Dues noies de 4art de Primària ens han portat les seves guitarres i ens ensenyen alguna cançó que han après:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zaKiIPEEBlE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/33BxCne6Nu0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En aquest capítol, el program “Enginy” proposa un exercici de retentiva sonora.
Primer de tot, a la pantalla hi apareixen tres objectes que emeten un so característic. Després, desapareixen i cal recordar quins objectes s’havien mostrat al començament.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/enginy/001_783006.rm" width="352" height="288"/]
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_815920.rm" width="352" height="288"/]
El programa “Atrapa-sons“, presenta, en aquest capítol, l’original música que fa el grup Cabo San Roque amb estris reciclats.
L’Atrapa-sons visita l’espai de treball del grup Cabo San Roque, a Barcelona. El seu local és ple d’objectes reciclats, la majoria rescatats de les escombraries, amb els quals obtenen tota mena de sons.
El presentador proposa construir un artefacte musical, el bicorda motoritzat, amb un tauló de fusta, dues cordes de guitarra i un ventilador. L’Atrapa-sons el fa sonar i toca la dansa tradicional “La gala de Campdevànol”.
Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta el “ragtime” “The Entertainer”, una peça de Scott Joplin que apareix a la pel·lícula “El cop” (“El golpe”). El “ragtime” també és el protagonista de la secció “El relat animat”.
Bé, així com podem fer música amb estris reciclats, també en podem fer amb verdures i aquí en teniu dos vídeos que ens expliquen com (el xinès costa d’entendre una mica…):
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/N5aUz9cDaCY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hpfYt7vRHuY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_868289.rm" width="352" height="288"/]
En aquest capítol, el programa “atrapasons” mostra les diferències entre “compondre” i “improvisar” a l’hora de fer música. També parla dels orígens del jazz.
L’Atrapa-sons és al pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. Allà conversa amb els músics Xavier Maristany i Martí Serra, que li mostren com es pot fer música improvisant.
Improvisar és tocar les notes i els ritmes, és a dir, la música, en el mateix moment en què passa pel cap. També es pot dir que és compondre instantàniament.
Un músic pot improvisar sol o amb més gent. En aquest darrer cas hi ha d’haver unes normes mínimes, com el tipus de compàs o el tipus de notes que cal tocar. També cal saber escoltar la resta d’intèrprets.
Al pavelló Mies van de Rohe, Xavier Maristany, Martí Serra i el grup “La bandÈria” fan una improvisació ben original.
El jazz ha fet de la improvisació un dels seus elements fonamentals i ha donat grans improvisadors com ara Miles Davis, John Coltrane i Louis Armstrong.
Precisament, al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta el tema de jazz “Make It Up”. I el jazz també és protagonista de la secció “El relat animat”.
Com a artefacte musical, l’Atrapa-sons proposa construir un trompòfon d’embut amb una mànega i un embut. Un cop fet, ell hi interpreta el “Ball de cascavells”, una dansa de festa major.
En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” reflecteix la feina del director d’orquestra i explica els secrets de l’òpera xinesa.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_862261.rm" width="352" height="288"/]L’Atrapa-sons s’ha traslladat fins al parc de la Ciutadella, a Barcelona, per parlar amb el director d’orquestra Salvador Brotons.
Salvador Brotons explica que la batuta és com una extensió del seu braç, ja que ajuda el director a fer menys esforços perquè l’orquestra el pugui veure. Segons Brotons, la paraula “batuta” ve del verb “batre”, és a dir, batre unitats rítmiques uniformes.
La feina del director és marcar d’una manera regular el ritme que ha de portar l’orquestra. El director d’orquestra serveix per unificar criteris, ja que cada músic veu la partitura i l’obra de manera diferent. El director estableix un “tempo”, una referència inequívoca per als músics.
Salvador Brotons mostra, en aquest capítol, com dirigeix una orquestra amb l’ajuda del quartet de saxos “Saxons”.
Per començar una obra, el director fa un “levare”. Així indica amb la batuta a tots els músics com han d’interpretar la partitura.
El director d’orquestra ho ha de controlar tot i donar les entrades als músics. A més de la batuta, també es comunica amb els músics mitjançant la mirada i els gestos.
A la secció “L’artefacte musical”, l’Atrapa-sons proposa construir un “rabapot” amb uns bastons i un pot de llauna. El fa sonar i interpreta la “Cançó de les pometes”.
Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta “Per a l’Elisa”, el conegut tema de Ludwig van Beethoven.
“El relat animat” està dedicat a l’òpera xinesa, un gènere en què els homes fant tots els papers, fins i tot els de dona.
Ara pots veure un vídeo d’un director d’orquestra molt especial. Què més li pot passar?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mwNrht2f4OU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Vols ser tot un director d’orquestra? A jugar doncs. (+ de 4 anys, joc musicat)
Desenvolupament
Surt un infant del lloc on són tots. Els altres, asseguts en rotllana, trien el director. Aquest, al ritme d’una cançó, haurà de fer gestos repetitius simulant l’acció de tocar els diversos instruments musicals que apareixen en una orquestra: el timbal, platerets, la trompeta, la flauta, el violí, la guitarra, etc. i anar-los variant sovint. Els altres, dissimuladament, hauran d’observar-lo i fer el mateix. Quan entra el nen que era fora, se situa al mig del cerde i va mirant detingudament, a fi d’endevinar qui és el director de joc. Per fer-ho té tres oportunitats. Si a la tercera no ho ha aconseguit paga penyora i s’escull un nou director, i un altre per parar. Si ha aconseguit endevinar-ho serà el director del joc a qui li tocarà parar la propera vegada.
1. No et posis davant
de la ventisosa,
no et posis davant
que et vindrà un cadarn.
2. Gira barret i tomba-li
tomba-li, tomba-li.
Gira barret i tomba-li
tomba-li per baix.
Font: “Jocs populars: I tu, a que jugues?” Imma Marin
Observacions: Aquest joc pot fer-se amb qualsevol cançó, però l’esmentada és una de les més adienta i apareix en el recull “Sobre tradicions de Vilanova i la Geltrú”.
Un instrument musical de vent és aquell que genera un so quan al bufar es fa vibrar una columna d’aire en el seu interior. En la classificació de Sachs-Hornbostel s’anomenen aeròfons.
Pel que fa a la pràctica musical i a la composició, s’acostumen a classificar en dos grans grups:
Els instruments de tubs s’acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d’embocadura:
Els instruments de broquet són els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d’embocadures, com a Instruments de fusta.
Per ampliar informació: Viquipèdia ,
Perquè un instrument soni s’ha de bufar pel forat del tub:
* Sona agut si bufo un tub curt.
* Sona greu si bufo en un tub més llarg.
Per a poder fer totes les notes podem fer els tubs de diferents llargàries o en un sol tub fer-hi diferents forats: Tapant tots els forats obting un so greu ja que aprofito tota la llargada del tub. A mesura que vaig destapant forats sonen les notes cada vegada més agudes ja que vaig escurçant el tub.
Pe r a poder amplificar el so cal donar forma de campana a l’extrem del tub.
Hi ha moltes maneres de fer sonar els instruments de vent.
Hi ha cinc maneres de fer sonar els instruments de vent segons el tipus d’embocadura que tenen:
* Bufar pel bisell o tallavent: flauta travessera, flautí,…
* Bufar pel bec i conduir l’aire cap al tallavent: flautes de bec, flabiol,…
* Bufar fent vibrar una llengüeta senzilla de canya contra el bec: clarinet, saxòfon,
* Bufar fent vibrar una llengüeta de doble canya: oboè,fagot, tible, tenora, gralla…
* Bufar per un broquet: trompeta, trombó, trompa, tuba…
L’embocadura de broquet té forma d’una copa petita. Sona quan l’instrumentista bufa i fa vibrar els llavis, que es recolzen al broquet. Per a que sonin bé cal col.locar bé els llavis i controlar la intensitat de la bufada i prémer els pistons, així s’accionen les vàlvules que allarguen o escurcen el recorregut de l’aire en el tub.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Gn6S5IxNiXk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El grup “Els quatre vents” ens presenta una combinació de músiques de pel.lícules i sèries de televisió:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zdiVB-S2a7g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
