Avui he pogut llegir una notícia al Regió 7 en la que explicava que fa 150 anys que es va inagurar la línia de Barcelona a Manresa amb ferrocarril. El primer trajecte va durar 80 minuts i sembla que actualment s’ha millorat, tarda 3 minuts menys. És a dir, en 150 anys hem estat capaços de guanyar 1,2 segons per any, de mitjana i ara només es tarda 77 minuts. Suposo que amb aquest progrés tant espectacular, aquesta línia de tren deu sortir al llibre guiness dels récords.

Hi ha realment algú que li interessa que viatgem en transport públic?  Suposo que no. Els impostos que paguem pels carburants representen tants diners que interessa que seguim viatjant en cotxe particular.

Aneu en compte al mirar la fotografia que a la velocitat que va podeu quedar despentinats.

El 26 de juny de 1976 es va obrir al públic la torre CN de Toronto. En la seva construcció hi van intervenir 1537 treballador i s’hi va estar treballant durant les 24 hores del dia i 5 dies la setmana al llarg de 40 mesos, és a dir, una mica més de 3 anys.

Al final van aconseguir una torre amb  553,33 m d’alçada (a la punta de l’antena més alta), 187  plantes.

Els 6 ascensors que té pugen a uns 22 km/h i tarden entre 58 i 61 segons a arribar a la planta del mirador i al restaurant giratori, respectivament.

Cada any li cauen uns 76 llamps.

Té una tolerància a vents de 420 km/h. Amb vents de 120 mph (193,12 km/h) la torre es balanceja 3,5 peus (1,07m) a l’alçada de l’antena, 1,5 peus (0,46m) a l’alçada del Sky Pod i 9 polzades (22,9 cm) a l’alçada del pis principal.

Està dissenyada per suportar un terratrèmol de 8,5 graus de l’escala de Richter.

Per col·locar l’antena es va utilitzar un helicòpter grua tipus Sikorsky.

Al terra de la planta del mirador hi ha un vidre que permet veure la impressionant alçada a la que et trobes. Tot i saber que pot aguantar 2919 kg/m² (600 lliures/polzada²)  no vaig estar capaç de trepitjar-lo.

Aquest porta una casa

General Motors es declararà avui en fallida

És previst que la Casa Blanca anunciï una injecció de 30.000 milions de dòlars a la companyia perquè completi la reestructuració

L’empresa símbol del poder industrial dels Estats Units, el gegant de l’automòbil nord-americà General Motors, es declararà avui en fallida, segons que han confirmat fons de la Casa Blanca. El president Barack Obama compareixerà a les sis de la tarda per donar els detalls d’una altra injecció econòmica a la companyia, de 30.000 milions de dòlars, que s’afegeixen als 20.000 milions que havia rebut fins ara per mantenir obertes les fàbriques.

Aquests diners han de servir per completar la reestructuració de la companyia, que també anunciarà el tancament d’onze fàbriques als Estats Units i l’acomiadament de 21.000 treballadors.

Un altre gran fabricant d’automòbils nord-americà com Chrysler va declarar-se en fallida fa tot just un mes i va acordar de fusionar-se amb la italiana Fiat, que va comprar-li un 20% de les accions.

a dalt Cadillac Eldorado Biarritz Convertible i a baix Sedan De Ville ambdós de 1959. Feu una VISITA a l’enllaç. Mireu les dades que hi surten sobre un d’aquests models. Compareu l’equipament del 1959 amb el que ens ofereixen els cotxes actuals. (aire condicionat, suspensió pneumàtica, seients elèctrics, cruise contol …)

General Motors és un monstre que té unes quantes marques de vehicles:

CHEVROLET    BUICK    PONTIAC   GMC    SATURN   HUMMER    SAAB    CADILLAC i  de l’europea OPEL de la que està a punt de separar-se.

Els germans Wright van perseguir un somni. Van creure que podien volar … i a més ho van fer.

Podria ser que avui fes anys que els germans Wright van patentar el seu aeroplà, concretament 103 anys, és a dir, el 21 de maig de 1906.

Abans però, ja havien volat. El 17 de desembre de 1903 varen fer uns quants vols davant de públic. Abans ho havia provat més gent.

Des de molt antic, l’home havia desitjat volar. Molta gent ho havia provat. Al provar-ho, s’adonaven de les mancances i necessitats dels seus models. La feina d’uns va servir a d’altres per anar trobant solucions i millores als models fins que ho van aconseguir.

A partir d’aquell moment, es va produir un punt d’inflexió. Volar era possible. Va néixer l’aviació. Una indústria que ha provocat molts avenços tecnològics en molts camps: materials, aerodinàmica …

Els avions han canviat molt. Compareu, sinó, aquestes dues fotografies.

foto del Flier dels germans Wright el 17 de desembre de 1903

Foto de l’Airbus A380. En aquest enllaç trobareu curiositats de l’Airbus A380. L’avió de passatgers més gran del món.

En menys de 70 anys del primer vol, l’home va posar el peu a la lluna!

L’aviació ha ajudat a desenvolupar molts sectors i en general aportant coses positives al món. Cal però, recordar que també n’hi ha de negatives. 

podeu trobar més informació als següents enllaços:

sobre els germans Wright

http://es.wikipedia.org/wiki/Hermanos_Wright

breu història de l’aviació. 

història de l’aviació no tan breu.

qui va ser primer?

Avui fa anys que es va inaguara el primer tren cremallera d’Europa. Concretament fa 138 anys. Va ser el 21 de maig de 1871.

Encara ara, quan és un any de celebracions, diariament, la locomotora nº 7, una de las primeres que va tenir el ferrocarril en el 1871, surt del dipòsit de Vitznau per a iniciar l’ascens  fins Rigi Staffel, estació on enganxa un vagó d’època per a fer els cinc viatges d’anada i tornada  fent els últims 1.750 metros amb un desnivell de 180 m. fins Rigi Kulm.

L’invent de Niklaus Riggenbach

La cremallera entre els rails per a augmentar l’adherència dels trens va ser inventada per l’enginyer suís Niklaus Riggenbach per superar els trams de muntanya en els que la simple adherència no era suficient. Essent cap de Material i Tracció del Ferrocarril Central Suís, va concebre la idea de la cremallera quan buscava solucions per les dificultats de la tracció vapor en la forta rampa del gran túnel de Hauenstein en la línia fèrria entre Basilea i Olten.
Tot i que va patentar el seu invent el 1863 a França, ni suïssos ni alemanys li van fer cas, fins que el cònsol general de Suïssa a Washington, John Hitz, li va prometre ajuda per dur el tren de cremallera de Vitznau a Rigi-Lulm.
És el segon tren de cremallera del món ja que un invent semblant del nord-americà Marsh va permetre que un tren de cremallera remuntar el mont Washington el 1869.
El invento de Riggenbach, que realizó numerosos Proyectos de ferrocarriles de montaña para muchos países, fue el punto de partida para otras variaciones en los sistemas de los raíles dentados entre los de adherencia. L’invent de Riggenbach, que va realitzar nombrosos Projectes de ferrocarrils de muntanya per a molts països, va ser el punt de partida per altres variacions en els sistemes dels rails dentats entre els d’adherència.

Com probablement sabeu, s’està celebrant el Saló internacional de l’automòbil de Barcelona. Les marques de cotxes aprofiten els salons de l’automòbil per mostrar els seus productes i presentar novetats. En aquest sentit, Barcelona no és un dels salons als que es presenten més novetats. Les marques prefereixen Detroit, Frankfurt o Ginebra. Aquest any és per Barcelona un any important ja que fa 90 anys que es va celebrar el primer. 

Aquesta edició del saló va perillar per la crisi. Finalment però s’ha celebrat i amb rèdord de marques participants.

Les novetats són els atractius principals de salons. Però són noves totes les novetats?

Una de les novetats són els cotxes elèctrics. Però, quan es va construir el primer cotxe elèctric?

Entre el 1832 i el 1839 Robert Anderson de Escòcia va inventar el primer carro elèctric. El 1835 Christopher Becker, assistent del professor Stratingh de Groningen, Holanda, va construir el petit contxe elèctric que havia dissenyat el professor.

El 1899, Camille Jénaty de Bèlgica, va dissenyar i construir un cotxe elèctric de curses que va anomenar “La Jamais Contente” aconseguint el rècord mundial de velocitat sobre la terra arribant a 68 mph uns 109 km/h.

El 1897, es va establir la primera aplicació comercial, una flota de taxis per la ciutat de Nova York construits per l’empresa Electric Carriage and Wagon Company de Philadelphia.  

New York Taxi Cab in about 1901, a battery electric vehicle (The lady in the picture is Lillie Langtry, actress and mistress of King Edward VII.) (Photograph reproduced by permission of National Motor Museum Beaulieu.) Autor:John Wiley & Sons Ltd, The Atrium, Southern Gate, Chichester,
West Sussex PO19 8SQ, England.

Els primers cotxes elèctrics, com per exemple el Phaeton de Wood de 1902, no era gaire res més que un carro de cavalls electrificat. El Phaeton tenia una autonomia d’uns 30 km a la velocitat màxima d’uns 22.5 km. El 1916, Woods va inventar un cotxe híbrid amb un motor de combustió i un motor elèctric.

Cap el 1912, l’invent de motor d’arrancada, el descobriment dels pous de petroli de Texas i la millora de les carreteres entre ciutats (necessitat de més autonomia) va afavorir el cotxe de gasolina enfront de l’elèctric.

Sembla que la disminució de les reserves de cru afavoriran el retorn als cotxes elèctrics. 

Si voleu més informació visiteu el següent web.

Avui he vist en algun lloc que fa anys que es va patentar la marca Velcro®.

S’anomena velcro a un sistema d’obertura i tancament ràpid. En un dels costat té uns ganxos més o menys deformables que s’agafen a unes fibres embolicades de l’altre costat. La paraula vé del francés velours (terciopelo) i crochet (ganxo). Velcro^® és una marca registrada.

Pel que sembla, al 1948, després d’una passejada amb el gos pel camp, l’enginier suís George de Mestral va estar obsevant com de difícil era desenganxar dels seus pantalons i del pel del seu gos els fruits del card alpí (Xanthium spinosum) i d’altres plantes. Després d’estudiar-ho detingudament va inventar el velcro.

Com en molts casos, les solucions a problemes les tenim davant del nas però cal tenir la ment oberta per veure-les.

A partir de la segona mitad del segle XX l’ús del velcro s’ha popularitzat tant que ha desplaçat en multitud de peces de roabas i complements de vestir als cordons, a las cremalleres i als botons.

Aquest any 2009, el creatiu de publicitat francès Serge Alonso ha creat la primera imatge impressa en velcro, obrint-se un enorme ventall de possibilitats per aquest material.

Hi ha també variants industrials del velcro que poden arribar a substituir altres tipus d’unió a l’hora de subjectar peces lleugeres. Aneu al següent enllaç on trobareu un ampli ventall de possibilitats basades en aquests producte. Si cliqueu aquest enllaç trobareu les característiques específiques d’una marca.

Qui no ha jugat alguna vegada amb el cub de Rubik?

Suposo que molta gent, alguna vegada o una altra, hi ha jugat. Però potser no hi ha tanta gent que coneixi la seva història, com està fet, quants se n’han venut i una llarga llista de curiositats.

És un d’aquells objectes aparentment senzills i que en realitat al seu darrera hi ha un extraordinaria treball de tecnologia.

Descobriu aquestes curiositats a la pàgina oficial   i a d’altres pàgines relacionades.