Avui s’ha portat a terme a l’Auditori Miquel Martí i Pol un diàleg filosòfic sobre el llibre PIMI del filòsof Mathew Lipman. Aquest llibre és un dels programes que com a Filoscola treballa  i compta amb el suport incondicional del GrupIREF. El diàleg portat a terme pels nois i noies de sisè de 12 anys, ha estat ben especial perquè ha estat obert a pares i mares que en una segona fase han pogut participar exposant idees o preguntes.

La sessió ha comptat amb tots els moments d’un diàleg filosòfic. Aquests són:

Establiment de les normes per a poder realitzar un diàleg filosòfic.

Inici de la sessió recordant les idees recollides a la pissarra.

Lectura del capítol del text Filosòfic.

Inici del diàleg.

Seguiment del fil del diàleg introduint preguntes si cal.

Realització d’un resum o síntesi d’allò dialogat.

Metacognició o reflexió sobre què hem fet.

Relació de les idees compartides amb un mateix.

Avaluació final figuroanalògica.

El diàleg d’avui ha girat al voltant de les idees i provenia d’aquest recull d’una pissarra que ha servit per a iniciar les intervencions. Ha estat molt, molt interessant.

Aina.- En el text que hem llegit els personatges han fet la conversa expressament per tal que dialoguin. M’ha agradat la frase… “ No , no hi ha res que pugui destruir les idees….”

Maria.- M’ha semblat estranya la reacció d’en Tomi. En Bernat estava tranquil. Ha sigut com si en Tomi volgués salvar o ajudar a en Bernat.

Gerard.- Realment tot va començar amb idees? En Bernat parla de les idees perquè ell les tenia però no les podia realitzar?

Ada.- En Bernat no parlava en públic. En aquesta història ha pogut parlar. En Robert era com seu el perseguidor. Els personatges de PIMI han fet com nosaltres… respectar a tothom…En Bernat s’ha sentit a gust i acompanyat…

Marta.- M’ha sorprès que la representació que fan els personatges de la història no fos de ficció. On van les idees, on es queden?

Lei.- M’ha agradat el Capítol final del llibre de PIMI. Sobretot que representessin el diàleg amb personatges reals. La història d’en Bernat s’assembla molt a la dels científics. M’agrada pensar que les idees són al teu cap i crear-les són la teva decisió…Tothom tenim un món mental diferent. Les idees es poden destruir? Oblidar seria una cosa que destruiria les idees…

Bru.- M’ha agradat el final de la història perquè et deixa amb el dubte. Està fet expressament perquè pensis. Les idees et porten curiositat. Estic d’acord amb en Pol… Primer una idea algú la crea i pot imaginar-se-la una altra cosa és que la faci realitat o no.

Judith.- Les idees m’han semblat molt bé. Poden sortir moltes preguntes i converses . M’ha agradat que en Bernat agafés confiança . De fet ha pogut tornar a parlar perquè ha trobat el medi adequat per fer-ho.

Martina.- Sobre això de les estrelles on suposadament trobem les idees perfectes m’ha vingut la frase que som pols d’estrelles…penso en les formes que poden agafar les idees…parlar de les idees i de com són estaria molt bé.

Laia R.- M’ha sortit un dubte de la Judith… Com ha aconseguit agafar confiança en Bernat?…Com pot ser que vagin  matar Martin Luther King…però no les seves idees.

Pol S.-Si tinc la idea de construir un avió diferent i no li dic a ningú… si em moro… la idea seguirà voltant per algun lloc fins que algú la pensi…?