Daily Archives: 2 juliol 2008

1980-1958: d’un temps, d’un país

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955250.rm" width="322" height="288"/]

Aquest primer capítol del programa “Totes aquelles cançons” és un resum, al revés, de la sèrie. El repàs comença a finals dels anys 70, en el moment en què s’obre una nova etapa per a Catalunya.

El programa ens porta enrere fins a l’inici del moviment de la Nova Cançó. Hi apareix Ovidi Montllor autoretratant-se, Lluís Llach en el concert que va fer al Palau d’Esports de Montjuïc i Joan Manuel Serrat en els concerts de Serrat als Barris, del 1976. Amb Franco agonitzant, sentirem Raimon al Palau d’Esports de Barcelona.

També hi apareixen imatges del primer Canet Rock, el del 75, i de La Trinca. Així mateix, es parla de la influència de la “gauche divine”. El programa també mostra imatges del Festival Folk del parc de la Ciutadella amb el Grup de Folk.

Un apartat especial és el dedicat a Joan Manuel Serrat, al “La la la” d’Eurovisió i al rebombori que es va organitzar.

D’altra banda, es recorden els primers èxits de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, com també el Festival de la Canción del Mediterráneo, quan Salomé i Raimon van guanyar amb el “Se’n va anar”.

Hi intervenen els primers Setze Jutges i veurem cantar Miquel Porter, un dels seus fundadors. També Josep Guardiola i Josefina Serrano, exmembre del duo Hermanas Serrano, els primers cantants “moderns” que van gravar en català els èxits internacionals del moment, recorden les seves experiències de l’any 1958.

Al llarg d’aquest primer capítol de “Totes aquelles cançons” parlen artistes com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Núria Feliu, Francesc Pi de la Serra, Raimon, Pau Riba, Jaume Sisa, Joan Isaac, Eduard Estivill, Maria del Mar Bonet, Miquel Àngel Pascual, Lita Torelló, Luis Eduardo Aute o Josep Maria Espinàs.

1964-1966: anirem tots cap al cel

[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955247.rm” width=”322″ height=”288″/]

“Totes aquelles cançons” recorda com, l’any 1965, tothom cantava en català. El fenomen s’havia consolidat i, fins i tot, les discogràfiques estrangeres demanaven als seus artistes que gravessin en català.

L’any 1964 s’estrena un programa de ràdio que va ser fonamental per a la difusió de la Nova Cançó. Era “Radioscope”, un xou matinal diari de Ràdio Barcelona, fet en directe i amb públic, presentat pel cantant i actor Salvador Escamilla. “Radioscope” es va convertir en tot un fenomen mediàtic, hi van passar gairebé tots els conjunts i cantants que cantaven en català, amb especial atenció als més joves, com Maria Cinta o el duet mallorquí Queta & Teo.

Els Setze Jutges anaven creixent amb la incorporació de cantants com Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol i Joan Ramon Bonet.

L’any 1964, Raimon publica el disc amb els temes de la banda sonora en català de la pel·lícula “Los felices 60”, del director Jaime Camino.

La censura prohibia algunes cançons, que no es podien radiar ni tocar en directe, i sovint, als discos, s’havien d’alterar les lletres. Els cantants Raimon i Francesc Pi de la Serra ho expliquen amb anècdotes.

La Nova Cançó va créixer de cop quan es va inaugurar, a Barcelona, la Cova del Drac, un local dedicat exclusivament a la Cançó.

Es produeix la primera escissió en el món de la Cançó amb la creació de Concèntric, empresa formada per antics gerents d’Edigsa. Una de les primeres descobertes del nou segell discogràfic Concèntric va ser el poeta, músic i actor Guillem d’Efak, un artista mallorquí d’origen familiar guineà.

La moda del català va arribar a la companyia RCA, que va fer cantar en català artistes com ara Rita Pavone, Jimmy Fontana o Luis Eduardo Aute.

1962-1963: les mans al vent

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955248.rm" width="425" height="400"/]

En aquesta edició, “Totes aquelles cançons” destaca el protagonisme, durant els anys 1962 i 1963, del cantant Raimon, i la importància de la victòria d’un tema en català al Festival de la Canción Mediterránea.

Entre els discos de l’any 1962, cal destacar l’èxit de la versió en català del tema “Mustafà”, interpretat per Rudy Ventura, o cantants com Font Sellabona, que triomfava a les emissores de ràdio.

Mentrestant, Els Setze Jutges anaven creixent amb les incorporacions de Guillermina Motta, Enric Barbat i Xavier Elies.

De València sorgeix una veu sorprenent, Raimon, amb cançons contundents i trencadores. El seu primer èxit va ser “Al vent”. Una operació estratègica el va portar a participar en el Festival de la Canción Mediterránea de l’any 1963 i guanyar-lo, amb Salomé i la cançó “Se’n va anar”.

El 25 setembre de 1962, al Vallès, als vorals de la riera de les Arenes, els immigrants que hi havien construït els seus habitatges precaris van ser víctimes d’una riuada històrica que va provocar centenars de morts. Aquests fets van generar una campanya de suport, capitanejada pel periodista radiofònic Joaquín Soler Serrano, que va culminar en un festival benèfic amb la participació de cantants com Raimon o Gilbert Bécaud.

L’any 1963, l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, va fer unes declaracions al diari francès “Le Monde” contra el règim franquista que van sacsejar el país.

Al llarg d’aquest capítol hi intervenen, entre d’altres, Rudy Ventura, Font Sellabona, Josep Guardiola, Eliseu Climent, Josep Maria Espinàs, Lluís Serrahima, Raimon, Josep Maria Macip, Josep Espar Ticó, Antoni Batista, Enric Barbat, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Pep Puvill, Josep Benet, Albert Manent o Ermengol Passola.

1965-1967: cançons de matinada

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955246.rm" width="425" height="400"/]

“Totes aquelles cançons” dedica el capítol a l’aparició de noves estrelles com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, i a fets històrics com la Caputxinada.

L’any 1965, Els Setze Jutges presenten en un recital el “jutge” número 13. Era Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que va triomfar arreu amb èxits com “Ara que tinc 20 anys”, “Cançó de matinada” o “Paraules d’amor”.

També va aparèixer amb força la cantant Núria Feliu, que va buscar la inspiració en l’estàndard nord-americà, amb versions en català de temes internacionals. Les seves actuacions al costat de Tete Montoliu van ser memorables.

El 9 de març de 1966, al convent dels Caputxins de Sarrià, es fa l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. En aquell acte, conegut com la Caputxinada, hi van participar mig miler de delegats universitaris i una trentena d’artistes i intel·lectuals, que van acabar sent desallotjats.

Pel que fa a la música, es completa la llista d’Els Setze Jutges amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

Són els anys més fèrtils de Raimon, amb l’actuació a l’Olympia de París i la publicació del disc del concert. Després edita amb èxit el disc “Cançons de la roda del temps”, amb poemes de Salvador Espriu i portada de Joan Miró.

A banda dels protagonistes del capítol, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu, Lluís Llach i Raimon, també hi intervenen Salvador Escamilla, Miquel Porter, Enric Barbat, Rafael Revert, Claudi Martí, Antoni Ros Marbà, Albert Mallofré, Joan Botan, Margarida Obiols, Quim Boix, Pere Tàpias, Núria Batalla, Joan Molas i Oriol Maspons.