Daily Archives: 8 setembre 2009

Setmana Cultural ( del 20 al 24 d’abril)

El món del còmic

 

Aquest curs la setmana cultural la vam dedicar al món del còmic, vam fer tallers de dibuix de còmic, conferències, xerrades, concursos, vam pintar personatges per adornar l’escola, ens vam fer fotos en uns plafons que hi havia dibuixats personatges de còmics. Al vestíbul de l’escola hi havia dos exposicions una de còmics i l’altra dedicada a dones pintores i dibuixants catalanes, les dos molt interessants. L’últim dia ens vam disfressar i vam fer una desfilada vestits de distints personatges de còmic. També l’últim dia per acomiadar la setmana vam cantar dos cançons, els més petits la cançó de “Les tres bessones”, i els més grans la cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”.
El dia de Sant Jordi pel matí molts nens de l’escola van visitar les paradetes de llibres que hi havia a la plaça de l’església, per la tarda, un grup de mestres d’infantil i cicle inicial van representar amb titelles la llegenda de Sant Jordi i el drac i per acabar la tarda es va fer entrega del premi literari de Sant Jordi, del premi dels diplomes de carnaval i dels diplomes de Sant Jordi. Va ser una tarda molt emocionant, sobretot per als qui havien guanyat. Enhorabona!

cartell

Rosa Anna Guiu Amor

 

 

MY FANTASTIC ANIMAL

This is a Mondrafroquers. It’s red, blue, orange, yellow, green, brown and purple. It’s got two legs and two short legs, and two arms. It’s got two wings,. It lives in a house. It’s a doctor. It drinks mojito and coca cola. Mondrafroquers likes playing with the PS2, football and basket. It can draw, fly and run. It sleeps for 12 hours a day. It lives for 1,000,000,000 years. This is my favourite animals. It’s got a son.

Mario Rosich Sangrà. 1CSA

 

foto1

This fantastic animal is a Butterflyzebra.

 It is Black, white and purple. It’s got stripes. It’s got four long legs and a long neck. The Butterflyzebra has got a long body and two wings. It eats grass and insects.

This is my fantastic animal.

Laia Martí Camarero. 1CSA

 

 

 

 

 

 

foto2

 

Editorial nº 53

EDITORIAL

Punt i final al primer curs amb la sisena hora, ha suposat un bon trasbals al centre i crec que no ens hi hem acostumat, com a mínim els mestres hem trobat a faltar més temps per a les reunions i coordinacions. Poc a poc hi deurem anar entrant, si bé acaba quedant la sensació que hem perdut una oportunitat única de poder estructurar l’escola d’una altra manera per tal que respongués a les necessitats reals de la societat d’avui amb un altre tipus d’oferta més encarada a activitats extraescolars, esportives,… amb monitoratge. Hem viscut un curs una mica mogut a nivell laboral, les dificultats econòmiques, la falta de mestres, les propostes extremes d’ampliacions d’horari, tot plegat ha confegit un escenari poc propici a la tranquilitat que necessita el món de l’ensenyament des de fa uns anys, massa sovint qüestionat i convertit malauradament en punt de controvèrsia política. L’actualitat ha estat també la prova de sisè, que ha situat el centre lleugerament per sobre de la mitjana catalana en llengua catalana i castellana i notablement per sobre de la mitjana en matemàtiques, entre els aspectes a millorar tenim la comprensió lectora, que ja enguany ha estat objecte d’una atenció especial en la programació de les activitats de dinamització de la lectura i de puntedu.

Ha estat també l’any de les pissarres digitals, moltes aules del centre ja en disposen, només faltarà un parell d’aules més el curs vinent i totes les classes la tindran instal·lada, ha estat tot fruit del Projecte d’Autonomia de Centre en què estem implicats. L’any vinent serà un curs en què els esforços els destinarem a adequar el mobiliari per tal de poder utilitzar l’ordinador individual a les aules. Hem provat el programa de reutilització de llibres i a banda de cert enrenou organitzatiu els primers dies de curs finalment ha anat força bé i n’afegirem algun llibre més pel curs vinent. També començarem un projecte nou d’anglès en què ens comprometem a treballar l’ensenyament i aprenentatge d’aquesta llengua des del curs de P5 com ja havíem començat però implementant encara més l’ús de les gravacions i les noves tecnologies en el que avui s’anomena podscast.

El curs vinent el centre tindrà director nou, Joan Ramon assumirà inicialment el càrrec essent que correspon al cap d’estudis suplir el director quan aquest causa baixa o dimiteix, és el cas d’Oscar, que sense deixar l’escola, reduirà la seva activitat a fi de poder-ho compaginar amb l’alcaldia. Hi seguirem sent tots però en diferents llocs i responsabilitats, el projecte engegat al centre necessita que hi posem tots els coll i a més a més anirà força bé tota la gent nova que s’incorpora enguany com a definitiva, hem de donar la benvinguda al claustre a Ferran Albiach, Ascen Martí i Raquel Sánchez. També tenim un comiat força especial, perquè ens deixa Dolors Súria per marxar cap a terres de Lleida, han estat 20 anys de dedicació al centre, de segur que s’endurà molt bons records, tant com els que deixa en els seus amics i amigues al claustre.

Ens tornarem a trobar el dilluns dia 14 de setembre, quan començarà el nou curs, fins aleshores que passeu tots i totes un molt bon estiu!!!!

FEM TEATRE

 

Els alumnes de cicle mitjà van representar una obra de teatre a “La Llanterna”, Mora d’Ebre, el dia 18 de maig. Aquí teniu dos vivències de dos alumnes diferents.

 

El dilluns 18 de maig de 2009 a les 9:00h del matí, vam anar a representar l’obra de teatre “Anem a París?”. Els actors de l’obra érem els alumnes de 1CM amb la col·laboració d’alguns companys de 2CM.

 

Vam estar ensajant durant el curs amb les nostres mares al gimnàs del col·legi i la veritat és que primer ens costava una mica portar-nos bé, però vam tenir bons resultats, ja que ens va sortir més bé del que ens pensàvem.

Abans de marxar van passar moltes coses però finalment el viatge amb destinació a París es va complir.

 

M’agradaria molt que l’escola o les mares l’any que ve preparessin una altra obra de teatre. A mi em va agradar molt actuar a la Llanterna. El mateix dia també representaven dues obres de teatre més: “El Petit Príncep” i “La galàxia de dalt contra la galàxia de baix”. Van estar bé però a mi em va agradar més actuar en la nostra obra.

 

Fins l’any que ve!

 

Martí Nicolás Palau

 

 

El dia 18 de maig vam anar al teatre “La Llanterna” de Mòra d’Ebre, on nosaltres vam representar l’obra “Anem a París?”. Ens ho vam passar molt bé.

 

La nostra obra anava d’uns viatgers que esperaven el tren per anar a París i resultà que el tren no arribava mai, fins que al final la companyia va posar un avió per a tots els passatgers.

 

També van actuar dues obres més abans que la nostra: “El Petit Príncep”, que va ser una mica avorrida perquè era molt llarga i la “Galàxia de dalt contra la Galàxia de baix”. Aquesta em va semblar molt divertida perquè feien moltes ximpleries.

 

L’any que ve hi tornaré!

 

Pol Candela Català

teatre


RECORDANT VELLS TEMPS

És un diumenge, com cada diumenge vaig a casa la iaia. Avui se m’ha acudit pujar a les golfes. A les golfes hi ha un balanci i un munt de mobles vells, m’hi vaig assentar, semblava còmode.

 Al cap d’una estona que descansava sobre el balanci de fusta vella i olorava aquella olor d’humitat, vaig sentir una veu que em deia:

-Estàs avorrida?

Em vaig sorprendre, d’on venia aquella veu?  Aleshores vaig començar a mirar per tots els llocs, i vaig veure que queia pols d’una prestatgeria de còmics de quan el meu pare era petit. Finalment decidida li vaig contestar:

    -La veritat és que sí…

Les golfes es van quedar en silenci. I després aquell munt de personatges, que semblaven haver sortit d’aquells còmics em van explicar:

– Doncs nosaltres també. Abans ens llegien molt. Però ara fa anys que estem aquí plens de pols, i esperant que torni aquell nen petit, que ens feia disfrutar d’aquelles petites estones de les tardes. Aquell nen que quan arribava de jugar del carrer tot suat i nerviós, pujava les escales ràpidament i finalment s’assentava en aquest balanci tan vell, agafava un còmic i el llegia fins que el cridaven per sopar…

Em vaig quedar pensativa, no recordava aquells personatges petits que em parlaven. Pensant, pensant, em va venir  a la memòria una vegada quan era petita mirant el televisor…  Anava a dir-ho, però ells em van dir:

-Laia, som els barrufets, quan erets més petita ens miraves per la televisió cada matí, abans d’anar a l’escola. Llavors quan arribaves a l’escola explicaves tots els capítols a les teves amigues, i totes t’escoltaven i rèieu juntes.

Quan va acabar de dir-ho, vaig recordar que era així.  Sempre quan arribava a l’escola, m’esperaven totes les meves amigues perquè expliqués el que havia passat al capítol dels barrufets.

Aleshores jo vaig dir:

 -A partir d’avui no estareu tan avorrits, cada dia vindré una estona a veure com esteu.

barrufets_colorAquella tarda em va passar rapidíssima.

Ara, cada tarda vaig a explicar-los com m’ha anat el dia, i així penso que durant el dia passen alguna estona més divertida.

 

Laia Ferrús Vicente

Primer premi Concurs Sant Jordi 2CSB

ON ÉS BETTY BOOP?

Betty Boop

Betty Boop

Un dia, a Estats Units, el president no parava de penjar cartells, cartells i més cartells fins que una dona que passava per allà li va preguntar:

-Què hi diu al cartell?

El president ràpidament li va contestar:

-No pot ser, ha desaparegut Betty Boop!

La dona es va quedar amb la boca oberta.

-L’estem buscant i no la trobem.

La busquem pels bars, restaurants, hotels de cinc estrelles…. I no la trobem.

La dona com que era una seguidora de Betty Boop es va oferir a ajudar-lo.

Mentrestant en un petit poble de Finlàndia, entre la neu i els boscos, tota la gent del poble es reunia per rebre la nova veïna que estava a punt de venir.

Ningú sabia qui era, havia reservat una casa rural del poble.

Quan va arribar, anava tapada amb una caputxa i vestida amb un xandall i amb bambes d’esport.

Al cap del temps tothom s’havia acostumat a la nova noia i ella també al poble, pasturava les ovelles, donava menjar als animals, i sobretot anava a passejar al seu gos Booby cada dia. Era molt bona noia, simpàtica, amable i va caure molt bé a tothom.

I un dia una senyora del poble que era molt xafardera, li va dir:

-Hola, bon dia , sóc la senyora Íngrid, la teva veïna. Com et dius?

-Em dic Betty i vinc dels Estats Units.

Vaig marxar, perquè allà tothom em coneixia, i aquí no em coneix ningú i per això puc fer una vida normal, com la de tothom.

Ainhoa Pérez Lazcano

Primer premi Sant Jordi 2CSA

BENVINGUTS I BENVINGUDES

lagulla-1

Nens i nenes de  P-3

Júlia Alegre Alabart, Jordi Alentorn Bone, Pol Cervelló Estela, Cèlia Chacel Quesada, Alisa Daian, Minnie Ellis, Emma Estela Ripoll, Àngel Faiget Rubio, Lluc Francín Segarra, Carla Franquet Dalmau, Armand Fuster Cuevas, Nesserine Ghouzali, Sergi Gómez Juan, Carlos Graell Romera, Ossama Houzmali, Marc Èric Iosivan, Mireia Julian Bausa, Núria Llop Moreno, Víctor Martínez Forcades, Pau Rodes Merino, Aleix Roger Zambrano, Belén Ruiz Agudo, Berta Silvestre Affonso, Hugo Siso Larrosa, Irene Treig Jordà.

De P-4

Roser Castellví Carranza, Andreu Castellví Carranza, Teodora Cristina Stan

De P-5

Mª Pilar Miranda Anzorena

 

La plantilla de mestres en el nostre cicle és la següent:

P-3: Montse Serra i Silvia Perelló (tècnica E.I.)

P-4: Miquel Alba

P-5 : Laura Rofes

Aula de suport: Maria José Cervelló

El mestre Josep Albiac ha començat una nova tasca professional pel Departament d’Educació, té una plaça en comissió de serveis per organitzar i gestionar la creació de Sebes i Meandre de Flix: Entorn d’aprenentatge. No l’enyorem massa donat que el veiem cada dia, treballa des de l’escola i de ben segur que ho farà molt bé!

Aquest curs tenim amb nosaltres (a estones) a la senyoreta Lourdes Ardevol. Durant el primer trimestre ha estat amb nosaltres la Norma Pena, una futura mestra en pràctiques i des de l’octubre fins al març tindrem la Cristina Lazcano, una futura tècnica en Educació Infantil que també fa les seves pràctiques a la nostra escola.

Editorial nº 52

Punt i final al primer trimestre de l’any de la “sisena”, ja hem passat la primera prova. La veritat és que l’escola ho nota, la complexitat dels horaris fa que hi hagi moltes particularitats i en molts moments no és possible dur el mateix ritme de reunions o coordinacions que es duia abans de la seva aplicació, per tant a nivell organitzatiu no és un gran guany.

També és l’any de la posada en marxa del Pla d’Autonomia, en una primera fase hem de dotar el centre amb 4 pissarres digitals que esperem es puguin instal·lar durant les festes de nadal i estrenar-les en passar vacances.

A més a més, enguany tocaven eleccions. Cada dos anys es renoven els consells escolars i cal convocar eleccions, es van celebrar el dia 26 amb prop d’un 23% de participació del sector pares i mares. El nou consell es va constituir oficialment el dia 12 de desembre, els nous membres són:

MEMBRES

SECTOR

Joan-Ramon Ferrús Terré

Cap d’Estudis

Montse Canals Aliaga

Ajuntament

Miquel Alba Jové

Professors

Ferran Albiac Viñolas

Professors

Dora Cervelló

Professors

Pepa Piñol Oto

Professors

Josep Radua Serra

Professors

Carme Mauri

Pares/Mares alumnes

Montse Forcades

Pares/Mares alumnes

Pau Ballesteros Peral

Pares/Mares alumnes

Mª Teresa Jordà Galano

Pares/Mares alumnes

Ana Belen Moreno Fauquer

AMPA

Maria Vila Miró

PAS

Sebastià Mora Masot

Secretari

Oscar Bosch Pujol

Director

També és l’any de canvi en el sistema informàtic de gestió del centre, els informes de nadal surten per primer cop des d’aquesta eina de gestió anomenada SAGA i que ens ha dut un bon sac de maldecaps, amb tot, de moment sembla que ens n’hem sortit; per tant, si hi ha alguna errada als informes espero que la puguin disculpar. Més endavant s’aniran produint més reajustaments a l’avaluació i probablement es notaran encara canvis importants, ho anirem explicant.

El proper dia de classe el dijous dia 8 de gener de 2009 , fins aleshores els desitgem en nom de tota la comunitat educativa un

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU.