Per a concloure aquest Dia de la Poesia Catalana a Internet compartim aquests dos poemes dedicats a l’Escola El Puig de Miquel Martí i Pol i un a Escola Gavina de Picanya, Horta Sud, València, que enguany celebra el seu 40è aniversari escrit per Vicent Andrés Estellés. La relació entre els dos poemes és que van estar dedicats a les dues escoles en el seu desè aniversari. Els havíeu llegit?

Aniversari

Ara, des del pedrís d’aquests deu anys,
podeu serenament mirar endarrere.
Tot us pertany, encerts i desencerts,
plaers i dols, anhels i defallences:
tot us pertany i amb tot heu fet camí,
prudents i atents, sabent que les marrades
són giragonses útils de la ruta,
i que créixer és combatre la peresa
de cada instant per assolir nous àmbits.
Des del pedrís d’aquests deu anys, el gest
-qualsevol gest- ressona en la profunda
dimensió dels altres que l’han dut
a aquest esclat, i així no hi ha silencis,
ni fosca, ni recels en el camí
que heu fet tots junts i que a tots junts justifica.
Ara els propòsits se us han fet espai
I us crida el temps que us toca d’emplenar
de somnis, d’esperances, de projectes;
tot el que sou atia les preguntes
i el vent escriu paraules que algun dia
desxifrareu amb la mirada d’aigua
d’aquells que en tot hi arrisquen el misteri
d’allò que són, sense percaç ni dubtes.
Deu anys us donen dret a moltes coses:
A mirar enrere amb goig i confiança,
a seure en un pedrís i reposar-hi
mirant el ulls d’aquells que us acompanyen,
però més que res més a unir les forces
i emprendre nous combats, sense cap mena
de temors ni de vanes esperances.
Teniu les mans plenes de llum; que siguin
mirall per tots i estímul per vosaltres.

Si us manteniu fidels al vostre origen
al puig més alt hi plantareu bandera.

Miquel Martí i Pol

Vol de gavines (1985)
1
Sempre penseu en els vostres germans
Tots asseguts a taula, hem d’enramar
amb forta veu, clara, la convivència.
Sols en un mot, trobeu la raó de vida.
Sols en un mot de la llengua comuna,
trobeu raó d’amor i d’esperança.
I lluitareu pels mots i refareu,
august, el cos solemne de la pàtria.
Festa dels mots, cànter, genoll, finestra,
és una gran pentecosta el futur.
2
Com la rabent gavina que s’esmuny
voldria dir uns mots de confiança
ara que els vents ens són força contraris,
per tot l’espai i l’any: voldria dir,
ara i ací, com el futur és vostre.
El pastareu, com si fos humil fang,
i esdevindrà, temps endavant, el vostre.
Vostre futur, allò que més importa.
3
Inaugural, vivim un moment únic,
car estreneu l’escola i el futur.
Oh clar estol de noies i d’infants!

Em sé feliç, immensament feliç
i confortat amb l’impuls de la vida,
en un aplec remorós de vent i ales!
4
Veles e vents. Vivim un moment únic
d’obrir al vent les portes, les finestres.
Tot el futur de la pàtria és vostre!
Treballareu les lletres i les síl•labes
i enlairareu uns mots de confiança
en un futur que serà, sempre, vostre.
5
El vostre curs té una fita:
el moment inaugural.
Voldria dir l’alegria,
clara, oberta i general,
que viviu aquest moment.
Llibre obert i quadern gran,
veles e vents, esperança
compartida amb els germans,
tots els dies seran vostres,
dies aigua, dies pa!
El mot d’una confiança
que no tenim, ens vindrà
des de la vostra innocència,
omplint l’aire. Omplenarà
de llum els dies adversos
d’ara, i feliç cantarà.
Vicent Andrés Estellés «cinc poemes»
destinats a l’escolagavina en el seu desè aniversari