Participem al Dia de la Poesia Catalana a Internet

03_Banner_290x233Els bells camins
es multipliquen
allà on creieu
que s’acaba
la carretera.
J. V. FOIX

Els nens i nenes de la Classe del Vampir compartim aquest poema de J.V. Foix

‪#‎jollegeixo‬ o ‪#‎diapoesia‬ o ‪#‎poesiacatalana‬

 La Martina ens ha portat aquests poemes…

J.V. Foix

És quan dormo que hi veig clar

1953

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d’una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s’afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina.

Miquel Martí i Pol

Ara mateix

1982

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Salvador Espriu

Assaig de càntic en el temple

1954

Oh!, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta,

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

[…]

Però no he de seguir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la mort,

car sóc també molt covard i salvatge,

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

La Judith també ens ha portat aquesta

Judit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *