Hi havia una vegada un poblet envoltat d’un meandre que tenia el nom de Flix. El poble no era ni ric ni pobre però el que sí que tenia era habitants molt eixerits. Un dia un encantador nen i la seva tropa van passar el pont per anar a jugar a futbol i… uala!! van cridar. Van trobar un descampat molt gran. Pere Josep que era el capità del grup va dir que aquell lloc  era bo per jugar. Al cap d’una estona la pilota va caure a l’aigua. En Pere va tenir una idea, va dir que allò podria ser un lloc d’animals.

–          I quins animals hi haurà? – es va preguntar el Pau – Hi haurà cigonyes, moixons, cavalls, tortugues, etc.?

En Pere va anar a dir-li al seu pare la idea que tenia, el pare la va acceptar i els va ajudar. El pare d’en Pere és obrer i amb l’ajuda dels seus amics ho podran reformar.

Al principi es van trobar una caseta de fusta, dins de la caseta posava “SEBES” i el pare va dir:

–          Així es com se deu dir aquest lloc.

El Pere, el pare del Pere i la seva tropa es van posar a treballar. Van agafar el tallagespa i van fer un camí, al final del camí es van trobar un cavall. Un amic d’en Pere va dir:

–          Li podríem dir Magnòlia.

–          Bona idea – va dir en Pere- Li direm Magnòlia.

El pare, el Pere i la tropa van fer un carruatge de fusta. Quan ja el van acabar van decidir que la Magnòlia podria portar a la gent. Més capdavant van trobar un mas, a un cartell posava “A 1km Mas del Director”.

El Pere va anar a dins a veure com era, va cridar al seu pare i als seus amics que podien entrar. En entrar van veure que estava tot abandonat, i el van arreglar. Hi van posar despatxos i moltes coses més. Al costat hi havia un caminet de pedra i una passarel·la no acabada, i ells la van acabar i al final van muntar una caseta de fusta on podien veure als animals des de dins però en silenci. Al cap d’un temps la gent ja ho podia visitar.

Al 2003 van fer la primera soltada de les cigonyes i van acudir tots els habitants de Flix. Van fer jocs, berenar i van donar diplomes als nens que van néixer l’any abans. A la primavera  van tornar més cigonyes del conte i això volia dir que les cigonyes havien trobat nuvi o núvia. I fins ara encara continuem fent el mateix.

                                  QUIM CORONADO RICART

1r Premi 2CSB

Els alumnes de 2n de Cicle Superior hem treballat a l’assignatura de Llengua Catalana l’enquesta. És per això, que vam pensar que la millor manera era preparar un qüestionari que després acabaríem passant als companys de l’escola.

I per començar ens vam distribuir en grups i vam escollir un tema. Després de pensar diferents possibilitats, els temes escollits varen ser:

– la televisió

– els esports

– assignatures de l’escola

– el menjar

A Cicle Inicial vam passar l’enquesta “El menjar”. A la primera pregunta que era “Què menges per esmorzar?” majoritàriament va sortir llet (amb 33 respostes) i cereals (amb 15 respostes).

A la segona pregunta, “Quants dies a la setmana menges verdura?”, normalment en mengen un o dos cops per setmana. Sorprenentment, cinc alumnes van dir que no en mengen mai.

Quan vam interrogar-los sobre els plats, com a primer plat van escollir sopa o pasta, de segon plat una gran majoria prefereix carn davant de peix, i de postres va guanyar per àmplia majoria el gelat.

A Cicle Mitjà el qüestionari anava sobre l’escola. Tenint en compte les respostes, l’assignatura que més els agrada és la Plàstica, i la que menys el Castellà. L’assignatura preferida per acabar la setmana és l’Educació Física, i en aquesta àrea, el joc preferit és el cementiri.  

Parlant de notes, a l’assignatura on treuen millors notes és a Matemàtiques, mentre que a Música és l’àrea que els hi costa una mica més.

A 1r de Cicle Superior es va passar l’enquesta dels esports. L’esport preferit és el futbol amb molta diferència respecte els altres. A la pregunta “Practica esport habitualment?” gairebé tothom va contestar afirmativament. I l’esport més practicat torna a ser el futbol.

La gran majoria dels enquestats practica més de tres hores d’esport a la setmana i, normalment, en grup.

A 2n de Cicle Superior vam voler conèixer l’opinió que teníem sobre la televisió. Al tipus de programa preferit van sortir com a molt votats dibuixos animats, programes d’humor i esports. Hi ha molta varietat sobre el canal que preferim mirar. En canvi, hi ha una resposta contundent quan es pregunta pels programes que no ens agradaria que fessin, surt per àmplia majoria els programes del cor.

Solem mirar la tele després de sopar o bé per la tarda, en sortir de l’escola, i fins i tot algú va respondre que pel matí, abans d’anar-hi.

Hi ha molta gent que solem mirar entre dues i tres hores cada dia la televisió.

Aquesta enquesta de la televisió també la vam voler passar pel carrer. I aquests van ser els resultats:

Com a programes més vistos van sortir les notícies i les pel·lícules. De les cadenes més vistes hi ha molta varietat. Coincideixen amb els nens que els espais que no voldrien que es fessin per televisió són els programes del cor.

Veuen més la televisió a l’hora i després de sopar. A l’igual que els xiquets de Cicle Superior, la gran majoria veu la televisió dues o més hores cada dia.

Volem agrair la col·laboració dels enquestats i la paciència de senyoretes i mestres.

2CSA-2CSB

Es un chico que tiene diez años. Es alto, delgado, lleva gafas, tiene los ojos de color oscuro y muy redondos, el pelo lo lleva corto y es liso y castaño. Tiene las piernas delgadas y largas igual que sus pies y manos.

Va a mi clase y está sentado a mi lado. Viste de forma informal y de deporte. Este año está en el Club de Fútbol Ascó y coincidimos en la escuela de música. Toca el contrabajo.

Es muy simpático y buen compañero. Le gusta jugar con sus amigos, sobretodo por las tardes en la Plaza del Mercado a fútbol. Estoy contento de ser su amigo.

Pere Peña – 1CSB

La niña que voy a describir se llama Laia.

Es un poco bajita, tiene diez años. Su cabello es marrón, tiene la cara fina y un poco alargada y su piel es fina. No es ni gorda ni flaca. Tiene las manos pequeñas, finas y un poco arrugadas de la punta de los dedos. Sus uñas son brillantes.

Siempre hace los deberes aunque a veces se olvida de la agenda escolar.

Siempre viste con pantalones tejanos, jerseys y zapatos deportivos.

Se porta muy bien conmigo aunque nos enfadamos a menudo pero ella, para mi, será siempre mi mejor amiga.

Sirea Salido – 1CSA

Es un chico que tiene diez años, mide aproximadamente 145 cm. Tiene el pelo castaño claro, su cara es pequeña y redonda. Sus ojos son redondos y oscuros. Es muy delgado pero está fuerte. Sus manos y pies son largos.

Estudia 1CSA. Viste de manera informal y de deporte. Ahora juega a hockey. Tiene muy buen carácter, siempre está contento y dispuesto a ayudarte. Es un amigo muy leal, nunca te falla.

Le gustan mucho los playmóbils y los dinosaurios pero su gran afición es jugar a hockey. Es el amigo que todos deseamos tener.

Albert Català – 1CSA

LA FIGUERA I EL MOIXÓ

Hi havia una vegada un poble que es deia Riba-roja d’Ebre, era un vila humil i treballadora amb poca gent. Un dia al seu campanar va passar un fet extraordinari: un moixó que rondava molt pel poble sempre es ficava al campanar i des d’allí cantava i se sentia pel poble. Un dia va fer el seu niu allí, va tenir pollets i quan els hi donava el menjar va caure una llavor d’una figuera. Amb el pas del temps les pluges que queien al poble van fer créixer la llavor de la figuera, es va fer molt gran i fins i tot sortia pel campanar . La gent de la Ribera d’Ebre els va començar a anomenar figots per les figues que feia aquella famosa figuera. Encara als nostres temps els hi seguim dient figots i això quedarà per molt temps i seguirà passant de generació en generació.

JORDI PUJOL – 1CSA

A ASCÓ, ROBARUCS

Sabeu per què als d’Ascó els hi diuen robarucs?

Resulta que per festes se’ls hi va morir un ruc de color blanc que havien de sortejar i van anar a la fira de Móra a robar-ne un. Com que no en van trobar cap del mateix color, el van haver de pintar. Després van dur el ruc a dalt del campanar pensant-se que no el descobririen, però un dia va ploure, li va marxar la pintura, i va ser descobert.

També es conta que al campanar d’Ascó hi va créixer una figuera i que per arrencar-la van tenir la brillant idea de robar un ruc a la fira de Móra per a què se la mengés. No van descobrir el lladre, que va aconseguir arribar a Ascó. Van lligar el ruc pel coll i el van anar pujant fins dalt del campanar on estava la figuera.

ARMAND BERTRAN – 1CSB

LES BRUIXES DE LA TORRE

Fa molts i molts anys a la Torre de l’Espanyol hi vivien unes bruixes molt dolentes que tenien ganes de fer desaparèixer el poble veí de Vinebre.

Després de rumiar com ho podien fer, van decidir agafar la roca més gran que trobessin i portar-la volant per deixar-la caure sobre Vinebre.

Com que la roca la van haver d’anar a buscar molt lluny, quan ja estaven arribant, van passar per damunt del Cap del Pla –que és un turonet- i com que ja estaven molt cansades els hi va caure sobre el turó i es va trencar en dos trossos.

Avui encara hi és… els vinebrans li diuen “la roca del cap del Pla” i els de la Torre li diuen “la bruixeta”.

CARLA MIRÓ – 1CSB

El dofí

Vaig veure un dofí al mar

mentre jo estava nedant.

Va fer un saltiró

que el van veure des d’un avió.

Tots ens vam quedar parats

en veure aquell gran salt,

que dies i dies en la ment va durar

de tots els que el van poder presenciar.

Sara Garcia Domenech

El guepard

El guepard

obra de art.

Per menjar,

animals ha de caçar.

És conegut per la velocitat

i es mes àgil que un gat.

A l’hora de dormir

els ulls brillants pot tenir.

És gran escalador

i amb les seves urpes tindràs por.

És taronja amb taques negres,

si te’l trobes no li tiris pedres.

Aquest poema he acabat

i sols us dic la veritat.

Natán Segura Moreno

La girafa

Tinc una amiga girafa

que beu aigua d’una garrafa.

La seva amiga Piga

sempre li regala una figa.

La girafa és un animal molt tranquil.

Quan passa pel costat del riu,

menja herbat a grapats.

Irene Sabaté Torreblanca

El gos

El gos,
un animal
molt afectuós.
Viu en una casa petita
i molt bonica,
amb teulada roja,     
on sempre puja.
Menja pinso
al seu bol
i beu aigua quan vol.
Em llepa la cara tot sovint
quan li dic “salta al llit”.
Té els ulls petitets
i molt guapets.

Ainhoa Pérez Lazcano

El lleó

El lleó està a la selva

i quan fa molt vent el pèl se li aixeca.

Té unes dents tan grans

que quan menja li fam mal els queixals.

El lleó està tan cansat

que no pot ni menjar el que ha caçat.

Les potes li fan mal

quan li toca córrer bastant.

Però és la nit

el lleó està al llit,

la selva està tranquil·la,

perquè ningú la vigila.

Remei Pujals Descarrega

El gat

El meu petit amic és el gat. 

Menjava carn i ous ferrats

quan es va quedar atrapat.

Sol pensava amb un plat d’estofat.

Quan se li atansa algú ensenya

les seves dents ben esmolades.

El meu gat s’ha penjat dalt d’un teulat.

Quan se’n va a dormir miola com un felí.

I de bon matí agafa un grapat d’arròs…

segur que està ben bo.

Núria Ayala Herrero

Betty Boop

Un dia, a Estats Units, el president no parava de penjar cartells, cartells i més cartells fins que una dona que passava per allà li va preguntar:

-Què hi diu al cartell?

El president ràpidament li va contestar:

-No pot ser, ha desaparegut Betty Boop!

La dona es va quedar amb la boca oberta.

-L’estem buscant i no la trobem.

La busquem pels bars, restaurants, hotels de cinc estrelles…. I no la trobem.

La dona com que era una seguidora de Betty Boop es va oferir a ajudar-lo.

Mentrestant en un petit poble de Finlàndia, entre la neu i els boscos, tota la gent del poble es reunia per rebre la nova veïna que estava a punt de venir.

Ningú sabia qui era, havia reservat una casa rural del poble.

Quan va arribar, anava tapada amb una caputxa i vestida amb un xandall i amb bambes d’esport.

Al cap del temps tothom s’havia acostumat a la nova noia i ella també al poble, pasturava les ovelles, donava menjar als animals, i sobretot anava a passejar al seu gos Booby cada dia. Era molt bona noia, simpàtica, amable i va caure molt bé a tothom.

I un dia una senyora del poble que era molt xafardera, li va dir:

-Hola, bon dia , sóc la senyora Íngrid, la teva veïna. Com et dius?

-Em dic Betty i vinc dels Estats Units.

Vaig marxar, perquè allà tothom em coneixia, i aquí no em coneix ningú i per això puc fer una vida normal, com la de tothom.

Ainhoa Pérez Lazcano

Primer premi Sant Jordi 2CSA