Au! Donques aprofitam aguesta activitat qu’enriquís un pialèr!

Ena classa de Cicle Miei liegem eth libre “El meu carrer” de Bernat Romaní.

Aguest libre tracte sus un trabalh de recèrca que prepause era mèstra dera escòla as sòns escolan@s. Auràn d’investigar sus eth carrèr a on demoren. Ei un trabalh en grop e s’auràn d’amassar damb aqueri que demoren en madeish carrèr.

Er estudi deth carrèr portarà as nòsti protagonistes a evocar era guèrra civila espanhòla e es hèts que succediren en pòble.

Animatz-vos a liéger-lo ei plan interessant!

 BIBLIOTÈCA EN CASA

S’auetz curiositat sus aguest tèma, clicatz aquiu!  😉 

Enguan auem estreat nau cornèr de bibliotèca en pati, damd un carriòt estatgèra a on podem veir es condes, libes e revistes que i a, aquerò òc, un còp utilizadi les cau tornar ath sòn lòc pràmor que son classificadi per edats. Enquiàs mès petiti dera escòla i pòden arribar!

Aguest cornèr ei pensat entà aqueri mainatges e mainades qu’agen talents de passar ua bona estona en tot léger e/o aguardar libes e per aquerò tanben auem dus tapissi un pialòt beròis e sustot còmodes!

I a lectures entà totes es edats e tanben de disparières tematiques; condes, de coneishement deth mieie sociau e naturau, endonvietes…

Ei un moment entà promòir un apressament ludic, de caractèr volontari, ara lectura…a on es escolans an dret a escuélher çò que vòlen léger o sonque aguardar, començar e non acabar…Un moment entà relacionar-se damb mainadèra de d’auti corsi e a on es mès grani pòden expicar condes as petiti e compartir ua bona estona!

Eth pròplèu 11 d’abriu, tàs 18 ores, ena bibliotèca Generau de Vielha, i aurà un Talhèr de Jòcs Musicaus a cargue d’Aina Camps.

Era activitat ei pensada entà mainadèra de mès de 5 ans.

Aprofitatz-ac!!

Aguesta prumèra setmana deth mes de deseme, o auents, ei era setmana dera INCLUSION. Ena escòla, era mainadèra de CS auem liejut eth conde de Jorge Bucay “L’elefant encadenat”. Un conde que mos a hèt e mos harà reflexionar a toti sus es nòsti drets e era repercusion qu’a  non aprofitar era diuersitat entara nòsta formacion coma a persones e com a societat.

Animatz-vos a liéger eth conde!

De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb  animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va satisfer. «Si estava ensinistrat, per què el tenien lligat?». Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta convincent: «L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit».

Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca. Segur que l’animal va tibar i tibar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qüestionar-se aquell record i mai més va tornar a posar a prova la seva força.

Sovint a les persones ens passa el mateix. Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat. Pensem que «no podem» fer tal cosa o tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Llavors ens vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai». Aquesta creença autoimposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qüestionada més. Segurament ara som més forts i estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de provar d’alliberar-nos.

Se voletz tanben lo podetz escotar e gaudir dera explicacion que mos hè eth pròpri autor, Jorge Bucay.

[youtube]http://youtu.be/IxMyQkuCIs0[/youtube]

Se voletz conéisher quin ei eth decàleg entà auer ues bones abitudes lectores clicatz sus era imatge.

Era lectura mos permet viatjar en temps, agranir coneishements, mos facilite er aprenedissatge, …

ANIMA-TE A LIÉGER!!