En Nicolay i en Gerard ens fan arribar aquests poemes per a celebrar el Dia Internacional de la Poesia 2016. Moltes gràcies.Per a concloure aquest Dia de la Poesia Catalana a Internet compartim aquests dos poemes dedicats a l’Escola El Puig de Miquel Martí i Pol i un a Escola Gavina de Picanya, Horta Sud, València, que enguany celebra el seu 40è aniversari escrit per Vicent Andrés Estellés. La relació entre els dos poemes és que van estar dedicats a les dues escoles en el seu desè aniversari. Els havíeu llegit?
Aniversari
Ara, des del pedrís d’aquests deu anys,
podeu serenament mirar endarrere.
Tot us pertany, encerts i desencerts,
plaers i dols, anhels i defallences:
tot us pertany i amb tot heu fet camí,
prudents i atents, sabent que les marrades
són giragonses útils de la ruta,
i que créixer és combatre la peresa
de cada instant per assolir nous àmbits.
Des del pedrís d’aquests deu anys, el gest
-qualsevol gest- ressona en la profunda
dimensió dels altres que l’han dut
a aquest esclat, i així no hi ha silencis,
ni fosca, ni recels en el camí
que heu fet tots junts i que a tots junts justifica.
Ara els propòsits se us han fet espai
I us crida el temps que us toca d’emplenar
de somnis, d’esperances, de projectes;
tot el que sou atia les preguntes
i el vent escriu paraules que algun dia
desxifrareu amb la mirada d’aigua
d’aquells que en tot hi arrisquen el misteri
d’allò que són, sense percaç ni dubtes.
Deu anys us donen dret a moltes coses:
A mirar enrere amb goig i confiança,
a seure en un pedrís i reposar-hi
mirant el ulls d’aquells que us acompanyen,
però més que res més a unir les forces
i emprendre nous combats, sense cap mena
de temors ni de vanes esperances.
Teniu les mans plenes de llum; que siguin
mirall per tots i estímul per vosaltres.
Si us manteniu fidels al vostre origen
al puig més alt hi plantareu bandera.
Miquel Martí i Pol
Vol de gavines (1985)
1
Sempre penseu en els vostres germans
Tots asseguts a taula, hem d’enramar
amb forta veu, clara, la convivència.
Sols en un mot, trobeu la raó de vida.
Sols en un mot de la llengua comuna,
trobeu raó d’amor i d’esperança.
I lluitareu pels mots i refareu,
august, el cos solemne de la pàtria.
Festa dels mots, cànter, genoll, finestra,
és una gran pentecosta el futur.
2
Com la rabent gavina que s’esmuny
voldria dir uns mots de confiança
ara que els vents ens són força contraris,
per tot l’espai i l’any: voldria dir,
ara i ací, com el futur és vostre.
El pastareu, com si fos humil fang,
i esdevindrà, temps endavant, el vostre.
Vostre futur, allò que més importa.
3
Inaugural, vivim un moment únic,
car estreneu l’escola i el futur.
Oh clar estol de noies i d’infants!
Em sé feliç, immensament feliç
i confortat amb l’impuls de la vida,
en un aplec remorós de vent i ales!
4
Veles e vents. Vivim un moment únic
d’obrir al vent les portes, les finestres.
Tot el futur de la pàtria és vostre!
Treballareu les lletres i les síl•labes
i enlairareu uns mots de confiança
en un futur que serà, sempre, vostre.
5
El vostre curs té una fita:
el moment inaugural.
Voldria dir l’alegria,
clara, oberta i general,
que viviu aquest moment.
Llibre obert i quadern gran,
veles e vents, esperança
compartida amb els germans,
tots els dies seran vostres,
dies aigua, dies pa!
El mot d’una confiança
que no tenim, ens vindrà
des de la vostra innocència,
omplint l’aire. Omplenarà
de llum els dies adversos
d’ara, i feliç cantarà.
Vicent Andrés Estellés «cinc poemes»
destinats a l’escolagavina en el seu desè aniversari
Els bells camins
es multipliquen
allà on creieu
que s’acaba
la carretera.
J. V. FOIX
Els nens i nenes de la Classe del Vampir compartim aquest poema de J.V. Foix
#jollegeixo o #diapoesia o #poesiacatalana
La Martina ens ha portat aquests poemes…
J.V. Foix
És quan dormo que hi veig clar
1953
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
Miquel Martí i Pol
Ara mateix
1982
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Salvador Espriu
Assaig de càntic en el temple
1954
Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
[…]
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
La Judith també ens ha portat aquesta
![IMG_7394 [800x600]](http://blocs.xtec.cat/arc2004/files/2016/03/IMG_7394-800x600.jpg)
Fa uns dies la Susana ens va escriure aquest missatge…
Bon dia Patrici, em dic Susana Quevedo i sóc becària de pràctiques a la galeria h2o de Barcelona amb la que vostè i els seus alumnes vàren col.laborar recentment en el diàleg amb “Desubicados”, ens va agradar molt el resultat, és per això que ens complauria agraïr-ho personalment. Seria possible visitar-lo algun matí d’aquesta setmana a l’escola?
Moltes gràcies, Susana
La Susana, exalumna de l’Escola El Puig ens ha visitat i ha pogut parlar amb nosaltres del nostre treball.
És una cadira abandonada al carrer. Ningú li feia cas fins que un vell hi va seure i ara no se sap res dels dos. Anna, Laia R., Pol M.
Una cadira que no té sentit a la vida. No té emoció ni amics perquè algun desagraït la va deixar. Ada
La cadira esperava impacient que la gent l’arreglés ràpidament perquè la gent s’hi tornés a seure. Maria i Judith
No té sentit a la vida…Un noi desagraït el deixa sense sentit fent PAM i PIPA. Natàlia
L’avi volia seure i sense voler va caure enrere. Ada i Laia R.
El balancí de l’esperança, espera i espera fins que algun vell s’hi assegui per coses del destí… Aina
A un noi a qui se li veien els ossos i necessitava un balancí, per riure’s d’ell, li van fer un balancí que també semblés que estigués amb els ossos. Laia P.
La cadira era tan vella que la van haver d’enterrar però la van despullar per recordar-la. Laia P.
Aquest balancí està despullat. Si hi parles segurament diria que vol ser com abans. Ningú l’estima. Laia P.
Et miro i me’n recordo de l’àvia que et va despullar només perquè vas caure. Laia R. i Ada
La cadira abandonada al carrer ningú la volia. Ni tan soles els coloms. Ara la trobem envoltada de fulles de plataner. Ada i Laia R.
Havia passat tant de temps i tanta vida que va quedar només amb la fusta. Marta
Despullat, despullat t’han tret la vida i la roba. No tens sentit pobre amic. Ada i Laia R.
Dies curts i llargs esperant, esperant per tal que una bona gent se’m posi al davant i digui…M’emportaré aquest balancí i el regalaré al meu veí. Laia Roca. 10 anys
De fusta és i ara ningú pot veure el servei que va fer. Xènia 10 anys
Cadira que es mou amunt i avall esperant el seu destí a les teves mans. Fusta dura però amb esperança. Laia Roca 10anys
Cadira despullada, no tens ni coixí ni respatller per això se’n riuran del teu esquelet de fusta tan poc resistent. Yoel i Pau M. 9 anys
El balancí està despullat igual que el seu amo que és un fantasma. Laia P.
Cada cop que algú es balanceja en aquest balancí el destrossa una mica. Ara només en queden les restes. Laia P.
Les fulles representen les persones ajupides i mirant el balancí. Ningú pensava que acabava així amb l’èxit que havia tingut durant els darrers anys pujant-hi. Laia P.
Les generacions passen, les coses s’abandonen, fins que algú les troba i les subhasta. Gerard
Corren rumors, la cadira es mou, té por, la vella cadira es una història, la teva i la meva. Nicolay
El dinar final ha arribat. És dolorós i molt injust. Maria
Estava sopant però al cap d’una estona em vaig ofegar i em vaig morir. M’he adonat que ja no existia en el món real. Pol M. I Arnau
Cada cop que una persona seu en aquesta taula comença a dinar amb un bon plat i acaba amb un plat dolorós: el compte. Anna i Laia R.
Era ric, molt ric, però la seva cadira em feia morir. Marta
Asseu-te ben assegut que d’aquí poca estona hauràs desaparegut. La mort t’ha convidat a sopar. Pol S.
Em van convidar a sopar però no m’esperava aquestes postres… Aina
Només maten als pobres. Als rics no. És un engany. Cèlia
El rei el va convidar a sopar. Al veure només una cadira s’hi va asseure. Va ser tan murri per fer-lo caure a la seva pròpia trampa. Lei
El van convidar a sopar i va acabar per sempre. Bru
Seu bé que la mort t’ha convidat. Bru
Parany a punt, ment infernal. Un sopà posat a taula i també el darrer que provaràs. Lei
En una casa venien molts convidats fins que els que vivien allà es van cansar de rebre’n tants. Van preparar una eina per matar-los. Ara no ve cap convidat i s’avorreixen com una ostra. Laia P.
Hi havia una persona tant rica que tots volien quedar-se als seus dinars. Van convidar-lo a sopar i el van matar. Ara tots volen els diners de la persona més rica del món. Laia P.
Jo era el convidat al sopar, era per un tema de diners i no m’interessava. Vaig decidir descansar eternament. Nicolay
Aprenien al carrer on no hi havien escoles i allà mateix feien aules improvisades.
Maria
Un Banc, escola per molts nens. Casa també.
Pol S
La màgia ens domina de fet pots aprendre màgia, escriure cartes, escoltar, pensar com és la vida. En un banc pots aprendre.
Nicolay
S’enganxa, no marxa ni vola, no té sentit, és solitari brut i fastigós.
Ada i Maria
Canto molt bé però en un concert m’haig de vestir com un home però m’han descobert i…
Richard
L’ocell volia donar una idea però després ja no era com abans. Ara se sabia important però veia que no havia triat el seu destí correcte.
Cèlia
Es feia passar per un home per poder cantar.
Marta
L’ocell tenia talent, el maniquí feia goig, però papers per tot l’escenari on s’ha vist això?.
Nicolay
Se n’aprofita d’un altre, però ho ha de suportar amb penes i dolors.
Gerard
La llum s’ha posat alta, està sol no hi ha ningú, quan algú passa ho celebra amb una mica de confeti al final ningú passa per allà.
Laia, (germana d’en Gerard)
Mentre transportava ànimes per fer-les felices, va fer mal a la seva.
Gerard
No només es pot portar la tristesa i la foscor. Hi ha gent que ens pot portar l’alegria i la felicitat al món.
Nicolay
Un dia Caront va cansar-se de portar ànimes amunt i avall. Va decidir que el llum faria la seva feina ja que no es podria cansar i llavors ho van celebrar.
Laia P.
Quan Caront va morir la barca el va portar amb les altres ànimes i van celebrar que la barca hagués fet possible aquest darrer viatge.
Laia R. I Anna
A Aqueront fan festa . Les ànimes noves veuen la llum i Caront les acompanya.
Maria
La llum s’apaga, algú és mort. En canvi per algú altre la llum s’encén. Un és pobre, l’altre és ric.
Gerard
Diners es gastava per anar a un món poc preparat.
Cèlia
La mort és dura pel barquer. Ara que no transporta ningú visca la festa i fóra penes.
Bru
Blava és l’aigua, ep, no! La llum la barca veu. Confeti . Ai mare de déu prego que em perdoneu ja que no estem per ximpleries. Ho diu un ignorant de l’art modern.
Bru i Pol S.
Te n’has anat amb glòria i ple de riqueses. Caront et porta al sub-món i tu tant ruc agafes el seu rem.
Lei
Un bon dia comença amb una bona mort.
Bru
Tu navegues ple de glòria, però en realitat ets un peix fora de l’aigua.
Lei
Un bon dia, Caront fill d’Èreb i Nix deixà passar pel riu Aqueront a Orfeu. Festa i negoci tingueren el barquer i el dimoni.
Pol S.
La mort no sempre ha de ser dolenta, pot haver-hi una festa, una llum al final del túnel.
Martina
L’encarregat de portar les ànimes va morir i tots ho van celebrar. De forma especial ho va fer la barca.
Anna, Laia R.,Oriol
Celebrant la mort, se li acostà la llum.
Aina, Dani, Pol M., Greta, Marta
La llum que il•lumina les ànimes perdudes en el fons del mar. La barca dels records que han deixat marxar.
Cèlia
El transportador d’ànimes va morir i no va tenir ningú que li transportés l’ànima. Quan no el veia ningú, ho va celebrar amb confeti.Tu que no vas poder pagar el barquer perquè et va fer una excepció , vas veure la llum i la foscor.
Bru
Veig estrelles i una llum que em guien pel camí. Veig la barca de Caront que em porta al meu destí.
Lei
Era tan profund que no hi havia ni el mar.
Nicolay
Gent perduda esperant que els diguin la veritat que conté la barca.
Cèlia
Al barquer hauràs de pagar si és que vols passar. Un peatge més al final de la vida.
Bru i Pol S.
Una bombeta il•lumina la barca de Caront per recordar-lo. En l’últim moment de la seva vida, (la de Caront), va llençar confeti dient a tots que s’ho havia passat molt bé, com si estigués en una festa.
Laia P.
Dos calerons al cadàver tindré per passar la frontera de la vida a la mort molt bé.
Bru, Pol S.
La barca, farta d’anar amunt i avall amb Caront va tirar confeti al riu perquè semblés terra. Va encendre el llum per donar-li confiança i que trepitgés el confeti. Així podria quedar-se sola.
Laia P.
Si treus una pilota desmuntes el món. Si treus una bola del món desmuntes el món del futbol.
Laia P.
Sóc el futbol. Sóc el centre del món. Si m’eliminessin el món s’enfonsaria. Sense mi no feu res.
Dani i Oriol
La pilota dels equips egipcis va conquerir el món.
Bru
Tot ple i rodó. Som el centre del món. Si en faltés una faltarien totes.
Maria i Ada
Pilotes i pilotes que formen un món. Si en treus una es desmunta tot.
Cèlia
El món gira entorn del futbol tot i que no és el més important. Tot i que hi ha gent que pateix per la crisi a la mateixa hora es juga un partit de futbol.
Anna i Laia R.
Unes pilotes en mans de jugadors que han passat per uns campionats mundials.
Natàlia
Què és això? El món del futbol. Fins i tot els egipcis hi jugaven però amb el cap del perdedor fent de pilota.
Pol S.
Piràmide perfecte per a jugar. Anem-hi vinga va.
Bru
La Terra dóna voltes igual que les pilotes quan algú les xuta.
Laia R.
Una pilota damunt d’una pila de partits que han donat la volta al món.
Laia P. Natàlia
El futbol s’expressa en forma de pilota igual que el planeta Terra. Gairebé tot el món els valora igual.
Laia P. Natàlia
Una pilota al cim d’una pila de pilotes mirant fixament al Rei del món. Obeint les seves ordres. Acaben guanyant el campionat.
Natàlia i Laia P.
Cada vegada que algú marca un gol pot arribar a canviar el món. Creu que ha arribat al cim del planeta Terra.
Natàlia i Laia P.
Totes estaven espantades pensant que la gent les agafaria i els donaria cops de peu.
Aina i Cèlia
Les pilotes són rodones igual que la Terra.
Aina i Cèlia
Gran desesperació per comprar cases noves.
Cèlia
La lliga és a prop i la gent fent cua per comprar les entrades.
Cèlia i Aina
Sempre ocupen el cor de la gent.
Cèlia
Una pilota dalt de tot el munt demostrant qui és qui mana el món.
Laia P. Natàlia
La gent boja per comprar-se la més gran i bonica però després tothom té les mateixes.
Cèlia
Tot el món adora el futbol.
Aina
Moltes pilotes cadascuna explicant la seva història.
Cèlia
Pilotes i pilotes esperant que algú les salvi.
Cèlia
La gent ha deixat les pilotes velles per comprar-se la nova versió.
Cèlia
El futbol aconsegueix coses molt difícils.
Aina i Cèlia
És important el futbol?
Aina
Desemparades i ben posades esperant una arribada.
Aina i Cèlia
Si una pilota se’n va del grup ja no és un grup.
Cèlia
Petites idees que enganyen a la gent.
Cèlia
Hi ha gent que donaria el que fos per tenir una de les pilotes.
Cèlia
La Terra gira com quan xutes una pilota de futbol.
Aina
Si una pilota la fa caure el vent tot el món cau a terra.
Aina
Un món rodó com una pilota. Això és increïble com una victòria. És així com el tractem.
Bru
El món està ple de pilotes que donen voltes. Si una cau cauen les altres.
Laia R.
Xutem una pilota que controla una altra pilota.
Gerard
És el trencaclosques de la vida, la Terra i el món del futbol, tots dos giren com si fossin germans. Però sense la Terra hi hauria futbol?
Nicolay
Som petits però si ens ajuntéssim seríem gegants.
Ismael