He trobat a la web abrapalabra les cartes de Propp per imprimir. Vladimir Propp va ser un estudiós rus dels contes fantàstics. Va arribar a determinar que sempre passaven les mateixes coses a tots els contes. Ell parla de les funcions que succeeixen a cada història. Per exemple, la fugida, trobar-se amb un enemic, la boda final,… Evidentment, no totes apareixen a cada conte. Cada història s’en pot saltar. El que sí es sol conservar és l’ordre d’aparició de cada funció. Si imprimim aquestes cartes, les podem barrejar i treure’n unes quantes a l’atzar. Situades per ordre ens ajudaran a crear una història on passi cadascuna d’aquestes funcions. 

CLICA AQUÍ PER BAIXAR-TE LES CARTES DE PROPP

Posem la mà a sobre de la llibreta i resseguim la seva sil.lueta amb el llapis. Hi escrivim a sobre un text que ens parli de les coses que podem fer amb la mà. Si fem que cada frase acabi amb un verb, la rima sortirà gairebé sola. Per exemple: “Amb la mà puc dibuixar, amb el dit assenyalar…”

        Extret de la “Gramàtica de la fantasia” de Gianni Rodari (Booket). Un Limerick és un poema que té una estructura concreta, molt fàcil de treballar amb els nostres alumnes. Fa, més o menys així:

Un pobre home de Barcelona

deia que tenia a casa una mona.

Assegurava que la tenia al pis

i que era igualeta que el mico de l’anís, 

aquell pobre borratxo de Barcelona. 

Per fer el primer vers cal que busquem un personatge i la seva ciutat o país:

“Un pobre home de Barcelona” 

En el segon, buscarem una rima fàcil que ens digui què li passa al personatge:

“… tenia a casa una mona.” 

En el tercer i el quart explicarem, amb una altra rima, què pot passar:

“Assegurava que la tenia al pis

i que era igualeta que el mico de l’anís,…” 

I finalment, ho completarem amb una mena d’epítet o vers final en que donem una opinió, consell, … que acabi com el primer vers:

“… aquell pobre borratxo de Barcelona.”

Una eina molt útil que no ens pot faltar. També se’n diu diccionari invers. En català, Edicions 62 n’ha editat un de molt pràctic. El funcionament és molt senzill. S’hi busca el final de la nostra paraula. Per exemple, si busquem una rima amb “pilota” buscarem “ota” i hi trobarem totes les paraules que acaben així: carota, marmota, gota, bota, …

Escriure qualsevol petit text a classe (una endevinalla, un joc, una felicitació de nadal,…) i rebre-la al cap d’uns dies a casa és un fet extraordinari a ulls d’un nen. Potser serà la primera vegada que rebrà alguna carta o postal adreçada al seu nom (si no tenim en compte algunes comercials). Paradoxalment, un recurs tan comú i real en el món dels adults pot suposar alguna cosa de fantàstic als nostres alumnes. Aprofitem-lo sempre que poguem.