Category Archives: ESCRIURE

JOC PER CREAR UN CONTE

Dobleguem un full en 6 parts. A cada part, cada nen hi respondrà una pregunta, per aquest ordre:

–  Qui era?

 – On era?

–  Què feia?

–  Què va dir?

–  Què va dir la gent?

–  Com va acabar tot?

 El primer nen respondrà a la primer pregunta (Qui era?) i doblegarà el full perquè ningú ho pugui veure. El segon farà el mateix amb la segona pregunta i així successivament. Al final llegirem les respostes de forma seguida, formant una petita narració. Per exemple, pot sortir: 

Un home molt lleig / al camp del Barça / passejava el seu gos /va dir:  – Demà plourà / la gent deia: – Ves-te’n a casa / i va acabar quan va venir la policia.

Ja tenim una història o un començament d’història per anar-hi treballant.

APRENENTATGES BÀSICS

Sortir de l’escola, als 12 anys, sabent llegir, escriure i dominant els conceptes matemàtics bàsics. Crec que tothom firmaria ara mateix si ens garantissin que tots els nens i nenes arribessin a l’institut dominant aquestes tres habilitats. Moltes vegades ens compliquem la vida nosaltres mateixos inflant el currículum amb tota mena de disciplines i coneixements. Desenganyem-nos, l’escola primària hauria de preocupar-se de treballar la lecto-escriptura i la matemàtica. Tota la resta, si orbita al voltant d’aquestes habilitats instrumentals, perfecte. I si no, no ens hi amoinem. Si ens centrem en aquesta base ens treurem tota la pressió que massa sovint ens afecta, ens oblidarem de les presses i deixarem de confondre el que és urgent amb el que és important. Si els nens tenen una bona base, tots els coneixements futurs naixeran a partir de la lectura, l’escriptura i la reflexió crítica.

EXERCICIS D’ESTIL

Raymond Queneau va escriure el 1947 un llibre curiosíssim: Exercicis d’estil (Quaderns Crema). En ell ens explica una mateixa història:

Un senyor puja a l’autobús. El trepitja un altre viatger i s’hi enfada.

I tot això de noranta-nou maneres diferents!! Entre elles hi trobem canvis de perspectiva, de vocabulari, d’estil, de registre, … A nivell més senzill es pot proposar un text i que cadascú l’hagi d’adaptar tantes vegades com li sigui possible. També podem demanar als alumnes que cadascú en faci una adaptació diferent.

Aquí van algunes de les adaptacions de Queneau que podem intentar a la classe. Clica a sota per llegir alguns exemples.

queneau1.jpg  EXEMPLES D’EXERCICIS D’ESTIL

LES CARTES DE PROPP

He trobat a la web abrapalabra les cartes de Propp per imprimir. Vladimir Propp va ser un estudiós rus dels contes fantàstics. Va arribar a determinar que sempre passaven les mateixes coses a tots els contes. Ell parla de les funcions que succeeixen a cada història. Per exemple, la fugida, trobar-se amb un enemic, la boda final,… Evidentment, no totes apareixen a cada conte. Cada història s’en pot saltar. El que sí es sol conservar és l’ordre d’aparició de cada funció. Si imprimim aquestes cartes, les podem barrejar i treure’n unes quantes a l’atzar. Situades per ordre ens ajudaran a crear una història on passi cadascuna d’aquestes funcions. 

CLICA AQUÍ PER BAIXAR-TE LES CARTES DE PROPP

FER UN CAL.LIGRAMA SENZILL

Posem la mà a sobre de la llibreta i resseguim la seva sil.lueta amb el llapis. Hi escrivim a sobre un text que ens parli de les coses que podem fer amb la mà. Si fem que cada frase acabi amb un verb, la rima sortirà gairebé sola. Per exemple: “Amb la mà puc dibuixar, amb el dit assenyalar…”

mano.gif

SOBRE EL TEMPS

Paciència, hem de tenir paciència i no voler resultats immediats. La llengua (i en educació en general) les coses fan el seu procés de forma lenta. Si cliqueu aquí podreu escoltar a en Carl Honoré (el de “L’elogi de la lentitut” RBA), al programa de Catalunya Ràdio L’Ofici de viure quan va presentar el seu nou llibre “Sota pressió” (RBA) . En ell ens parla del tempo en l’educació. Si apretes a sobre del seu llibre podràs escoltar el programa sencer.

bajo-presion_carl-honore_libro-onfi2151.jpg

A mi em funciona molt bé tenir quadernets com el “Lector” que permeten als alumnes que escriuen o treballen més ràpid (per exemple, quan fem una redacció) i acaben abans, poder treballar de forma autònoma. D’aquesta manera donem temps als que van més a poc a poc i no els posem la pressió d’acabar un escrit ràpidament. 

lector.jpg

SCATTERGORIES

scatergories.jpg  Un bon joc per practicar el vocabulari. Tirem el dau, surt una lletra i hem de buscar el major nombre de paraules que comencin amb ella seguint una tarjeta que ens va marcant les categories: fruites, animals, peces de roba,… El podem adaptar al nivell dels nens, tant pel que fa a les categories com pel temps que tenim per a completar-lo. Molt recomanable.

scatergoriesdau.jpg

LIMERICK

       gramatica.jpg Extret de la “Gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari (Booket). Un Limerick és un poema que té una estructura concreta, molt fàcil de treballar amb els nostres alumnes. Fa, més o menys així:

Un pobre home de Barcelona

deia que tenia a casa una mona.

Assegurava que la tenia al pis

i que era igualeta que el mico de l’anís, 

aquell pobre borratxo de Barcelona. 

Per fer el primer vers cal que busquem un personatge i la seva ciutat o país:

“Un pobre home de Barcelona” 

En el segon, buscarem una rima fàcil que ens digui què li passa al personatge:

“… tenia a casa una mona.” 

En el tercer i el quart explicarem, amb una altra rima, què pot passar:

“Assegurava que la tenia al pis

i que era igualeta que el mico de l’anís,…” 

I finalment, ho completarem amb una mena d’epítet o vers final en que donem una opinió, consell, … que acabi com el primer vers:

“… aquell pobre borratxo de Barcelona.”

DICCIONARI DE LA RIMA

llengua-001.jpg 

Una eina molt útil que no ens pot faltar. També se’n diu diccionari invers. En català, Edicions 62 n’ha editat un de molt pràctic. El funcionament és molt senzill. S’hi busca el final de la nostra paraula. Per exemple, si busquem una rima amb “pilota” buscarem “ota” i hi trobarem totes les paraules que acaben així: carota, marmota, gota, bota, …

CARTES I POSTALS

Escriure qualsevol petit text a classe (una endevinalla, un joc, una felicitació de nadal,…) i rebre-la al cap d’uns dies a casa és un fet extraordinari a ulls d’un nen. Potser serà la primera vegada que rebrà alguna carta o postal adreçada al seu nom (si no tenim en compte algunes comercials). Paradoxalment, un recurs tan comú i real en el món dels adults pot suposar alguna cosa de fantàstic als nostres alumnes. Aprofitem-lo sempre que poguem.