Category Archives: ESCRIURE

QUINA LLETRA SEGRESTEM ?

perec_jpg1.jpg El francès Georges Perec era un dels integrants del grup literari Oulipo. Aquest grup d’escriptors actuava justament al contrari que els surrealistes. Enlloc de buscar la llibertat absoluta en els seus escrits, creaven tècniques d’escriptura limitada com a mètode d’experimentació lingüística. Una de les frases més recordades de Perec és “M’imposo normes per a ser més lliure”. El 1969 va escriure la novel.la “La desaparició”, on no hi apareix ni una vegada la lletra e, la més habitual en francès (“La disparition”, en aquest idioma). En castellà, està traduida respectant l’eliminació d’una lletra, en aquest cas la a, amb el títol de “El secuestro” (Ed. Anagrama). I això té mérit tractant-se d’un llibre de quasi 300 pàgines! 

Un possible exercici d’escriptura limitada a la classe seria justament intentar escriure un petit relat eliminant una de les vocals o vàries lletres de l’alfabet. Bona sort!

elsecuestro.jpg

JO NO ENSENYO GRAMÀTICA, I QUÈ ?

Tercera persona del singular del pretèrit pluscuamperfet en mode subjuntiu del verb córrer… quantes hores dedicades a la conjugació dels verbs!! A caminar se n’aprèn caminant. I a utilitzar la llengua, fent-la servir. Deia Emilio Alarcos, acadèmic i màxima autoritat en gramàtica de l’espanyol: “Ensenyar gramàtica és inútil abans dels 14 anys”.  Clica a sobre la seva caricatura per a llegir una entrevista seva a El País de ja fa uns quants anys però que no perd vigència i que ens fa reflexionar, una vegada més, sobre el que cal ensenyar i aprendre a l’escola.

3_eso_entrevista_emilio_alarcos_1.jpg

CORREGIR ELS ESCRITS

 

reparar.jpg El llibre d’en Daniel Cassany “Reparar l’escriptura – Didàctica de la correcció de l’escrit” (Ed. Graó) ens fa pensar en aquesta feina tan desconcertant (i avorrida moltes vegades) pel mestre. Hi trobem moltes idees i reflexions: corregir els esborranys i no els resultats finals, en acabar els dictats dir quin número de paraules  anaven amb B i quin amb V perquè l’alumne pugui repassar-ho atentament, corregir per parelles, marcar el que l’alumne ja coneix però ha oblidat i donar la solució del que encara no coneix, etc…

De totes les propostes que fa em quedo avui amb les pautes d’autocorrecció. Són petites graelles que l’alumne rep abans de començar a escriure i que li serviran per avaluar-se un cop tingui el text enllestit. D’aquesta manera, l’aprenent d’escriptor ja sap on posar atenció si no vol perdre punts durant la correcció posterior del seu escrit. Aquí va un exemple que podem utilitzar.

PAUTA DE CORRECCIÓ

NOTES D’EXCURSIÓ PELS PARES

cartas.jpg  Una excursió és una excusa perfecta per a escriure una nota pels pares. És un recurs molt adequat per a treballar la presentació, la bona lletra, la distribució del text, l’ortografia,… Cal paciència i no voler córrer. Entre tots podem decidir quina informació hi ha d’aparèixer, de quina forma ho redactem i com s’escriuen les paraules que no tenim clares. Quan tot estigui apuntat a la pissarra, cada nen haurà de copiar-ho, de la forma més clara possible, a un full net. La signatura del professor, el segell i un sobre de l’escola faran que tingui una imatge seriosa a ulls dels nens. A més, segur que d’aquesta manera, ningú s’oblidarà de fer-la firmar pels pares!

CREA ELS TEUS PROPIS MOTS ENCREUATS

He trobat una pàgina web que ens permet baixar-nos lliurement un petit programa amb el que podem crear i imprimir els nostres propis mots encreuats. És molt fàcil de fer anar  i pots construir-los al teu gust: definicions, idioma, tamany, títol, … Els mots encrecuats són un joc molt motivador i que ens permet treballar la comprensió lectora, la riquesa de vocabulari i l’ortografia de forma amena. Si, a sobre, els podem crear tal i com volem, … resulten una eina molt interessant. Clica a sobre la imatge per baixar-te el programa.

crucigrama.png

DOS TRUCS SENZiiiiiiiLLS PER ESCRIURE MILLOR

És molt senzill i no ens costa res donar dues normes d’escriptura als primers cursos de la primària:

 1. Canviar totes les “i” (les que trobem entre frases, clar) per punts.

2. Fer frases que no superin la línia de llargada.

Simplement amb aquesta pauta, tan senzilla d’entendre i aplicar, els escrits dels alumnes milloraran molt. Pel que fa a la primera norma tots estem cansats de veure redactats plens a vessar de “is” i és la partícula conjuntiva més simple la que s’aprèn abans i, per tant, la més usada pels nens i substituint-la per punts serà un primer pas per erradicar-ne el seu abús i més endavant potser podrem valorar la necessitat d’introduir partícules noves (“tot i això”, “però”, “fins i tot”, etc…) i trobarem un estil més senzill. Uffff, quin fart de “is” !!!! Així mateix, pel que fa a la necessitat de construir les frases curtes, tal i com apunta en Daniel Cassany a La cuina de l’escriptura (Ed. Empúries), la tendència literària històrica és a escurçar les oracions. Un estudi anglès pondera la mitjana de paraules per frase de Descartes en 74, de Proust en 38 i de Simenon en 15. És evident, doncs, que un text clar es serveix de frases curtes.

cuinan.jpg

UTILITZAR PERSONATGES REALS

Inventar contes o històries o poemes amb personatges reals de l’escola: els mateixos alumnes, els professors, la cuinera, el conserge, el director,… pot ser un estimulant de la creativitat dels alumnes. Un conte, per exemple, on el conserge perdi les claus de l’escola i tothom s’hi quedi tancat a dins, cada mestre actuarà d’una forma diferent, cada alumne farà un paper personal en aquesta història… I tot això amb noms i personalitats reals.

20070321162703-clase-011.jpg

ELS MANGA

doraemon2.jpg 

Manga significa còmic en japonès. Aquesta setmana n’he portat a la classe i he vist com els nens s’hi enganxaven. Demanaven per emportar-se’ls a l’hora del pati, al menjador,… M’hi fixava i, a part de mirar els dibuixos, la majoria els llegeixen del principi fins al final (es llegeixen al revés, començant pel que per a nosaltres sol ser la contraportada). La majoria de sèries japoneses que fan per la tele (Doraemon, One piece, Detectiu Conan, Naruto, etc…) estan basades en aquests còmics. N’hi ha de tota mena i d’adreçades a totes les edats. Val la pena no desaprofitar uns llibres que els enganxen tant. I no només per llegir. Una activitat ben senzilla és fotocopiar un parell de pàgines d’un d’aquests còmics, borrar-hi amb típpex el text i tornar-ho a fotocopiar. Treballarem l’expressió oral i l’escrita si s’emplenen aquests buits i s’escenifiquen.

Deixo les webs de les llibreries “Continuarà” i “Norma còmics” de BCN, especialitzades en manga, a la secció d’enllaços.

UN JOC DE VOCABULARI

 verbalia.jpg

 En Màrius Serra comenta al seu “Verbàlia” (Ed. Empúries) molts jocs de paraules. Aquí n’hi ha un  força curiós. Es diu “mots seriats” i consisteix a relacionar dues paraules d’igual llargada, posant pel mig altres paraules que difereixen de l’anterior només en una lletra. Per exemple, de GAT a COL:

GAT – GAS – GOS – GOLCOL

Hem aconseguit unir GAT i COL  amb 3 paraules pel mig. Es pot transformar en un joc competitiu puntuant. Per exemple, partim de 25 punts i anem restant els passos que fem. En l’exemple anterior en restaríem 3 i ens quedarien 22 punts. Evidentment, al final guanyaria qui tingués més punts.

L-L-E-T-R-E-J-A-R

Com sabem que “hora” s’escriu amb H ? Simplement ho sabem. Si algú escriu “quina ora és?” fa, fins i tot, mal d’ulls, oi? La recordem visualment així, amb H. Ens ve al cap de forma automàtica i la passem al paper. Una forma efectiva de treballar l’ortografia és fer concursos de lletrejar paraules. Als EEUU són famoses aquestes competicions d’spelling i sovint les hem vist a les pel.lícules o a la televisió. La idea és ben senzilla: per poder lletrejar has d’imaginar-te la paraula tal i com està escrita, has de veure la imatge mental d’aquella paraula. L’escriptura, llavors, es converteix en una còpia del que tens al cap. A la classe poden ser uns moments molt motivadors que permetin treballar l’ortografia de forma divertida.