És una cadira abandonada al carrer. Ningú li feia cas fins que un vell hi va seure i ara no se sap res dels dos. Anna, Laia R., Pol M.

Una cadira que no té sentit a la vida. No té emoció ni amics perquè algun desagraït la va deixar. Ada

La cadira esperava impacient que la gent l’arreglés ràpidament perquè la gent s’hi tornés a seure. Maria i Judith

No té sentit a la vida…Un noi desagraït el deixa sense sentit fent PAM i PIPA. Natàlia

L’avi volia seure i sense voler va caure enrere. Ada i Laia R.

El balancí de l’esperança, espera i espera fins que algun vell s’hi assegui per coses del destí… Aina

A un noi a qui se li veien els ossos i necessitava un balancí, per riure’s d’ell, li van fer un balancí que també semblés que estigués amb els ossos. Laia P.

La cadira era tan vella que la van haver d’enterrar però la van despullar per recordar-la. Laia P.

Aquest balancí està despullat. Si hi parles segurament diria que vol ser com abans. Ningú l’estima. Laia P.

Et miro i me’n recordo de l’àvia que et va despullar només perquè vas caure. Laia R. i Ada

La cadira abandonada al carrer ningú la volia. Ni tan soles els coloms. Ara la trobem envoltada de fulles de plataner. Ada i Laia R.

Havia passat tant de temps i tanta vida que va quedar només amb la fusta. Marta

Despullat, despullat t’han tret la vida i la roba. No tens sentit pobre amic. Ada i Laia R.

Dies curts i llargs esperant, esperant per tal que una bona gent se’m posi al davant i digui…M’emportaré aquest balancí i el regalaré al meu veí. Laia Roca. 10 anys

De fusta és i ara ningú pot veure el servei que va fer. Xènia 10 anys

Cadira que es mou amunt i avall esperant el seu destí a les teves mans. Fusta dura però amb esperança. Laia Roca 10anys

Cadira despullada, no tens ni coixí ni respatller per això se’n riuran del teu esquelet de fusta tan poc resistent. Yoel i Pau M. 9 anys

El balancí està despullat igual que el seu amo que és un fantasma. Laia P.

Cada cop que algú es balanceja en aquest balancí el destrossa una mica. Ara només en queden les restes. Laia P.

Les fulles representen les persones ajupides i mirant el balancí. Ningú pensava que acabava així amb l’èxit que havia tingut durant els darrers anys pujant-hi. Laia P.

Les generacions passen, les coses s’abandonen, fins que algú les troba i les subhasta. Gerard

Corren rumors, la cadira es mou, té por, la vella cadira es una història, la teva i la meva. Nicolay