És un diumenge, com cada diumenge vaig a casa la iaia. Avui se m’ha acudit pujar a les golfes. A les golfes hi ha un balanci i un munt de mobles vells, m’hi vaig assentar, semblava còmode.
Al cap d’una estona que descansava sobre el balanci de fusta vella i olorava aquella olor d’humitat, vaig sentir una veu que em deia:
-Estàs avorrida?
Em vaig sorprendre, d’on venia aquella veu? Aleshores vaig començar a mirar per tots els llocs, i vaig veure que queia pols d’una prestatgeria de còmics de quan el meu pare era petit. Finalment decidida li vaig contestar:
-La veritat és que sí…
Les golfes es van quedar en silenci. I després aquell munt de personatges, que semblaven haver sortit d’aquells còmics em van explicar:
– Doncs nosaltres també. Abans ens llegien molt. Però ara fa anys que estem aquí plens de pols, i esperant que torni aquell nen petit, que ens feia disfrutar d’aquelles petites estones de les tardes. Aquell nen que quan arribava de jugar del carrer tot suat i nerviós, pujava les escales ràpidament i finalment s’assentava en aquest balanci tan vell, agafava un còmic i el llegia fins que el cridaven per sopar…
Em vaig quedar pensativa, no recordava aquells personatges petits que em parlaven. Pensant, pensant, em va venir a la memòria una vegada quan era petita mirant el televisor… Anava a dir-ho, però ells em van dir:
-Laia, som els barrufets, quan erets més petita ens miraves per la televisió cada matí, abans d’anar a l’escola. Llavors quan arribaves a l’escola explicaves tots els capítols a les teves amigues, i totes t’escoltaven i rèieu juntes.
Quan va acabar de dir-ho, vaig recordar que era així. Sempre quan arribava a l’escola, m’esperaven totes les meves amigues perquè expliqués el que havia passat al capítol dels barrufets.
Aleshores jo vaig dir:
-A partir d’avui no estareu tan avorrits, cada dia vindré una estona a veure com esteu.
Aquella tarda em va passar rapidíssima.
Ara, cada tarda vaig a explicar-los com m’ha anat el dia, i així penso que durant el dia passen alguna estona més divertida.
Laia Ferrús Vicente
Primer premi Concurs Sant Jordi 2CSB