Coneguda des de temps ancestrals, aquesta disciplina és considerada com una de les de més futur del segle XXI. Quantes vegades hem sentit que la música amansa les feres? Res més lluny de la realitat. I la tendresa que ens desperta aquella balada en concret? I el ritme frenètic que ens imposa un tempo marcat i elevat? El que no es pot negar és l’evidència dels lligams que hi ha entre la música i altres disciplines com la psicologia, la psicomotricitat i la comunicació.

Què podem aconseguir amb la musicoteràpia?

Basant-se en els patrons d’activitat elèctrica cerebral que produeixen la música i les seves components fonamentals (sons, estructures rítmiques, escales, tons, etc.), amb la musicoteràpia es pretenen obtenir diferents resultats terapèutics. Els més destacables es poden apreciar a diferents nivells i escales:

• Fisiològic: canvis del ritme cardíac, de la respiració i de la tensió muscular.
• Psicomotriu: estimulació / inducció de la coordinació.
• Mèdic: ajuda psicològica i física (reducció de dolor).
• Psicològic: regulació de l’estat d’ànim, ajuda en la resolució de problemes psicològics, millora de l’autoestima.
• Social: millora de les relacions socials, de la comunicació, desenvolupament emocional i afectiu.
• Educatiu: ajuda a la formació, potencia l’aprenentatge, facilita la superació de discapacitats i la recuperació de la parla. Escoltar música durant l’embaràs potencia el desenvolupament intel·lectual del nadó.

L’efecte Mozart

En la dècada dels 90, un equip de psicòlegs americans va publicar un descobriment sorprenent: escoltar la música de Mozart millora el rao-nament matemàtic i espacial.

Els psicòlegs es van adonar que les rates que escoltaven Mozart (especialment una sonata per a piano), trobaven la sortida del laberint més aviat que les rates que només sentien soroll o un altre tipus de música.

Tractaments

Els tractaments no només es fonamenten en l’escolta selectiva de peces, sons, tons o fragments musicals, sinó que tasques íntimament lligades a la feina de qualsevol músic, coreògraf, intèrpret o compositor també poden formar part de les indicacions a seguir en una teràpia d’aquest estil. Aquestes tasques poden anar des de la improvisació bàsica i senzilla, fins a la composició, la realització de moviments coordinats, la interpretació i l’actuació.

Evidències històriques

És conegut l’ús que gairebé totes les grans cultures ancestrals feien de la música, de bases rítmiques i melodies o sons repetitius, sobretot en actes de culte, i com a mitjà per a induir a estats de consciència amb fins catàrtics i/o religiosos.

En la filosofia grega ja trobem algunes reflexions (Pitàgores i Plató en són els més coneguts) sobre els diferents efectes psicològics d’algunes escales musicals bàsiques.

És la època en la que es troba l’origen dels modes grecs, que s’assimilaven i relacionaven amb algunes de les activitats i emocions més habituals del moment.

Les ancestrals cultures hindú, xinesa i japonesa ja reconeixen en els seus “ragas” i modes pentatònics (escales de 5 notes) estructures musicals aplicables a diversos estats d’ànim.

Alguns conceptes equivocats

• És fals que sigui necessari tenir coneixements de música per poder beneficiar-se de la musicoteràpia.
• És fals que alguns estils de música siguin més beneficiosos que altres. Tot depén del tractament que es faci.

I per que podeu practicar vosaltres mateixo us he fet aquest enllaç. Feu click al dibuix, y gaudiu de la musicoterapia.

feu click!