Coneguem una mica més aquest terme i aprofundim en una tribu urbana concreta.
Coneguem una mica més aquest terme i aprofundim en una tribu urbana concreta.
Ja és aquí la primavera. Canvi d’estació: deixem l’hivern i poc a poc els dies s’aniran fent més llargs i la temperatura anirà pujant.
PRIMAVERA (Miquel Martí i Pol)
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Una de les festes més significatives de la comunitat xinesa és l’Any Nou Xinès, que enguany compleix 4712 anys-segons el seu calendari-i serà representat pel cavall, animal que s’associa a l’estabilitat, l’energia i l’optimisme.
Es celebrarà l’1 de febrer a Barcelona a partir de les 12 del migdia, amb la participació de l’Institut Confuci i la Casa Àsia, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el consolat de la Xina.
Prop d’unes 800 persones desfilaran pels carrers propers a la Sagrada Família, des dels Jardins de la Indústria fins a la plaça Gaudí, on finalitzarà l’esdeveniment sobre les 13:00 h amb un espectacle musical i danses representatives d’ambdues cultures, castellers i arts marcials.
Durant la desfilada es odran veure les icones més representatives del folklore xinès, com les màscares i els dracs, que aniran acompanyats de colles geganteres, diables i castellers.
La nit del 24 de desembre és una de les més màgiques de l’any, sobretot per als nens. La celebració té l’origen en la gent del camp i pagesos. Abans els troncs dels arbres es feien servir per fer eines i eren la principal font d’energia. El tió representa la importància d’aquest recurs natural. A més, el Tió té qualitats màgiques.
El tió és un tronc, triat pels nens, que es converteix de forma màgica en un ésser a qui se li ha de donar menjar (pa sec, pells de fruita, etc.) i aigua, que viu a la cuina o al menjador de les cases i que la nit de Nadal donarà regals als nens. Al tió se li posen potes i se li dibuixa una cara.
Pel dia de la Puríssima (el 8 de desembre) es comença a donar menjar cada dia al tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit.
Un tió salvat de la llar de foc, ben escalfat i alimentat (i en alguns casos disfressat), es converteix en el protagonista de la nit de Nadal. I amb l’ajuda dels cops de bastó i les cançons dels nens, el tió caga regals. Abans els regals eren fruita seca, torrons i dolços.
Tradicionalment el tió mai no caga objectes grossos (els regals grans els porten els Reis), sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. Quan el tió ja no vol cagar més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba o es pixa a terra.
El Tió és una celebració molt familiar. Cada casa el celebra de la seva manera i les cançons que es canten mentre se’l fa cagar varien segons la tradició de cada lloc.
CANÇONS PER FER CAGAR EL TIÓ:
Caga tió, caga torró |
Caga tió, |
Avui 15 d’octubre se celebra la Festa del Xai. Hi ha una colla de nois i noies que estan molt emocionats i contents amb l’arribada d’aquesta festa.
Es commemora l’episodi bíblic on Abraham (Ibrahim en àrab)va estar a punt de sacrificar el seu fill Ismael (Ismail) per ordre divina. Quan el profeta estava a punt de complir aquesta ordre , Déu el va aturar i li va permetre substituir el seu fill per un xai com a ofrena. La tradició cristiana i jueva diu que va ser el segon fill d’Abraham, Isaac, qui havia de ser sacrificat.
La festa és coneguda com a festa del xai perquè és l’animal que habitualment més se sacrifica. Però també se’n poden sacrificar d’altres, com cabres o vedells. Normalment se sacrifica una cabra a les cases on hi ha una persona diabètica.
Se celebra el desè dia del mes Dhul Hiyya, setanta dies després del final del Ramadà i coincideix amb el final del Hajj, la peregrinació a La Meca.
La festa comença a primera hora del matí. Es resa la pregària específica d’aquest dia. Finalitzada l’oració se sacrifica l’animal per part del cap de família, tot i que pot fer-ho qualsevol altre musulmà. Es col·loca la bèstia a terra estirat pel costat esquerre de cara a La Meca i l’encarregat de matar-la pronunciarà la raó de sacrificar l’animal, dirà una frase ritual i la degollarà (li tallarà el coll) d’una sola gavinetada. Immediatament després comencen les tasques de neteja i especejament de l’animal.
La festa és motiu de reunions de familiars i visites dels amics. Tot està tancat, i la festa pot durar diversos dies si la data correspon amb la proximitat d’un cap de setmana. Depèn del calendari lunar. Es poden veure belles túniques i vestits (nous).
Durant els dies següents, es pot veure pel terra de les ciutats i pobles pell seca dels animals.
Vídeo del cantant senegalès Youssou N’Dour. Cançó: Tabaski.
El Bombardeig de Granollers de 1938 fou l’atac aeri realitzat el 31 de maig de 1938 per avions de l’Aviació italogermànica durant la Guerra Civil Espanyola. A les nou i cinc minuts del matí i durant un minut, l’aviació feixista va bombardejar el centre de la ciutat vallesana. Llocs com la Porxada, la Fonda Europa, l’Hospital de Granollers o l’escola Lluís Castellà (l’actual Pereanton) van ser afectats pel bombardeig, que va sinistrar una vuitantena d’edificis de la ciutat. Tot i que les dades varien en funció dels estudis històrics realitzats, el nombre de morts es calcula que va ser de 224.
Trobareu més informació clicant damunt la imatge:
A l’Institut Carles Vallbona hem volgut commemorar aquesta data i hem llençat avions amb missatges de pau. Vegeu les imatges del nostre BOMBARDEIG POÈTIC: