LA FIGUERA I EL MOIXÓ

Hi havia una vegada un poble que es deia Riba-roja d’Ebre, era un vila humil i treballadora amb poca gent. Un dia al seu campanar va passar un fet extraordinari: un moixó que rondava molt pel poble sempre es ficava al campanar i des d’allí cantava i se sentia pel poble. Un dia va fer el seu niu allí, va tenir pollets i quan els hi donava el menjar va caure una llavor d’una figuera. Amb el pas del temps les pluges que queien al poble van fer créixer la llavor de la figuera, es va fer molt gran i fins i tot sortia pel campanar . La gent de la Ribera d’Ebre els va començar a anomenar figots per les figues que feia aquella famosa figuera. Encara als nostres temps els hi seguim dient figots i això quedarà per molt temps i seguirà passant de generació en generació.

JORDI PUJOL – 1CSA

A ASCÓ, ROBARUCS

Sabeu per què als d’Ascó els hi diuen robarucs?

Resulta que per festes se’ls hi va morir un ruc de color blanc que havien de sortejar i van anar a la fira de Móra a robar-ne un. Com que no en van trobar cap del mateix color, el van haver de pintar. Després van dur el ruc a dalt del campanar pensant-se que no el descobririen, però un dia va ploure, li va marxar la pintura, i va ser descobert.

També es conta que al campanar d’Ascó hi va créixer una figuera i que per arrencar-la van tenir la brillant idea de robar un ruc a la fira de Móra per a què se la mengés. No van descobrir el lladre, que va aconseguir arribar a Ascó. Van lligar el ruc pel coll i el van anar pujant fins dalt del campanar on estava la figuera.

ARMAND BERTRAN – 1CSB

LES BRUIXES DE LA TORRE

Fa molts i molts anys a la Torre de l’Espanyol hi vivien unes bruixes molt dolentes que tenien ganes de fer desaparèixer el poble veí de Vinebre.

Després de rumiar com ho podien fer, van decidir agafar la roca més gran que trobessin i portar-la volant per deixar-la caure sobre Vinebre.

Com que la roca la van haver d’anar a buscar molt lluny, quan ja estaven arribant, van passar per damunt del Cap del Pla –que és un turonet- i com que ja estaven molt cansades els hi va caure sobre el turó i es va trencar en dos trossos.

Avui encara hi és… els vinebrans li diuen “la roca del cap del Pla” i els de la Torre li diuen “la bruixeta”.

CARLA MIRÓ – 1CSB