Aquests maniquins no els posaven a l’aparador de les botigues perquè estaven malament. Fins que un dia van estar farts d’això i van fer una manifestació amb una B que representa “Estem Bé”.

Laia P.

La lletra i lletra més important per algunes persones. Li agrada ser la principal. Només pensa en ella.

Ada

Estaven enfadats volien exhibir-se i ho tenien ficat entre banya i banya.

Maria

Volien fer una pancarta amb la paraula “Bosc”. Només van aconseguir una lletra B.

Martina

Els maniquins aguanten el pes de la veritat.

Aina i Cèlia

Un senyor va a una botiga i demana unes banyes ben estranyes. Quan torna per veure quin és el resultat es troba una lletra B al seu davant.

Lei

Un senyor que no tenia prou diners i era cap d’una botiga va agafaré cinc maniquins i se’ls va posar de terrat. Per no caure va posar una B. Ara tots pensen que aquells terrats són la moda i tothom en té un.

Laia P.

Eren cinc maniquins que no sabien com portar una cosa fins que es van posar d’acord i fent pinya van aconseguir portar aquella B en forma de B però no era una B. No se sabia què era.

Anna, Laia R., Oriol

El pes de les paraules et fan tornar boig. Et creixen les banyes i et fan pres del seu món.

Bru i Pol S.

El pes d’una sola lletra no és fàcil de suportar. Si no penses pots fer molt mal a les persones.

Cèlia

Tots reunits i enfurismats. No tenen raó d’enfadar-se. Només per escollir la millor lletra que ja sabem quina és.

Ada

Mira quin barret més original. Se’l poden posar tres persones a la vegada.

Lei

El pes de les paraules cau sobre el cap de la gent. Això no és gaire diferent de la ignorància.

Pol S. i Bru

El pes és molt gran però entre banya i banya hi ha una gran energia que pot amb tot.

Cèlia

Ens han posat un pes a sobre. Un pes que molesta però ens fa aguantar-nos més rectes.

Judith

És un terrat que parla i expressa el que pensen els maniquins.

Aina i Cèlia

Així que robant la millor obra? No escapareu el cos no us funciona fa anys.

Nicolay

Cada maniquí és una persona oculta darrera de l’ombra d’un antifaç.

Ismael

Persones al seu voltant pensant que sera allo que hi ha al seu davant.

Cèlia

El senyor sempre es posava dins d’un con però un dia el van envoltar de cadires i es va morir de vergonya.

Pau

Unes cadires envolten una piràmide de “Lego” i a dalt de tot una calavera mira a tothom fixament.

Natàlia

Van fer votacions. Qui volgués la Pau s’havia d’asseure en una cadira. Ningú hi va seure. Només una nena que es deia Paula i jugava al “Lego”. La van matar per no pensar com ells.

Laia P.

Tothom va mirar l’honrada mort de la Paula. Descansant en Pau ja havia aconseguit el cim de la seva vida.

Pol S. , Bru

La Paula es va posar nerviosa de tanta expectació. Plorà, plorà i a la fi va arribar.

Aina i Cèlia

Una sala preparada per lluitar per la pau. Una figura d’un mort en aquell acte, un sentiment perdut.

Martina, Maria i Judith

La Paula volia arribar a tenir un castell, era el seu somni, però es va convertir en la seva mort.

Aina i Cèlia

Estaven tots reunits donant-li pau a la Paula tot dient-li adéu. Adéu perquè estava morta al mig de la rotllana envoltada de peces de “Lego”.

Laia R. Oriol i Anna

Cadires buides, una figura al mig la gent l’havia abandonat però després la van venir a buscar perquè l’únic que volien era pau.

Judith

La gent es va quedar paralitzada i no sabien què opinar. La mort els espera.

Aina i Cèlia

Un dia hi havia una reunió. Només va venir una persona i va esperar tant que es va morir i es va congelar fins al coll.

Richard

Van fer una reunió per a trobar la poció de la vida eterna. Van trigar tant que van acabar tots igual.

Lei

La Paula lluitava tant per la pau que va ser la causa que es va quedar sense vida.

Martina

Es van reunir per parlar de pau però era un pla d’homicidi per un dels membres, la Paula.

Maria

La Paula està morta, tothom recorda la seva bellesa, sigues feliç.

Aina i Cèlia

Tota la família reunida sense sentit per només ensenyar una persona morta i culpable de tots els problemes de la família. Al seu funeral només vindran peces de “Lego”.

Ada

Perill, l’enigma de la mort és un enigma. Però que no en sabem la resposta no vol dir que no hi hagi víctimes.

Lei

És una moda passada. Està morta. Ningú la vol. Està oblidada. És com els amics, un dia els tens i un altre s’escapen.

Pol C.,Gerard, ArnauV.

Un membre ha mort ben  enlaire perquè vegi les cares per saber qui serà el següent.

Nicolay

Sou cruels. Les veu trencar i després les veu exposar. Les aranyes us ho faran pagar.

Maria

Aquesta exposició està aquí des de fa cinquanta anys. Ningú sap qui l’ha fet i si algú ho sap s’ho calla. Aquesta exposició no la venen a visitar. Diuen que no hi ha res però la veritat t’està explicant qui ets.

Anna i Laia R.

Els quadres no expressen res, no els han deixat lluir, no els han deixat expressar-se i ara no serveixen per a res.

Martina

Un noi va fer una exposició de teranyines i va ser un èxit. Gairebé totes les aranyes del món hi anaven.

Bru

El pintor no va dibuixar , perquè no li agradaba res del que veia.

Ismael

Fa tants anys que no la visiten que les aranyes són les autores, l’han restaurat i s’han cansat.

Nicolay

Tenia la vida tant llarga, que les teranyines s’hi posaven a sobre.

Marta

Quadres abandonats. Quina pena no els han fet cas i els han deixat plens de teranyines.

Judith

Tot per jugar i viatjar, conèixer-ho tot de cap a peus i només pensar en conèixer més i més.

Ada

Banyera plena de quadres marins que ja no es fan servir perquè com els records han desaparegut de la nostra història.

Anna i Laia R.

Un home sense diners no podia ensenyar les seves obres i s’ha donat per vençut. Obres deixades, obres oblidades, deixen de banda la bona pintura.

Cèlia

Ell volia conèixer el món mentre es relaxava, però no li va anar massa bé.

Greta

Pintava amb aquarel·les i aigües però no les utilitzava correctament.

Maria

Els quadres,? La banyera? Què es podria dir? És bonic però no està del tot arrodonit. Què fan quan es banyen amb aigua ja que són els quadres del mar? És tant llarg el viatge  que han fet que els quadres no vulguin marxar.

Nicolay

Ho tenia tot tant desordenat com el seu cap.

Marta

Banyera de records. Records abandonats que ens han servit en el passat.

Judith

Cada dia que una persona té una pensada s’encén la bombeta de les idees.

Anna, Laia R., Natàlia

Buscava i no la trobava però finalment va tenir la il·luminació.

Marta

Passava el temps i a la bombeta li costava encendre’s.

Maria

Els mesos passen, els fulls cauen, i ara a escombrar ? És màgic, el temps passa molt ràpid.

Nicolay

Tothom té petites idees. Si les ajuntem totes en podem formar una de grossa.

Gerard

El senyor buscava idees, i no les trobava, i per fi se li va encendre la bombeta.

Martina

Era com un joc, cada cop que algú tenia una idea la bombeta s’encenia i trobava allò que buscava.

Greta

El records són part de la vida, i la il·luminen per sempre.

Ismael

Ell tenia moltes idees, però només en va dir una.

Aina

Cada una d’elles ens explica alguna cosa que encara no sabem i que ens servirà per aprendre una llei de la vida.

Anna, Laia R., Oriol

Tibant de la cadena l’aigua se’n va però el seu camí infinit no acaba.

Maria

Cada una d’aquestes cadenes porta mil històries dins, tiba-les, observa-les i mira què hi trobes.

Nicolay

Sempre han estat soles, i ara que s’han trobat, no serveixen per a res, s’avorreixen, ja s’ho han dit tot. Només estan penjades.

Gerard

Aquestes cadenes semblen totes iguals però cada una d’elles i aporta alguna cosa la vida. Tiba-les.

Greta

Estaven a mitges, van tancar la fàbrica i es van quedar sense  fer res.

Martina

Cada cadena és única, cada món és únic.

Marta

La vida és com una cadena, depèn de tu com la utilitzis.

Ismael

Cada cadena ens explica una aventura. Quan totes s’ajunten una pluja d’aventures bones surt.

Judith

Tothom camina al voltant de tothom.

Maria

Ningú sabia què fer, tothom anava on el de davant anava.

Martina

El món és un munt de peus que caminen amunt i avall només per embrutar el nostre planeta.

Laia R.

Tots giraven al voltant del món amb diferents vides.

Marta

Les persones giren damunt de la Terra, corren, corren però no s’atraparan.

Nicolay

Tothom fa el mateix. Caminar amb ordre sobre el nostre planeta però no es fixen en el que fan.

Judith

Pluja de lletres caigudes en un paraigües i tu li trobes sentit. Idees importants que serveixen pel futur. Pluja d’idees que tu has d’ordenar.

Maria i Judith

Agafem el paraigües de la vida. Agafem el paraigües que és una eina molt vella perquè serveix per si la pluja es desvetlla. Ara el paraigües de la vida és transparent. Quan li toca el sol et mostra una explicació de la teva vida. Plouen lletres, tempesta de lletres.

Nicolay

Avui ha plogut molt fort. Cada lletra que cau forma una paraula diferent. Totes juntes formen el Català.

Anna, Laia R. Oriol

Les paraules? Un paraigües?. Les paraules cauen, el paraigües les recull, quin sentit té? És una missió, un mapa, qui sap? si algú ho sap que ho digui, el qui no que calli .Si és una missió, ordena les lletres i trobaràs el camí.

Nicolay

No tenia suficients paraules per expressar el que sentia. Per ell, era com una pluja de sentiments.

Martina

El temps li volia donar un missatge, ell no li va fer cas i va rebre les conseqüències.

Greta

El pobre peix ja estava jubilat, algú l’havia de substituir però no encadenat que ja prou n’està quan la gent tira coses al mar. Ningú sap què hi feia allà un pobre peix però la pregunta és “s’hi troba bé?”.

Nicolay

En general les mascotes estan atrapades, atrapades pel seus amos, que juguen amb elles sense preguntar.

Gerard

El pobre peix era diferent dels altres, i llavors el van desubicar de la resta dels peixos.

Greta

Presoner de la vida per la persona que l’estima.

Maria

Es va convertir  en mascota, li van treure la llibertat, i no pot estar amb els peixos que abans  l’envoltaven.

Martina

El peix no havia fet res i el van empresonar amb injustícia.

Marta i Greta

Era un noi que va voler ensenyar com la gent tractava els peixos i va fer que un peix estigués dins d’una gàbia i va fer que tothom el veiés i ara tothom sap com se senten els peixos.

Laia R.

El peix estava sol, volia companyia i amics per poder jugar. Però al pobre peix no el volien treure d’allà.

Judith