Category Archives: Número 55

ELS NENS I NENES DE P-5 MARXEN A CI.

foto-p-52

Adéu!!!!!!!!!
Ja s’acaba el curs i els nens i nenes de P-5, els més grans d’Educació Infantil, el curs vinent ja aniran a l’edifici dels grans, faran 1r de Cicle Inicial.

Ayala Herrero, Nerea Masip Sánchez, Xavier
Miguel Montornés, Victor Montserrat Barceló, Daniel
Bagés Jornet, Sira Prats Bagés, Albert
Ballesteros Martí, Ada Rodríguez Franquet, Gerard
Borbolla Jordà, Àfrica Ruiz Agudo, Ainara
Castellví Carranza, Andreu Sediki Nogales, Isaac
Castellví Carranza, Roser Tarragó Jordà, Marc
Dobrin, Cristian Gabriel Tarragó Llauradó, Clàudia
Guerrero Garciapons, Ian Turcu, Maria Alexandra
Masip Sánchez, Èric

Aquest curs ha marxat IHAB HARAihab1

Bon estiu a tothom!!!

El pit roig i les amigues

L’estiu passat vaig anar a Sebes amb unes amigues de l’escola. Vam quedar per anar-hi caminant. En arribar, una d’elles, va sentir un sorollet que venia d’un arbre. Jo li vaig dir que devia ser un ocellet. En aquell moment va caure un pit roig. Unes quantes amigues van veure que era petitet i que el seu niu estava a la capçada de l’arbre. El vam intentar pujar al seu niu, però estava massa alt.

Jo vaig dir a algunes amigues que anessin a buscar ajuda als vigilants de Sebes. Mentre nosaltres intentàvem pujar el pit roig al seu niu vam intentar fer una escala però no ho vam aconseg

uir. Mentrestant, l’altre grup, no van trobar ningú per ajudar al pit roig. Ens vam trobar tots al punt de trobada: l’arbre on havia caigut el pit roig. Llavors una amiga va pensar d’anar a buscar alguna cosa o algú per ajudar-nos a pujar el pit roig. Jo li vaig dir que era una bona idea i que ens repartiríem pel bosc. Vam fer quatre grups de dos persones.

nueva-imagen2

Jo i una amiga vam anar cap al nord, nosaltres vam trobar, un llibre, una llibreta i un bolígraf. El vaig mirar i vaig veure que hi havia com un diccionari d’ocells. Com que portava una motxilla me’l vaig guardar a dins, també la llibreta i el bolígraf. Justament en aquell moment vaig sentir un sorollet que venia d’uns matolls. Jo, pensava que era un senglar, per això em vaig amagar. La meva amiga sabia karate i es va preparar per lluitar contra el que hi hagués darrere els matolls. En aquell moment va sortir l’altre grup, que s’havia perdut, nosaltres érem molt vergonyoses i no volíem reconèixer que també ens havíem perdut. Vam caminar juntes durant un munt d’estona i vam fer cap a les passeres. Llavors em vaig recordar que a la llibreta hi havia com un mapa des d’allí fins a no sé on.

El vaig mirar i el vam anar seguint fins un mirador, on ens vam trobar els altres grups.

Elles van trobar unes binocles i vam veure com el pit roig ja volava amb la seva mare i amb el mapa vam poder tornar a casa. Vam estar molt contentes i quan vam arribar vam explicar-ho tot als nostres pares.

Jo tenia un diari secret i ho vaig apuntar tot. Va ser un dia inoblidable.

Mireia Franquet Dalmau

2CM

La història de Sebes

Hi havia una vegada un poblet envoltat d’un meandre que tenia el nom de Flix. El poble no era ni ric ni pobre però el que sí que tenia era habitants molt eixerits. Un dia un encantador nen i la seva tropa van passar el pont per anar a jugar a futbol i… uala!! van cridar. Van trobar un descampat molt gran. Pere Josep que era el capità del grup va dir que aquell lloc  era bo per jugar. Al cap d’una estona la pilota va caure a l’aigua. En Pere va tenir una idea, va dir que allò podria ser un lloc d’animals.

          I quins animals hi haurà? – es va preguntar el Pau – Hi haurà cigonyes, moixons, cavalls, tortugues, etc.?

En Pere va anar a dir-li al seu pare la idea que tenia, el pare la va acceptar i els va ajudar. El pare d’en Per2csbe és obrer i amb l’ajuda dels seus amics ho podran reformar.

Al principi es van trobar una caseta de fusta, dins de la caseta posava “SEBES” i el pare va dir:

          Així es com se deu dir aquest lloc.

El Pere, el pare del Pere i la seva tropa es van posar a treballar. Van agafar el tallagespa i van fer un camí, al final del camí es van trobar un cavall. Un amic d’en Pere va dir:

          Li podríem dir Magnòlia.

          Bona idea – va dir en Pere- Li direm Magnòlia.

El pare, el Pere i la tropa van fer un carruatge de fusta. Quan ja el van acabar van decidir que la Magnòlia podria portar a la gent. Més capdavant van trobar un mas, a un cartell posava “A 1km Mas del Director”.

El Pere va anar a dins a veure com era, va cridar al seu pare i als seus amics que podien entrar. En entrar van veure que estava tot abandonat, i el van arreglar. Hi van posar despatxos i moltes coses més. Al costat hi havia un caminet de pedra i una passarel·la no acabada, i ells la van acabar i al final van muntar una caseta de fusta on podien veure als animals des de dins però en silenci. Al cap d’un temps la gent ja ho podia visitar.

Al 2003 van fer la primera soltada de les cigonyes i van acudir tots els habitants de Flix. Van fer jocs, berenar i van donar diplomes als nens que van néixer l’any abans. A la primavera  van tornar més cigonyes del conte i això volia dir que les cigonyes havien trobat nuvi o núvia. I fins ara encara continuem fent el mateix.

                                  QUIM CORONADO RICART

1r Premi 2CSB

Diari de Sebes

Dimecres 23 de juny.

Hola diari, sóc en Martí i avui per fi s’ha acabat l’escola. He arribat a casa, he llençat la motxilla i m’he espatarrat al sofà. Després la mare m’ha cridat per dinar i, bingo! Avui dinaré raviolis, el meu plat preferit! Mentre dinava li he comentat a la mare que volia trucar al Gerard i al Pol per anar a passar la tarda a Sebes. Li ha semblat bé i instants després he agafat el telèfon i he marcat el 977 41 23 77:

– Sí?

– Ei Gerard tio, què et sembla si aquesta tarda agafem les bicis, els entrepans i ens plantem a Sebes?

– Sí!

– Molt bé, avisa en Pol.

– Fins després!

Després de trucar a en Gerard m’he preparat la motxilla, m’he inflat les rodes de la bicicleta i he anat cap a casa d’en Pol que viu al Barri. Allà ens hem reunit els tres i ens hem dirigit cap a Sebes. Un cop a Sebes, en Gerard ha tingut una gran idea:

– Ei, què us sembla si busquem una olivera apartada dels camins i ens fem una cabana?

– Perfecte! Bona idea!

2csaHem decidit que jo buscaria branques seques, en Gerard faria de vigilant i en Pol buscaria l’oliver on construir-la. Cap a les set ja havíem acabat la cabana i ens havia quedat força bé però hi havia un petit inconvenient. En una branca hi havia un niu amb dos ous i sense cap dubte l’hem portat al Mas del Director perquè el poguessin observar. Ens han dit que si els pares havien abandonat el niu no tenien gaires possibilitats de sobreviure però que els podíem ajudar a cuidar-los.

Després de deixar els polls en bones mans. hem tornat cap a casa.

 

Dissabte 10 de juliol

Els ous s’han obert i els pollets estan bé! Els han anellat i els tindran en observació fins que es valguin per ells mateixos. Al final ha sortit tot bé. Ara ja no anem cada dia a Sebes per la cabana, hi anem per ajudar una mica ja que ens han fet voluntaris. M’alegra poder formar part de l’entorn de Sebes.

 

                                          MARC LÓPEZ LAZCANO

1r Premi 2CSA