Er arrat Gerard vos convide a liéger entà descorbir es causes tan interessantes qu’amaguen es libres: pesia, condes, mistèri, istòria, …
Arribe Nadau, hèsta damb fòrça recorsi literaris e tradicions: cançons, poesies, arrepervèries, ….
Era comission dera Bibliotèca vos facilite uns enlaci fòrça interessants, se ne coneishetz bèth un mès non dubtèsquetz en hèr-mos-le arribar. (Pili e Rosa)
http://www.angeldaban.com/
|
AQUELLA NIT
Aquella nit cantaven
tots els ocellets del món.
Mullava el clar de lluna
el fons de cada bosc.
Mentre a les altes cledes
dormien els ramats,
ca a Betlem anaven,
joiosos, els pastors.
Errívols llenyataires
perdien la destral.
(Tomàs Garcés) |
 |
|
AIRE DE NADAL
Els pastorets s’aturen
en un camí fondal. Per l’aire s’entrelliguen campanes i timbals. El cel és ple de signes.
Ah, qui els sabés llegir! Els àngels escrivien amb fum esborradís. De vagues meravelles és un somriure obert.
Pugem a la collada,
que els pastorets hi van. En l’aire s’entrelliguen campanes i timbals. (Tomàs Garcés) |
 |
|
ANY NOU
Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens darà potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.
¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.
Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.
(Josep Carner) |
 |
|
CANÇÓ DE l’ESTRELLA
Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.
Amb roba daurada
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.
Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.
Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel que m’espera.
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?
Jacint Verdaguer
|
 |
Tanben volem aprofitar entà dar-vos a conéisher ua des òbres mès importantes de toti es tempsi: A Christmas Carol, mès coneishuda damb eth nòm Un Cuento de Navidad, der escrivan britanic Charles Dickens.
Siguec escrita en 1843, ère ua novella cuerta damb clars tòcs gotics e hantaumaus ena sua trama, que parlaue d’un òme avar e miserable, Ebenezer Scrooge, obligat a enfrentar-se damb es sòns hantaumes interiors, personificadi en tres esperits: er esperit des nadaus passadi, er esperit des nadaus presents e eth terrible esperit des nadaus futurs. Eth vielh se’n darà compde des terribles errors cometudi e deth terrible futur que le demore, aquerò le harà cambiar e recuperar era bondat e generositat dera sua anima.
Charles Dickens siguec un escrivan prigondament comprometut damb era sua epòca. Enes sues òbres se mèstre era terribla realitat deth Reiaume Unit pendent era revolucion industriala. Era misèria, es desigualtats, eth mautractament o era prostitucion apareishen en totes es sues òbres. Ei en aguest entorn a on transcor era istòria Un Conde de Nadau. Òbra qu’aufrís ua critica sociau.
Era istòria mos mòstre com ua societat cruèla pot influir enes pròpris ciutadans, enquià convertir-les en un reflèxe des sues pròpries injustícies. Ebezner Scrooge ei un reflèxe de toti nosati e mos ensenhe coma eth sòn passat a moldejat eth sòn present, e com, era unenca gessuda entà véncer eth sòn futur, ei acceptar es conseqüéncies des sòns actes e préner eth timon dera sua vida entà amiar-la ena direccion que reaument desire.
Era òbra de Dickens siguec un gran èxit des deth madeish moment dera sua publicacion e encara contunhe ena actualitat. Trapam fòrça adaptacions a diuèrsi mieis : cine, comic, diboishi animats, musicaus, etc..
En lengua aranesa trapam eth libre ER AUET DE NADAU, un libre fòrça interessant escrit per ua mèstra, mair d’ua mèstra dera nòsta escòla, Ninfa Carabias.
Enguan ei er an dedicat ara reconeguda illustradora Pilarín Bayés.
Pilarín Bayés neishec en Vic eth 1941, comencèc era sua carrèra professionau coma illustradora eth 1964 en tot collaborar damb era revista Cavall Fort. Des d’alavetz non a parat d’illustrar libres, n’a mès de 700 editadi. A part de libres, tanben a illustrat cartes, articles, concorsi, calendaris, postaus, jòcs entà internet e milèrs de quadres entà galeries d’art. A estat guardonada damb nombrosi prèmis ath long dera sua trajectòria, era Crotz de Sant Jordi e eth Prèmi Sèrra d’Òr.
Per tota ua vida dedicada ar art, enguan a recebut eth reconeishement nacionau de cultura ena trajectòria professionau e artistica damb era celebracion der An Pilarín Bayés pendent eth 2012.
Eth sòn darrèr trabalh ei era edicion der emblematic libre Història de Catalonya en format app interactiu entà iPad en eth quau i trapam diversion e aprenedissatge.
Ena bibliotèca n’auem ua petita mòstra. Se voletz … ja sabetz:
tot es dimars, ena ora deth pati, servici de prèstec!
– Castanhes caudetes,
quin ne vòu ara qu’encara humen?
– http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/poemes%20de%20tardor
– https://sites.google.com/site/cosesdetardor/home
