Recuperem un article anterior per explicar la Mona de Pasqua.

Una de les tradicions més dolces de la Setmana Santa és la mona.

Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.

Joan Amades va escriure aquests versos per defensar que la mona de Pasqua es regala i es menja el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, si en queden, les restes.

En el Costumari català (el llibre que parla de les tradicions catalanes) Amades parla de la mona i de quan es regalava en el capítol dedicat al Diumenge de Pasqua —o Pasqua Florida—.

Tot i això, és molta la gent que té el costum de regalar la mona per dilluns de Pasqua. En el fons, l’important és seguir amb les tradicions. I si us fixeu en els aparadors de les pastisseries, de mones n’hi ha de tots tipus.

Una mica d’història

La mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent. El pastís original era una espècie de coca feta amb farina, sucre i altres ingredients. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó de veritat, això sí, durs i amb la closca pintada de colors. El padrí tenia el deure de regalar la mona al fillol, i hi havia de posar un ou per cada any que tenia el nen o la nena.

Al segle XVI va arribar el cacau d’Amèrica i la xocolata es va incorporar a la mona. Aleshores va començar a canviar, fins a transformar-se en un pa de pessic cobert de rovell, mantega o xocolata i guarnit amb els tradicionals ous, figuretes i plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. D’arreu de Catalunya s’anava a la capital, en aquestes dates, per poder veure i comprar aquest animal de xocolata tan graciós.

D’on ve el nom?

Sembla que a l’època romana es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que s’anomenava “munda” o “monus”. Els àrabs també regalaven cistells d’ous decorats, que rebien el nom de “munna”, als seus senyors. Amb el pas del temps, “munda”, “monus” i “munna”, han evolucionat i n’ha quedat la paraula “mona”.

Les figures de xocolata solen ser l’element més esperat i espectacular de les mones. Cada any, les figures que s’hi posen tenen relació amb personatges de l’actualitat.
Els ous de Pasqua

A molts països d’Europa i als Estats Units no tenen la tradició de la mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s’aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.

Antigament, els catòlics no podien menjar ous durant la quaresma. Perquè no es fessin malbé, els bullien i els cobrien amb una fina capa de cera. Molts pensen que d’aquí ve la tradició de pintar i decorar els ous de pasqua. Quan acabava la quaresma, o sigui, el diumenge de Pasqua, es regalaven ous a amics i parents.

I si voleu fer una mona… aquí teniu la recepta. Bona sort!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1zOhhMIX2Vw" width="485" height="380" wmode="transparent" /]

Enguany, el famós pastisser de Barcelona, Escribà, ha fet aquesta mona gegant: