[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/forat_butxaca/001_770692.rm" width="352" height="288"/]

La música és una forma d’expressió, comunicació i identificació. “Un forat a la butxaca” hi dedica el capítol.

La pirateria i l’intercanvi de música a través d’internet afecten més les grans discogràfiques que els artistes, ja que aquestes empreses s’emporten la major part dels diners de cada CD que es compra.

La música que ens agrada diu molt de nosaltres, ja sigui enregistrada o en directe.

La música també pot tenir aplicacions terapèutiques, és el que s’anomena musicoteràpia.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_868289.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol, el programa “atrapasons” mostra les diferències entre “compondre” i “improvisar” a l’hora de fer música. També parla dels orígens del jazz.

L’Atrapa-sons és al pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. Allà conversa amb els músics Xavier Maristany i Martí Serra, que li mostren com es pot fer música improvisant.

Improvisar és tocar les notes i els ritmes, és a dir, la música, en el mateix moment en què passa pel cap. També es pot dir que és compondre instantàniament.

Un músic pot improvisar sol o amb més gent. En aquest darrer cas hi ha d’haver unes normes mínimes, com el tipus de compàs o el tipus de notes que cal tocar. També cal saber escoltar la resta d’intèrprets.

Al pavelló Mies van de Rohe, Xavier Maristany, Martí Serra i el grup “La bandÈria” fan una improvisació ben original.

El jazz ha fet de la improvisació un dels seus elements fonamentals i ha donat grans improvisadors com ara Miles Davis, John Coltrane i Louis Armstrong.

Precisament, al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta el tema de jazz “Make It Up”. I el jazz també és protagonista de la secció “El relat animat”.

Com a artefacte musical, l’Atrapa-sons proposa construir un trompòfon d’embut amb una mànega i un embut. Un cop fet, ell hi interpreta el “Ball de cascavells”, una dansa de festa major.

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” reflecteix la feina del director d’orquestra i explica els secrets de l’òpera xinesa.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_862261.rm" width="352" height="288"/]L’Atrapa-sons s’ha traslladat fins al parc de la Ciutadella, a Barcelona, per parlar amb el director d’orquestra Salvador Brotons.

Salvador Brotons explica que la batuta és com una extensió del seu braç, ja que ajuda el director a fer menys esforços perquè l’orquestra el pugui veure. Segons Brotons, la paraula “batuta” ve del verb “batre”, és a dir, batre unitats rítmiques uniformes.

La feina del director és marcar d’una manera regular el ritme que ha de portar l’orquestra. El director d’orquestra serveix per unificar criteris, ja que cada músic veu la partitura i l’obra de manera diferent. El director estableix un “tempo”, una referència inequívoca per als músics.

Salvador Brotons mostra, en aquest capítol, com dirigeix una orquestra amb l’ajuda del quartet de saxos “Saxons”.

Per començar una obra, el director fa un “levare”. Així indica amb la batuta a tots els músics com han d’interpretar la partitura.

El director d’orquestra ho ha de controlar tot i donar les entrades als músics. A més de la batuta, també es comunica amb els músics mitjançant la mirada i els gestos.

A la secció “L’artefacte musical”, l’Atrapa-sons proposa construir un “rabapot” amb uns bastons i un pot de llauna. El fa sonar i interpreta la “Cançó de les pometes”.

Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta “Per a l’Elisa”, el conegut tema de Ludwig van Beethoven.

“El relat animat” està dedicat a l’òpera xinesa, un gènere en què els homes fant tots els papers, fins i tot els de dona.

Ara pots veure un vídeo d’un director d’orquestra molt especial. Què més li pot passar?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mwNrht2f4OU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

RECURSOS I ACTIVITATS:

Vols ser tot un director d’orquestra? A jugar doncs. (+ de 4 anys, joc musicat)

Desenvolupament
Surt un infant del lloc on són  tots. Els altres, asseguts en rotllana, trien el director. Aquest, al ritme d’una cançó, haurà de fer gestos repetitius simulant l’acció de tocar els diversos instruments musicals que apareixen en una orquestra: el timbal, platerets, la trompeta, la flauta, el violí, la guitarra, etc. i anar-los variant sovint. Els altres, dissimuladament, hauran d’observar-lo i fer el mateix. Quan entra el nen que era fora, se situa al mig del cerde i va mirant detingudament, a fi d’endevinar qui és el director de joc. Per fer-ho té tres oportunitats. Si  a la tercera no ho ha aconseguit paga penyora i s’escull un nou director, i un altre per parar. Si ha aconseguit endevinar-ho serà  el director del joc a qui li tocarà parar la propera vegada.

1.   No et posis davant
de la ventisosa,
no et posis davant
que et vindrà un cadarn.

2.  Gira barret i tomba-li
tomba-li, tomba-li.
Gira barret i tomba-li
tomba-li per baix.

Font: “Jocs populars: I tu, a que jugues?” Imma Marin
Observacions: Aquest joc pot fer-se amb qualsevol cançó, però l’esmentada és una de les més adienta i apareix en el recull “Sobre tradicions de Vilanova i la Geltrú”.

Segons la el pop és música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.

El terme pop té diversos significats:

1. D’una banda és l’abreviació de música popular (popular music) en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular.

2. Per altra banda el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes —de tres minuts—, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll, en especial, però no exclusivament, dirigides als adolescents.

El pop és interpretat normalment per un conjunt de bateria, baix i una o dues guitarres, que sovint es reparteixen la veu principal i els cors.

Els instruments bàsics que integren un conjunt de rock són: dues guitarres, baix elèctric i la bateria.

Cadascun d’aquests instruments té una funció específica:
– una guitarra elèctrica és la principal, la que fa la melodia.
– l’altra guitarra elèctrica és la rítmica, la que fa els acords.
– el baix elèctric toca les notes greus que fa de “coixí” a la melodia
i que juntament amb la bateria proporciona una base rítmica.
– la bateria que marca el ritme.

El mot pop es popularitzà els anys seixanta com a terme definidor de diversos moviments culturals —també de la música moderna— que volien ser trencadors, com per exemple el pop-art d’Andy Warhol. Els anys setanta el rock evolucionà cap a línies més dures i menys ‘comercials’, però els grups que es mantingueren en la cançó senzilla de tres minuts, amb un solo de guitarra, o cap, conservaren l’etiqueta pop, per bé que ampliant el terme en funció de les noves incorporacions estilístiques. Així, hi ha pop-soul, pop-rock, pop alternatiu, techno-pop, power-pop, new wave o dance-pop.

Entre els diversos grups i intèrprets que han practicat el pop i les seves derivacions cal esmentar Cheap Trick, Stevie Wonder, Michael Jackson, Madonna, Dionne Warwick, Badfinger, Posies, Withney Houston, Pet Shop Boys, Everly Brothers, ABBA, Fleetwood Mac, Kinks, Jam, Oasis, Sade, Tequila o Alejandro Sanz.

Als Països Catalans, els grups més destacats pel que fa al pop han estat Sirex, Duble Buble, La Madam,Gossos, Ja t’ho diré, Sopa de cabra, Sau i Els Pets, Lax’n’busto.

CLÀSSICS DEL POP EN EL TEMPS

La funció d’aquests gràfics és ajudar a visualitzar i escoltar l’evolució en el temps de la carrera d’un artista o els canvis experimentats per un estil musical.

GENEALOGIA DE LA MÚSICA POP

Aquests arbres pretenen mostrar a partir d’estils molt coneguts les evolucions i ramificacions que han anat patint en el temps amb exemples de grups ben coneguts:

VÍDEOS:

El grup català ELS PETS ens interpreta el tema “Bon dia”:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s0WAW6ATXlU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

CANÇÓ:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Més informació a: Història de la Música Pop i Rock i a la

Es veu que la música també és qüestió de tacte! I si als Tactequeté, de tacte, no els en falta, a la música africana el que no li falta és ànima. Té un ritme tan animat que us moureu més que una mosca atrapada en un got de vidre! He-he-he.

La música africana vesteix a mida naixements, funerals, celebracions religioses i fins i tot rituals per fer ploure! I si amb el ritme dels instruments i la dansa dels bruixots no n’hi ha prou per remullar els camps ressecs, només cal cridar l’Atrapa-sons perquè faci ploure a bots i barrals!

L’Atrapa-sons toca els “djums”, uns tambors de l’Àfrica occidental; el “kalengo”, de Nigèria; la “calimba”, de Zimbabue; la trompa, d’Etiòpia; el xiulet “wassari”, del Senegal, i el “cas-cas”, també de l’Africa occidental. La música africana sona pertot arreu en el primer relat animat del capítol.

Tot seguit, Marcel Pascual, estudiant de percussió, interpreta una fragment de l’obra “The Typewriter”, de Leroy Anderson. La màquina d’escriure, un objecte ja gairebé oblidat, protagonitza la segona història del capítol.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922873.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya que té com una de les seves funcions principals acompanyar les sardanes.

El terme cobla, que s’utilitza des de temps remots per a designar aquest tipus de formació instrumental, procedeix del llatí copula, que significa unió i fa referència a l’acoblament o agrupament de diversos instruments.

Instruments

Actualment la cobla està formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els músics estan distribuïts en 2 fileres, davant els instruments de vent fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Així mateix, cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix està situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.

Els instruments són:

• Asseguts davant d’esquerra a dreta:
  • El flabiol és l’encarregat de fer l’introit (o entrada) i els contrapunts. El toca el mateix músic que toca el tamborí i la seva tonalitat és de Fa. El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla i amb el seu “toc” fa l’acompanyament a les sardanes.
  • El tible, segon i primer, és un instrument de la família de vent de fusta. Té un so agut i uns tonalitat en Fa.
  • La tenora, primera i segona, és un instrument de vent de fusta, amb el pavelló metàl·lic. És el que sol fer la melodia i té un to greu. La seva tonalitat és en Si?.
• Drets a darrere d’esquerra a dreta:
  • trompeta, segona i primera, és un instrument de vent de metall, el més agut de la família que trobem a la cobla. Amb tonalitat en Si? o Do.
  • trombó de pistons, és un instrument de vent de metall, generalment de pistons, també s’incorpora el de vares. Tonalitat en Do.
  • fiscorn, primer i segon, és l’instrument de vent de metall més greu de la cobla. Tonalitat en Do.
  • contrabaix, és l’únic instrument de corda de la cobla, format per 3 cordes afinades amb les notes La, Re, Sol. Combina l’arquet i el pizzicatto. Tonalitat en Do.

Aquí tens un exemple de Cobla:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ttAaqdIbA_0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Activitats del JClic relacionades amb la sardana i la cobla:

El paquet està organitzat en quatre seccions: “La cobla”, “Els instruments”, “Les famílies” i “Endevina instruments”.
S’hi presenten les característiques dels diferents instruments de la cobla, amb fotografies en color, articles de text i enregistraments sonors. Es proposen també un seguit d’exercicis per a repassar els conceptes treballats.

També pots consultar:Els enigmes musicals