“Hem descobert – assenyala McLaughlin – que els peixos que neden en aigües obertes a la recerca de menjar tenen telencèfal més grans que els que esperen que l’aliment vingui cap a ells.”

El telencèfal és la regió del cervell que està relacionada amb el moviment i l’ús de l’espai en els peixos. “És responsable de l’habilitat del peix per nedar per diferents llocs i recordar el paisatge de manera que no es perdi”.

Tot i que la investigació demostra que els hàbits alimentaris d’alguns peixos estan relacionats amb la mida del seu cervell, McLaughlin no té clar encara si els diferents comportaments desencadenar les diferències en el cervell o si, per contra, van ser les diferències estructurals les que canviar el comportament. “Pot haver alguna cosa en l’ambient o en l’estructura cerebral – conclou McLaughlin – que fa que alguns peixos siguin més actius que altres ja que hi ha evidència que el seu cervell és força plàstic i pot canviar l’estructura depenent d’on es desenvolupen més ràpid les neurones. ”