, i molt poc temps després es traslladà a Nova York, on treballà per a músics com Coleman Hawkins i Lester Young. L’any 1953 formà amb Art Blakey el grup The Jazz Messengers, formació que abandonà el 1956 per actuar i gravar amb el seu propi quintet una llarga sèrie d’àlbums molt elaborats (Blowin’the Blues Away, 1959; Song for My father, 1964, i The Jody Grind, 1966). Seguí actuant fins al final dels anys noranta, i enregistrà àlbums com Jazz Has a Sense of Humor (1998). Silver fou un dels pioners de l’estil hard-bop, en combinar elements del rhythm and blues i el gospel amb el jazz, fent ús de les innovacions que havia aportat el be-bop. Per a fer-ho desenvolupà l’art de la composició, l’arranjament i l’orquestració per a quintet amb trompeta i saxòfon tenor d’una manera que esdevingué modèlica.

Aquí en tens un exemple amb la interpretació del Predicador. “The Preacher” interpretat per Jazz Vocal Group “Syncopation”.

Compositor italià. (Roncole, Emília-Romanya 1813 — Milà, Llombardia 1901)

Quan tenia deu anys, el comerciant de Roncole, el seu poble natal, Antonio Barezzi, admirat pel seu talent musical, li finançà l’educació.

Deu anys més tard, ja era director del cor i de l’orquestra local. No tenia l’ambició de convertir-se en un compositor d’òperes, però el triomf inesperat de la seva tercera obra, Nabucco, sobre una història bíblica, va fer que es plantegés dedicar-se a aquest gènere més seriosament. Decidit a fer fortuna, componia una òpera cada nou mesos aproximadament i, el 1853, era el compositor italià més prolífic. La història de moltes de les seves obres tracten de pobles que s’alliberen dels tirans i, com que gran part del nord d’Itàlia en aquella època lluitava contra el domini austríac, Verdi es guanyà la fama de compositor polític i era molt estimat pel poble com a autor compromès amb el Risorgimento italià. De fet, la gent feia servir el seu cognom, VERDI, com a símbol d’independència, ja que les lletres coincidien amb el lema Vittorio Emanuele Re D’Italia, i expressaven així el desig que el rei de la casa de Savoia (Víctor Manuel) esdevingués rei d’una Itàlia unificada.

Treballà en prestigiosos encàrrecs, com per exemple l’òpera Aïda, per celebrar l’obertura del canal de Suez, i fou membre del Parlament italià, després que el seu país obtingués la independència d’Àustria.

Les seves òperes, en especial La traviata, Il trovatore i Rigoletto, donaren la volta al món, i cada una de les seves estrenes eren esdeveniments socials i musicals.

Quan tenia vuitanta-un anys es retirà del món operístic i l’únic que va compondre van ser unes quantes obres sacres; va dedicar la seva energia a muntar un centre per a músics vells i pobres, centre que encara avui existeix i que es finança amb els drets d’autor de les seves interpretacions.

En l’òpera Nabucco, escrita el 1842, Verdi emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a al·lusió a la Itàlia del seu temps. El públic italià veié en el passatge coral «Va pensiero» un autèntic manifest nacionalista.

Els Jardins penjants de Babilònia, per Martin Heemskerck, un dels escenaris on es desenvolupa l’acció de Nabucco. Clica i en sabràs tota la història:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DzdDf9hKfJw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més informació a :

Aquí tens un paquet d’activitats adreçat al Cicle Superior de Primària i a l’ESO, segons allò en el que es vulgui aprofundir. L’objectiu és apropar als nois i noies a aspectes de la vida i l’obra del compositor Giuseppe Verdi.

Font activitats: CEIP La Unió Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

I ara mira aquest vídeo tant bonic de La Traviata que combina música i plàstica:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NDhHxIz83Ic" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vols escoltar un fragment de La Traviata? Fixa’t bé en l’ordre d’aparició dels personatges i després contesta a les preguntes:

Com t’hauràs adonat, a través del vídeo, el Brindis està interpretat per un duet vocal ( Violeta i Alfred) amb cor ( els convidats). Però t’has fixa’t amb quin ordre intervenen?

•Häendel va néixer a Alemanya el 1685 i va viatjar molt pel seu país, però va ser a Itàlia on va completar la seva formació, on es va instal.lar el 1706. Allà va conèixer i assimilar les músiques de Corelli, Scarlatti i Vivaldi.

•Després dels èxits de les seves primeres obres es va instal.lar a Londres el 1719. Allà va fundar una Acadèmia Real de la Música i va triomfar plenament amb òperes italianes, però de rigor germànic: Juli Cèsar, per exemple.

•Degut a la influència anglesa es va decantar cap al gènere musical de l’oratori, el qual, escrit en anglès, consisteix en una gran epopeia on es narra amb llenguatge grandiós i melodies elegants la Història Sagrada. S’intercalen grans i solemnes parts corals, i l’orquestra inclou, sobre la base de violins, tot tipus d’instruments. Les obres més conegudes són: Israel a Egipte, El Messies (1741), Judas Macabeu, Jeftè, etc.

•La seva obra es completa amb nombroses composicions instrumentals: concerts per a orgue i orquestra, que ell mateix interpretava davant del públic; concerts per tocar a l’aire lliure, com la seva Música Aquàtica, o la seva Música
per a uns focs artificials.

L’obra:

La Música aquàtica (Water Music en anglès) és un conjunt de moviments orquestrals sovint considerats com a tres suites. S’estrenà l’estiu de 1717 quan el rei Jordi I demanà un concert que s’hauria de celebrar sobre el riu Tàmesi. Les suites orquestrals foren interpretades per 50 músics a la barcassa del rei.

La Suite és una composició musical instrumental que consta d’un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals es basa en un ritme de dansa.

Escolta tres versions diferents del mateix fragment. Música aquàtica nº1 Boureé:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6v26FbWFt2M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZiWkap1qzTc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/d3iL5qyjtqA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quina versió t’ha agradat més? Raona-ho.

Els instruments són els mateixos?

El tempo és igual?

En aquest capítol de “Vistes al mar” es dedica un programa monogràfic a una figura musical de gran magnitud: L’Oriol Martorell.L’Oriol Martorell i Codina (1927-1996) va ser director musical, pedagog i historiador. Alhora que estudià música es doctorà en història.

L’Oriol Martorell va viure a la segona meitad del segle XX i ha estat el fundador, creador i director emblemàtic de la Coral Sant Jordi.

Enguany fa 10 anys que va morir i aquest programa vol retre homenatge a l’Oriol Martorell, una persona fonamental per l’educació musical, una persona lliurada al nostre país.

En aquesta emissió ens apropa a aquest singular personatge un dels seus fills, n’Antoni Martorell, Sr. LLuís Saumell, gran col·lborador i el professor Santiago Alcolea, una eminència i col·laborador acadèmic.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

En aquest capítol del programa “Vistes al mar” es tracta de la problemàtica dels joves músics del nostre país que es veuen obligats a sortir a l’estranger per completar la seva formació.

Qui decideix que han de marxar? Quin problemes es troben? Què es troben al tornar a casa seva?

Les vicissituds dels joves músics per projectar la seva carrera musical és tot un periple per al seu futur professional.

L’Alba Ventura, pianista, En Jordán Tejedor, jove músic i en Feliu Gasull, professor de l’SMUC i guitarrista ens apropen a la seva experiència vital i musical.

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l’actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.

Antonio Lucio Vivaldi (4 de març de 1678, Venècia – 28 de juliol de 1741, Viena), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra.

Compositor italià (1678-1741).

El seu pare va ser forner i més tard violinista de Sant Marc a Venècia i, a partir de 1714, també ho fou ell. S’establí a Venècia, ciutat on va néixer, després de fer diversos viatges. Va escriure més de cinc-cents concerts, uns per a veus i altres per a instruments amb baix d’orgue (en destaquen els dos-cents trenta que féu per a violí), i quaranta òperes. Vivaldi va ser tan famós a la seva època com ho és actualment, fins i tot figurava a les guies per a turistes de Venècia. Pertanyia al clergat secular i era conegut pel nom del «capellà roig» a causa del color dels seus cabells.

Els arxius mostren que, en una determinada ocasió, va haver de justificar-se per haver interromput el sacrifici de la missa per tal d’escriure una melodia que li va venir al cap de cop i volta. Al mateix temps que clergue, fou director del conservatori femení Ospedale della pietà. Estimat per les personalitats del seu temps i, sobretot, per l’emperador Carles VI i el príncep elector de Baviera, Carles Albert, fou convidat a Amsterdam per dirigir la part musical per a la celebració del centenari de la fundació del teatre. Aquesta fou la seva única sortida a l’estranger, a excepció d’un misteriós viatge a Viena el 1741, on morí pobre i sol.

Va estar força temps malalt, al llit, i en sentir-se sol s’entretenia escrivint música. Com que des del llit podia veure, a través de la finestra, un paisatge que anava canviant amb el pas de les estacions, va tenir la idea d’escriure un concert per a cada estació de l’any. Al voltant de 1725, publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de dotze titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó i la invenció– i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.

Tots els concerts estan instrumentats per a orquestra de corda i violí solista, i cada un dels concerts es vincula a uns sonets descriptius que contenen al·lusions onomatopeiques. «El cant dels ocells», els «lladrucs d’un gos», en el concert titulat «La primavera», per exemple. Les imitacions de la natura eren habituals en l’època de Vivaldi.

Les quatre estacions :

• La primavera amb els ocells
• L’estiu amb la tempesta
• La tardor amb la cacera
• L’hivern amb la pluja fina

El Concerto Grosso (gran concert) fou una forma musical popular al llarg d’uns cent anys (1650-1750). Hi havia diferents instruments solistes (concertino o soli), i la resta de l’orquestra (ripieno o tutti). Així, el diàleg musical s’establia entre els dos grups contrastats, cada un complet en ell mateix, però amb el so distintiu.

Els concerts per a solista del segle XVIII són composicions en les quals un o dos instruments solistes dialoguen, «concerten», amb la resta de l’orquestra. El solista sol ser un virtuós que executa una part espectacular.

Un dels principals creadors d’aquest gènere fou Vivaldi, amb els seus concerts per a violí. Al llarg del segle xix triomfen sobre els concerts de violí, els de piano. S’han compost concerts preciosos per a viola, violoncel, contrabaix, oboè, clarinet, fagot, trompeta, etc.

Generalment, la forma concert s’estructura en tres moviments.

La paraula italiana concerto significa «concert» o «conjunt». El compositor de concerts assigna a un o més instruments parts solistes o dominants; la resta d’instruments de l’orquestra els donen suport. Un concert, generalment, explota i exhibeix les qualitats de l’instrument que realitza el solo.

I de la mà de l’Atrapasons la història de les quatre estacions:

Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica per què va canviant el temps al llarg de l’any, i ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva.

Autor de la música: Antonio Vivaldi
Gènere: Concerts per a violí – Música descriptiva
Estrena: 1725

LES QUATRE ESTACIONS

En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors i ple de bones olors. Però l’ocell ja n’estava fart.

– Sí, sí. Molt bonic. Però no puc menjar res gustós perquè encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així la fruita es faria grossa i madura i podria atipar-me de valent.

I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. La calor es va ficar per tots els racons del bosc. Tot va créixer i madurar, i la fruita era molt bona, però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

– Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.

– Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!

I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.

– Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.

I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.

– Aaai, tan bé que estava a la primavera, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…

I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que les estacions vagin canviant i vagin passant primaveres, estius, tardors i hiverns.

En aquest capítol, l’espai “Atrapa-sons” explica com funcionen i quines són les escales musicals. També recorda els orígens del trombó, mostra una animació de “Les quatre estacions” de Vivaldi i inclou una original interpretació d’una coneguda peça de Schubert. Aproximadament en el minut 10:50 comencen les 4 estacions:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730568.rm" width="352" height="288"/]

I aquí pots fer unes activitats que giren entorn la l’obra. El projecte té quatre parts:

• el conte
• la música
• els instruments
• el compositor

Es treballa l’audició i reproducció de fragments, els instruments de l’orquestra de corda i el compositor Antonio Vivaldi.

Font: CEIP Santa Maria del Mar
Salou (Tarragonès)

Alguns nois i noies de 6é hem buscat informació del Michael Jackson ja que Thriller fa 25 anys.

Michael Joseph Jackson (nascut el 29 d’agost del 1958 a Gary, Indiana i ha mort a Los Angeles el 25 de Juny del 2009), conegut com el “Rei del Pop,” era un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop dels anys vuitanta i noranta. Excel·lent ballarí, dotat d’un atractiu indubtable per als seus incomptables seguidors en tot el món, Michael Jackon ha demostrat també un talent especial per als negocis relacionats amb el món de la música i l’espectacle. La seva vida privada és constant font de notícies -no sempre positives- reflectides amb profusió de titulars per les revistes i altres publicacions d’informació general.

Thriller és un senzill(single) de Michael Jackson tret al gener del 1984. Forma part del álbum del mateix nom Thriller. Va ser grabat al 1982 a través de Epic Records. La cançó va ser escrita per Rod Temperton, i va ser produïda per Quincy Jones, com el restre del álbum.

El video musical de Thriller que acompanyà al single és potser, el mejor video musical de la història.

Thriller va arribar al número 1 a França, Espanya i Bèlgica, el número 4 a EE.UU. i el 10 al Regne Unit.

Al final de la cançó figura la veu de Vincent Price i el seu riure diabòlic.

El senzill, fou reeditat el 2001 en una edición especial del álbum Thriller, i en el 2006 en Visionary – The Video Singles.

LLETRA DE LA CANÇÓ EN ANGLÈS I CASTELLÀ

Com que la lletra és una miqueta “forta” qui la vulgui saber aquí tns la lletra en anglès i l’ enllaç en castellà.

<a href=”http://www.quedeletras.com” title=”Letras De Canciones”><br />Letras Canciones.</a>

Traducció de la lletra al castellà.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/swf/l.swf?video_id=RYrUQItmW4s&rel=1&eurl=&iurl=http%3A//img.youtube.com/vi/RYrUQItmW4s/default.jpg&t=OEgsToPDskK25JXPK8YRIospB4KHyasO" width="450" height="375"/]

Compositor austríac (1732-1809).

Quan tenia vuit anys guanyà una beca per a l’escola del cor de la catedral de Sant Esteve de Viena, al qual va assistir al llarg de vuit anys. Els seus mestres no el consideraven gaire dotat per als estudis i, a més, tenia fama de trapella. A l’edat de disset anys, quan ja s’havia produït el canvi de veu, en comptes de mantenir-lo al cor com a tenor o baix, com solia fer-se, en fou expulsat. Provà de treballar en diversos oficis, i va arribar a ser el director de la capella del Comte de Morzin i més tard treballà a la cort del príncep d’Esterhazy, lloc que conservà durant trenta anys. Cap al final de la seva vida viatjà dos cops a Anglaterra, per tal de dirigir les seves simfonies, i en passar per Bonn va conèixer Beethoven, el qual se’n féu deixeble.

Se’l considera un dels personatges més simpàtics de la història de la música. Mai no perdia el bon humor. Tenia noblesa de caràcter i no dubtava a reconèixer la superioritat d’un company músic, tot i que fos més jove. L’any 1782, quan tenia cinquanta anys, Haydn va conèixer Mozart, que en tenia vint-i-sis, i fins a la mort d’aquest últim, Haydn no s’atreví a tornar a compondre música religiosa; d’aquesta manera reconeixia la superioritat del seu jove company. En canvi, tot el que sabia Mozart era gràcies a les simfonies i els quartets de Haydn. Un dia en què tots dos estaven interpretant els quartets que Mozart havia dedicat a Haydn, aquest es girà cap al pare de Mozart, que també hi era present, i li digué: «Li declaro, davant del rostre de Déu, i li juro pel meu honor, que el seu fill és el millor compositor que conec».

Haydn va compondre música de tots els gèneres: cent quatre simfonies, vuitanta-quatre quartets de corda, seixanta sonates per a piano, misses, òperes i oratoris. És considerat el compositor model més perfecte de música «clàssica», sobretot per les simfonies i els quartets.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1171.rm" width="352" height="288"/]

Aquest vídep tracta l’evolució de la música des de l’època pre-clàssica a les primeres composicions simfòniques de Joseph Haydn. Aquest compositor va desenvolupar algunes tècniques de l’època anterior, però també altres de noves, com ara el treball “motiu-temàtic”, que van iniciar l’època clàssica de la música.