Utilitzo els quadernets “Practica la lectura” de l’editorial Edebé per a fer exercicis d’agilitat visual i gimnàstica ocular. Per guanyar eficàcia en la mecànica lectora és important practicar-los de tant en tant: trobar paraules repetides, fer camins de lletres, llegir textos semiesborrats, etc… Hi ha pocs quaderns al mercat que recullin exercicis d’aquest tipus i aquest n’és un de molt bo.
És molt senzill i no ens costa res donar dues normes d’escriptura als primers cursos de la primària:
1. Canviar totes les “i” (les que trobem entre frases, clar) per punts.
2. Fer frases que no superin la línia de llargada.
Simplement amb aquesta pauta, tan senzilla d’entendre i aplicar, els escrits dels alumnes milloraran molt. Pel que fa a la primera norma tots estem cansats de veure redactats plens a vessar de “is” i és la partícula conjuntiva més simple i la que s’aprèn abans i, per tant, la més usada pels nens i substituint-la per punts serà un primer pas per erradicar-ne el seu abús i més endavant potser podrem valorar la necessitat d’introduir partícules noves (“tot i això”, “però”, “fins i tot”, etc…) i trobarem un estil més senzill. Uffff, quin fart de “is” !!!! Així mateix, pel que fa a la necessitat de construir les frases curtes, tal i com apunta en Daniel Cassany a La cuina de l’escriptura (Ed. Empúries), la tendència literària històrica és a escurçar les oracions. Un estudi anglès pondera la mitjana de paraules per frase de Descartes en 74, de Proust en 38 i de Simenon en 15. És evident, doncs, que un text clar es serveix de frases curtes.
Aquí van quinze jeroglífics en powerpoint per exprimir-nos les neurones (no massa!). Aquest joc sol agradar molt i, normalment, sense demanar-ho massa, són els mateixos alumnes qui després es posaran a pensar-ne de propis. Si cliques on diu “Docs” te’l pots descarregar lliurement.
Aquesta és la velocitat, si fa no fa, d’una bona lectura en veu alta. Moltes paraules per minut menys és llegir lent i moltes més, massa ràpid. Tant si llegim molt a poc a poc com si ho fem massa depressa no entendrem res. Exercicis en que el mestre o cadascú es compti el número de paraules que llegeix en un minut són molt interessants de fer a classe. Primer perquè cadascú pot veure el seu nivell de mecànica lectora i, segon, perquè és un càlcul en el que s’ha d’afinar força el ritme lector. No només els que van molt lents hauran d’esforçar-s’hi, sinó que els que llegeixen amb fluïdesa segurament voldran córrer massa i es passaran de les 140 paraules per minut. No sempre “guanya” qui és més bo, sinó qui “afina més la punteria”.
A la web de l’Info-K hi podem trobar tots els reportatges que emet aquest informatiu infantil del K3. Són petits vídeos de dos o tres minuts que ens expliquen notícies de tot tipus. El llenguatge és molt planer però no es deixen de tractar tota mena de temes que poden interessar als nens. Hi tenen cabuda des dels esports fins el terrorisme, des de reportatges de natura fins a temes de política internacional. Això sí, tot explicat de forma molt didàctica. És una eina ideal per a treballar la comprensió i expressió oral dels alumnes: entendre la notícia, fer un petit debat, etc…
La “Revista dels súpers” s’aparta força del to del “Cavall fort” o del “Tretzevents” (que no són gens dolentes…). Però també convé tenir alguna revista de format i continguts més moderns. Entrevistes a grups de música actuals, referències a sèries de la tele, reportatges sobre jugadors de futbol,… Les revistes infantils són sempre una mica cares, però normalment es pot trobar algun recurs (subscripció, demanar els números antics a la biblioteca, etc…).
Cada nen de la classe por portar un llibre de casa que li hagi agradat especialment. Amb tots, es pot organitzar l’intercanvi: jo et deixo el meu i tu em deixes el teu. Sense invertir ni un euro en la biblioteca d’aula podem generar una dinàmica de préstec de llibres molt interessant.
Inventar contes o històries o poemes amb personatges reals de l’escola: els mateixos alumnes, els professors, la cuinera, el conserge, el director,… pot ser un estimulant de la creativitat dels alumnes. Un conte, per exemple, on el conserge perdi les claus de l’escola i tothom s’hi quedi tancat a dins, cada mestre actuarà d’una forma diferent, cada alumne farà un paper personal en aquesta història… I tot això amb noms i personalitats reals.
Manga significa còmic en japonès. Aquesta setmana n’he portat a la classe i he vist com els nens s’hi enganxaven. Demanaven per emportar-se’ls a l’hora del pati, al menjador,… M’hi fixava i, a part de mirar els dibuixos, la majoria els llegeixen del principi fins al final (es llegeixen al revés, començant pel que per a nosaltres sol ser la contraportada). La majoria de sèries japoneses que fan per la tele (Doraemon, One piece, Detectiu Conan, Naruto, etc…) estan basades en aquests còmics. N’hi ha de tota mena i d’adreçades a totes les edats. Val la pena no desaprofitar uns llibres que els enganxen tant. I no només per llegir. Una activitat ben senzilla és fotocopiar un parell de pàgines d’un d’aquests còmics, borrar-hi amb típpex el text i tornar-ho a fotocopiar. Treballarem l’expressió oral i l’escrita si s’emplenen aquests buits i s’escenifiquen.
Deixo les webs de les llibreries “Continuarà” i “Norma còmics” de BCN, especialitzades en manga, a la secció d’enllaços.
En Màrius Serra comenta al seu “Verbàlia” (Ed. Empúries) molts jocs de paraules. Aquí n’hi ha un força curiós. Es diu “mots seriats” i consisteix a relacionar dues paraules d’igual llargada, posant pel mig altres paraules que difereixen de l’anterior només en una lletra. Per exemple, de GAT a COL:
GAT – GAS – GOS – GOL – COL
Hem aconseguit unir GAT i COL amb 3 paraules pel mig. Es pot transformar en un joc competitiu puntuant. Per exemple, partim de 25 punts i anem restant els passos que fem. En l’exemple anterior en restaríem 3 i ens quedarien 22 punts. Evidentment, al final guanyaria qui tingués més punts.
