Processos de l’art contemporani

INTERVENCIÓ A L’ENTORN

Una idea s’instal·la a la classe

Proposta pels alumnes de 4t d’ESO

A partir d’un tema treballat a l’assignatura d’ético-cívica es fa una proposta sobre algun tema entorn als valors, solidaritat en vers algun fet de l’actualitat o sobre algun tema mediambiental.

Es treballa en grups de 5 o 6 alumnes.

Es passa una presentació explicant que són les instal·lacions artístiques i intervencions i el concepte d’art efímer amb exemples de Christo Javacheff i Jean Claude de Guillebon, Nils Udo, Gregg Schlanger…

Els alumnes han de aprendre a expressar un concepte o idea en un espai tridimensional i amb elements plàstics, poden incorporar so i jugar amb la llum. Han de tenir en compte l’espai real, les mides i els materials de que disposen.

Cada grup ha de fer una proposta que presentarà en format paper, esbossos, apunts de l’espai i de com s’intervé, explicar els materials que calen (han de ser reciclats o senzills, paper d’embalar, diaris, revistes, cartolines, caixes… que siguin fàcils d’obtenir o estiguin a l’escola.

També es poden utilitzar textos, missatges, sempre que siguin necessaris per reforçar una idea.

Finalment les propostes es presenten davant de tothom i es tria la que professors i alumnes considerem que expressa millor el missatge i que està mes ben elaborada.

Es du a terme la intervenció, segons la complexitat es fan diferents grups de treball per elaborar els elements i es munta a les classes, un grup s’encarrega de fer un reportatge gràfic amb vídeos i fotografies tan del muntatge com del resultat i un altre grup prepara un article per a la revista de l’escola.

Amb el material audiovisual es fa un vídeo per a la web de l’escola.

Aquest són els artistes que es mostren als alumnes i alguna de les seves obres.

Christo Javacheff i Jeanne-Claude de Guillebon:

Les obres de Christo i Jeanne-Claude són sempre efímeres. La temporalitat de les seves intervencions a l’entorn és considerada pels artistes com un recurs estètic. El procés i el progrés de cada projecte formen part integrant de l’escultura final. Per tal d’elaborar la memòria de cada intervenció, utilitzen tècniques com la fotografia, l’audiovisual, l’estadística i els informes. Habitualment treballen amb el fotògraf Wolfgang Volz i seleccionen aquelles imatges que formaran part de les publicacions posteriors que ajudaran a finançar els projectes següents.

Nils Udo:

El mètode de treball de Nils Udo consisteix bàsicament en reaccionar davant dels estímuls que rep de l’entorn natural on es troba. L’artista fa intervencions efímeres, reorganitzant els elements naturals i sotmetent-los a alguna tensió. Amb aquesta manera d’actuar mostra allò que ja existeix, crida l’atenció de l’espectador cap els fenòmens naturals. Vol incitar-nos a recuperar els vincles perduts amb la natura.

http://www.christojeanneclaude.net/ Pàgina web dels artistes.

Gregg Schlanger

Aquest artista ens ha interessat perquè tracta temes mediambientals, en els seus projectes examina les qüestions del medi ambient i col·labora amb biòlegs. En la seva web explica:”Estic molt interessat a explorar a través dels meus projectes el potencial de la creació d’un millor “sentit de lloc” (que condueix a un respecte pel lloc i el medi ambient). ”

Sobre l’aigua

http://www.sockeye.org/projects/2010/bwr_ren/index.html

B.W.R. (BASIC WATER REQUIREMENTS), 50 Liters

En aquesta la instal·lació es representen els diferents consums d’aigua arreu del món. Hi ha 49 ampolles de vidre d’un galó. Cada ampolla representa un país diferent i indica la quantitat d’aigua utilitzada per persona per dia en cada país. Una ampolla de 50 litres representa, la quantitat d’aigua que una persona necessita diari de les necessitats humanes bàsiques. Les cases de gel i les cases construïdes representen l’ús domèstic de l’aigua a tot el món.

Sobre la industria i les repercusions mediambientals: MR. PEABODY’S COAL TRAIN 2006

“Instrueix al Sr Peabody Coal” aborda temes sobre la indústria de la mineria del carbó i les connexions entre les empreses mineres i el govern federal.

http://www.sockeye.org/projects/2006/mrpeabody/index.html

Sobre la desaparició de espècies

És la seva primera instal · lació davant la desaparició del salmó Redfish Lake salmó vermell. Hi havia 200 retalls de fusta contraxapada de salmó que varien en grandària des de 2 peus i 8 peus de tots els suspesos des del sostre de 25 peus. Tots estaven nedant contra el corrent i pintats de blanc, excepte un que va ser pintat de vermell.

http://www.sockeye.org/projects/1996/redfishAR/index.html

Cildo Meireles

Tracta grans ambients i incorpora les sensacions derivades del tacte, l’oïda i l’olfacte.

http://www.macba.cat/es/expo-cildo-meireles

“Com a antítesi de l’excés trobem la reducció extrema i una de les seves formes més intenses és la monocromia, utilitzada a la primeria del segle xx com a element de cerca de l’«art pur» i que Meireles carrega de simbolisme i de connotacions no artístiques. Així, acumulació i reducció extrema caracteritzen Desvio para o vermelho (Desviament cap al vermell, 1967-1984), una instal·lació en tres parts en la qual el color vermell actua com a element vertebrador i fa que la nostra percepció del món es transformi i perdi la seva lògica visual.

“El so és un altre dels elements que Cildo Meireles fa servir per crear espais. A Babel (2001), una immensa torre d’aparells de ràdio, emparentada amb la història bíblica de la torre de Babel, planteja la incapacitat per comunicar-se com la causa de tots els conflictes de la humanitat. A causa de la naturalesa essencialment temporal d’un mitjà com la ràdio, en aquesta obra mai no hi ha dues experiències iguals.”

James Turrell : en les seves obres treballa l’espai i la llum.

“Si definim art com a experiència, podem suposar que l’espectador, després de veure una obra, s’emporta l’art amb ell, perquè passa a formar part de la seva experiència. […] En primer lloc, no tracto cap objecte. L’objecte és la percepció mateixa. En segon lloc, utilitzo cap imatge, perquè vull evitar el pensament simbòlic associatiu. En tercer lloc, tampoc cerco cap objectiu ni tracto cap punt en especial on mirar. Sense objecte, sense imatge i sense objectiu, què és el que mires? Et mires a tu mateix”. JamesTurrell