Avui dissabte dia 23 de gener una bona representació de l’Escola Cooperativa El Puig hem assistit al lliurament dels premis Bioimatges 2015. Els nois i noies de cinquè i sisè, Vampirs i Bruixots, han assolit el primer premi a la Categoria de Primària. El jurat ha valorat molt la imatge que ha assolit aquest guardó , l’ha publicat a la revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya en un article preferent i demà diumenge apareixerà a la part central del diari “Ara” que també se’n farà ressò. L’acte s’ha portat a terme al Saló d’Actes del Museu Blau de Ciències Naturals de Barcelona. L’enhorabona. (Adjuntem de nou la imatge impactant titulada “Abraçada” d’una Mantis Religiosa devorant una sargantana. Aquesta fotografia es va poder realitzar en el decurs del Camp d’Aprenentatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa el passat mes d’octubre de 2015 prop del riu Turonell al terme municipal de Castellfollit de la Roca).
Monthly Archives: gener 2016
#relatBrossa dia 19 “Despullament”
És una cadira abandonada al carrer. Ningú li feia cas fins que un vell hi va seure i ara no se sap res dels dos. Anna, Laia R., Pol M.
Una cadira que no té sentit a la vida. No té emoció ni amics perquè algun desagraït la va deixar. Ada
La cadira esperava impacient que la gent l’arreglés ràpidament perquè la gent s’hi tornés a seure. Maria i Judith
No té sentit a la vida…Un noi desagraït el deixa sense sentit fent PAM i PIPA. Natàlia
L’avi volia seure i sense voler va caure enrere. Ada i Laia R.
El balancí de l’esperança, espera i espera fins que algun vell s’hi assegui per coses del destí… Aina
A un noi a qui se li veien els ossos i necessitava un balancí, per riure’s d’ell, li van fer un balancí que també semblés que estigués amb els ossos. Laia P.
La cadira era tan vella que la van haver d’enterrar però la van despullar per recordar-la. Laia P.
Aquest balancí està despullat. Si hi parles segurament diria que vol ser com abans. Ningú l’estima. Laia P.
Et miro i me’n recordo de l’àvia que et va despullar només perquè vas caure. Laia R. i Ada
La cadira abandonada al carrer ningú la volia. Ni tan soles els coloms. Ara la trobem envoltada de fulles de plataner. Ada i Laia R.
Havia passat tant de temps i tanta vida que va quedar només amb la fusta. Marta
Despullat, despullat t’han tret la vida i la roba. No tens sentit pobre amic. Ada i Laia R.
Dies curts i llargs esperant, esperant per tal que una bona gent se’m posi al davant i digui…M’emportaré aquest balancí i el regalaré al meu veí. Laia Roca. 10 anys
De fusta és i ara ningú pot veure el servei que va fer. Xènia 10 anys
Cadira que es mou amunt i avall esperant el seu destí a les teves mans. Fusta dura però amb esperança. Laia Roca 10anys
Cadira despullada, no tens ni coixí ni respatller per això se’n riuran del teu esquelet de fusta tan poc resistent. Yoel i Pau M. 9 anys
El balancí està despullat igual que el seu amo que és un fantasma. Laia P.
Cada cop que algú es balanceja en aquest balancí el destrossa una mica. Ara només en queden les restes. Laia P.
Les fulles representen les persones ajupides i mirant el balancí. Ningú pensava que acabava així amb l’èxit que havia tingut durant els darrers anys pujant-hi. Laia P.
Les generacions passen, les coses s’abandonen, fins que algú les troba i les subhasta. Gerard
Corren rumors, la cadira es mou, té por, la vella cadira es una història, la teva i la meva. Nicolay
#relatBrossa dia 18 “El convidat”
El dinar final ha arribat. És dolorós i molt injust. Maria
Estava sopant però al cap d’una estona em vaig ofegar i em vaig morir. M’he adonat que ja no existia en el món real. Pol M. I Arnau
Cada cop que una persona seu en aquesta taula comença a dinar amb un bon plat i acaba amb un plat dolorós: el compte. Anna i Laia R.
Era ric, molt ric, però la seva cadira em feia morir. Marta
Asseu-te ben assegut que d’aquí poca estona hauràs desaparegut. La mort t’ha convidat a sopar. Pol S.
Em van convidar a sopar però no m’esperava aquestes postres… Aina
Només maten als pobres. Als rics no. És un engany. Cèlia
El rei el va convidar a sopar. Al veure només una cadira s’hi va asseure. Va ser tan murri per fer-lo caure a la seva pròpia trampa. Lei
El van convidar a sopar i va acabar per sempre. Bru
Seu bé que la mort t’ha convidat. Bru
Parany a punt, ment infernal. Un sopà posat a taula i també el darrer que provaràs. Lei
En una casa venien molts convidats fins que els que vivien allà es van cansar de rebre’n tants. Van preparar una eina per matar-los. Ara no ve cap convidat i s’avorreixen com una ostra. Laia P.
Hi havia una persona tant rica que tots volien quedar-se als seus dinars. Van convidar-lo a sopar i el van matar. Ara tots volen els diners de la persona més rica del món. Laia P.
Jo era el convidat al sopar, era per un tema de diners i no m’interessava. Vaig decidir descansar eternament. Nicolay
#relatBrossa dia 17 “Banc”
Aprenien al carrer on no hi havien escoles i allà mateix feien aules improvisades.
Maria
Un Banc, escola per molts nens. Casa també.
Pol S
La màgia ens domina de fet pots aprendre màgia, escriure cartes, escoltar, pensar com és la vida. En un banc pots aprendre.
Nicolay
#relatBrossa dia 16 “Paràsit”
S’enganxa, no marxa ni vola, no té sentit, és solitari brut i fastigós.
Ada i Maria
Canto molt bé però en un concert m’haig de vestir com un home però m’han descobert i…
Richard
L’ocell volia donar una idea però després ja no era com abans. Ara se sabia important però veia que no havia triat el seu destí correcte.
Cèlia
Es feia passar per un home per poder cantar.
Marta
L’ocell tenia talent, el maniquí feia goig, però papers per tot l’escenari on s’ha vist això?.
Nicolay
Se n’aprofita d’un altre, però ho ha de suportar amb penes i dolors.
Gerard
Compartim el projecte “Nòmades”
#relatBrossa dia 15 “Caront”
La llum s’ha posat alta, està sol no hi ha ningú, quan algú passa ho celebra amb una mica de confeti al final ningú passa per allà.
Laia, (germana d’en Gerard)
Mentre transportava ànimes per fer-les felices, va fer mal a la seva.
Gerard
No només es pot portar la tristesa i la foscor. Hi ha gent que ens pot portar l’alegria i la felicitat al món.
Nicolay
Un dia Caront va cansar-se de portar ànimes amunt i avall. Va decidir que el llum faria la seva feina ja que no es podria cansar i llavors ho van celebrar.
Laia P.
Quan Caront va morir la barca el va portar amb les altres ànimes i van celebrar que la barca hagués fet possible aquest darrer viatge.
Laia R. I Anna
A Aqueront fan festa . Les ànimes noves veuen la llum i Caront les acompanya.
Maria
La llum s’apaga, algú és mort. En canvi per algú altre la llum s’encén. Un és pobre, l’altre és ric.
Gerard
Diners es gastava per anar a un món poc preparat.
Cèlia
La mort és dura pel barquer. Ara que no transporta ningú visca la festa i fóra penes.
Bru
Blava és l’aigua, ep, no! La llum la barca veu. Confeti . Ai mare de déu prego que em perdoneu ja que no estem per ximpleries. Ho diu un ignorant de l’art modern.
Bru i Pol S.
Te n’has anat amb glòria i ple de riqueses. Caront et porta al sub-món i tu tant ruc agafes el seu rem.
Lei
Un bon dia comença amb una bona mort.
Bru
Tu navegues ple de glòria, però en realitat ets un peix fora de l’aigua.
Lei
Un bon dia, Caront fill d’Èreb i Nix deixà passar pel riu Aqueront a Orfeu. Festa i negoci tingueren el barquer i el dimoni.
Pol S.
La mort no sempre ha de ser dolenta, pot haver-hi una festa, una llum al final del túnel.
Martina
L’encarregat de portar les ànimes va morir i tots ho van celebrar. De forma especial ho va fer la barca.
Anna, Laia R.,Oriol
Celebrant la mort, se li acostà la llum.
Aina, Dani, Pol M., Greta, Marta
La llum que il•lumina les ànimes perdudes en el fons del mar. La barca dels records que han deixat marxar.
Cèlia
El transportador d’ànimes va morir i no va tenir ningú que li transportés l’ànima. Quan no el veia ningú, ho va celebrar amb confeti.Tu que no vas poder pagar el barquer perquè et va fer una excepció , vas veure la llum i la foscor.
Bru
Veig estrelles i una llum que em guien pel camí. Veig la barca de Caront que em porta al meu destí.
Lei
Era tan profund que no hi havia ni el mar.
Nicolay
Gent perduda esperant que els diguin la veritat que conté la barca.
Cèlia
Al barquer hauràs de pagar si és que vols passar. Un peatge més al final de la vida.
Bru i Pol S.
Una bombeta il•lumina la barca de Caront per recordar-lo. En l’últim moment de la seva vida, (la de Caront), va llençar confeti dient a tots que s’ho havia passat molt bé, com si estigués en una festa.
Laia P.
Dos calerons al cadàver tindré per passar la frontera de la vida a la mort molt bé.
Bru, Pol S.
La barca, farta d’anar amunt i avall amb Caront va tirar confeti al riu perquè semblés terra. Va encendre el llum per donar-li confiança i que trepitgés el confeti. Així podria quedar-se sola.
Laia P.
#relatBrossa dia 14 “Burlesc”
Si treus una pilota desmuntes el món. Si treus una bola del món desmuntes el món del futbol.
Laia P.
Sóc el futbol. Sóc el centre del món. Si m’eliminessin el món s’enfonsaria. Sense mi no feu res.
Dani i Oriol
La pilota dels equips egipcis va conquerir el món.
Bru
Tot ple i rodó. Som el centre del món. Si en faltés una faltarien totes.
Maria i Ada
Pilotes i pilotes que formen un món. Si en treus una es desmunta tot.
Cèlia
El món gira entorn del futbol tot i que no és el més important. Tot i que hi ha gent que pateix per la crisi a la mateixa hora es juga un partit de futbol.
Anna i Laia R.
Unes pilotes en mans de jugadors que han passat per uns campionats mundials.
Natàlia
Què és això? El món del futbol. Fins i tot els egipcis hi jugaven però amb el cap del perdedor fent de pilota.
Pol S.
Piràmide perfecte per a jugar. Anem-hi vinga va.
Bru
La Terra dóna voltes igual que les pilotes quan algú les xuta.
Laia R.
Una pilota damunt d’una pila de partits que han donat la volta al món.
Laia P. Natàlia
El futbol s’expressa en forma de pilota igual que el planeta Terra. Gairebé tot el món els valora igual.
Laia P. Natàlia
Una pilota al cim d’una pila de pilotes mirant fixament al Rei del món. Obeint les seves ordres. Acaben guanyant el campionat.
Natàlia i Laia P.
Cada vegada que algú marca un gol pot arribar a canviar el món. Creu que ha arribat al cim del planeta Terra.
Natàlia i Laia P.
Totes estaven espantades pensant que la gent les agafaria i els donaria cops de peu.
Aina i Cèlia
Les pilotes són rodones igual que la Terra.
Aina i Cèlia
Gran desesperació per comprar cases noves.
Cèlia
La lliga és a prop i la gent fent cua per comprar les entrades.
Cèlia i Aina
Sempre ocupen el cor de la gent.
Cèlia
Una pilota dalt de tot el munt demostrant qui és qui mana el món.
Laia P. Natàlia
La gent boja per comprar-se la més gran i bonica però després tothom té les mateixes.
Cèlia
Tot el món adora el futbol.
Aina
Moltes pilotes cadascuna explicant la seva història.
Cèlia
Pilotes i pilotes esperant que algú les salvi.
Cèlia
La gent ha deixat les pilotes velles per comprar-se la nova versió.
Cèlia
El futbol aconsegueix coses molt difícils.
Aina i Cèlia
És important el futbol?
Aina
Desemparades i ben posades esperant una arribada.
Aina i Cèlia
Si una pilota se’n va del grup ja no és un grup.
Cèlia
Petites idees que enganyen a la gent.
Cèlia
Hi ha gent que donaria el que fos per tenir una de les pilotes.
Cèlia
La Terra gira com quan xutes una pilota de futbol.
Aina
Si una pilota la fa caure el vent tot el món cau a terra.
Aina
Un món rodó com una pilota. Això és increïble com una victòria. És així com el tractem.
Bru
El món està ple de pilotes que donen voltes. Si una cau cauen les altres.
Laia R.
Xutem una pilota que controla una altra pilota.
Gerard
És el trencaclosques de la vida, la Terra i el món del futbol, tots dos giren com si fossin germans. Però sense la Terra hi hauria futbol?
Nicolay
Som petits però si ens ajuntéssim seríem gegants.
Ismael
#relatBrossa día 13 “La conformació del cap”
Som diferents i hem viscut històries diferents però en el fons som iguals.
Maria i Marta
De poder fer que tallin el cap a poder fer que et tallin el cabell.
Pol S.
Es van posar a parlar d’un cert tema. Van anar-hi donant voltes fins que es van posar d’acord i en aquell moment van marxar. Ara només queden les cadires.
Anna i Laia R.
El Rei es volia tallar el cabell. Digué al barber que volia la seva cadira perquè havia de reposar els peus. No podia permetre’s que li toquessin a terra.
Martina
En un món on els perruquers dominen el Rei és una persona normal i corrent.
Pol C.
La comoditat no sempre és la millor opció la sinceritat és molt millor.
Aina
Va rebaixar-se a anar a cal barber per tornar a sentir-se com un Rei.
Marta i Maria
Al Rei no li agradava la perruqueria. Van fer una reunió i van acomiadar al Rei en comptes del perruquer perquè aquest darrer no hi estava d’acord.
Laia P.
Un Rei massa enriquit davant d’un noi que busca sentit a la vida amb una cadira i unes tisores.
Natàlia
Persona coneguda i importat enfront d’una altra poca pena i que no sap què fer. Tot és invisible i desconegut.
Ada
Tria ser rei o barber. Ser rei és dur, però ser barber és ser treballador.
Nicolay
Dues cadires diferents , dues destinacions diferents.
Ismael
#relatBrossa dia 12
Aquests maniquins no els posaven a l’aparador de les botigues perquè estaven malament. Fins que un dia van estar farts d’això i van fer una manifestació amb una B que representa “Estem Bé”.
Laia P.
La lletra i lletra més important per algunes persones. Li agrada ser la principal. Només pensa en ella.
Ada
Estaven enfadats volien exhibir-se i ho tenien ficat entre banya i banya.
Maria
Volien fer una pancarta amb la paraula “Bosc”. Només van aconseguir una lletra B.
Martina
Els maniquins aguanten el pes de la veritat.
Aina i Cèlia
Un senyor va a una botiga i demana unes banyes ben estranyes. Quan torna per veure quin és el resultat es troba una lletra B al seu davant.
Lei
Un senyor que no tenia prou diners i era cap d’una botiga va agafaré cinc maniquins i se’ls va posar de terrat. Per no caure va posar una B. Ara tots pensen que aquells terrats són la moda i tothom en té un.
Laia P.
Eren cinc maniquins que no sabien com portar una cosa fins que es van posar d’acord i fent pinya van aconseguir portar aquella B en forma de B però no era una B. No se sabia què era.
Anna, Laia R., Oriol
El pes de les paraules et fan tornar boig. Et creixen les banyes i et fan pres del seu món.
Bru i Pol S.
El pes d’una sola lletra no és fàcil de suportar. Si no penses pots fer molt mal a les persones.
Cèlia
Tots reunits i enfurismats. No tenen raó d’enfadar-se. Només per escollir la millor lletra que ja sabem quina és.
Ada
Mira quin barret més original. Se’l poden posar tres persones a la vegada.
Lei
El pes de les paraules cau sobre el cap de la gent. Això no és gaire diferent de la ignorància.
Pol S. i Bru
El pes és molt gran però entre banya i banya hi ha una gran energia que pot amb tot.
Cèlia
Ens han posat un pes a sobre. Un pes que molesta però ens fa aguantar-nos més rectes.
Judith
És un terrat que parla i expressa el que pensen els maniquins.
Aina i Cèlia
Així que robant la millor obra? No escapareu el cos no us funciona fa anys.
Nicolay
Cada maniquí és una persona oculta darrera de l’ombra d’un antifaç.
Ismael