CELEBRACIÓ DE L’ANY NOU XINÈS

El divendres a la tarda, la meva família i jo vam anar a casa de la meva tia de Barcelona amb tren.
Quan vam arribar ja era molt tard, el meu pare va fer el sopar i després quan nosaltres vam acabar de menjar ens vam quedar a la casa de la meva tia.
El segon dia ens vam llevar a tres quarts de deu, perquè el dia abans vam anar a dormir molt tard.
Després, la meva mare, el meu germà i jo vam anar a un centre comercial molt gran que es diu Gran Via 2, on hi havia un CARREFOUR i també hi havia moltes botigues. Vam anar al ZARA, al BERSHKA i a l’H&M. Després vam esperar el meu pare, la meva germana i el meu oncle, que abans ja havien estat a dins del Carrefour.
Després vam tornar a casa amb el cotxe.
Quan vam arribar a casa, el meu pare i el pare del meu cosí gran van preparar el sopar. Vam menjar molt perquè tot era boníssim.
Després de sopar ja era molt tard i me’n vaig anar a dormir al sofà, perquè la casa era plena de família i no hi havia prou lits.

Aquí us deixo una foto del menjar:
any nou xines

L’ANY NOU XINÈS

Una de les festes més significatives de la comunitat xinesa és l’Any Nou Xinès, que enguany compleix 4712 anys-segons el seu calendari-i serà representat pel cavall, animal que s’associa a l’estabilitat, l’energia i l’optimisme.

Es celebrarà l’1 de febrer a Barcelona a partir de les 12 del migdia, amb la participació de l’Institut Confuci i la Casa Àsia, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el consolat de la Xina.

Prop d’unes 800 persones desfilaran pels carrers propers a la Sagrada Família, des dels Jardins de la Indústria fins a la plaça Gaudí, on finalitzarà l’esdeveniment sobre les 13:00 h amb un espectacle musical i danses representatives d’ambdues cultures, castellers i arts marcials.

Durant la desfilada es odran veure les icones més representatives del folklore xinès, com les màscares i els dracs, que aniran acompanyats de colles geganteres, diables i castellers.

FESTES DE NADAL: 24 de desembre, el Tió

La nit del 24 de desembre és una de les més màgiques de l’any, sobretot per als nens. La celebració té l’origen en la gent del camp i pagesos. Abans els troncs dels arbres es feien servir per fer eines i eren la principal font d’energia. El tió representa la importància d’aquest recurs natural. A més, el Tió té qualitats màgiques.

El tió és un tronc, triat pels nens, que es converteix de forma màgica en un ésser a qui se li ha de donar menjar (pa sec, pells de fruita, etc.) i aigua, que viu a la cuina o al menjador de les cases i que la nit de Nadal donarà regals als nens. Al tió se li posen potes i se li dibuixa una cara.

Pel dia de la Puríssima (el 8 de desembre) es comença a donar menjar cada dia al tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit.

Un tió salvat de la llar de foc, ben escalfat i alimentat (i en alguns casos disfressat), es converteix en el protagonista de la nit de Nadal. I amb l’ajuda dels cops de bastó i les cançons dels nens, el tió caga regals. Abans els regals eren fruita seca, torrons i dolços.

Tradicionalment el tió mai no caga objectes grossos (els regals grans els porten els Reis), sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. Quan el tió ja no vol cagar més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba o es pixa a terra.

El Tió és una celebració molt familiar. Cada casa el celebra de la seva manera i les cançons que es canten mentre se’l fa cagar varien segons la tradició de cada lloc.

CANÇONS PER FER CAGAR EL TIÓ:

Caga tió, caga torró
d’avellana i de pinyó,
no caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons,
que són més bons.
Caga tió
sinó et darem
un cop de bastó.

Caga tió,
d’avellanes i torró;
pixa vi blanc
de les festes de Nadal.
Ara venen festes
festes glorioses
menjarem conill
i llebres si en tenim.
Caga tió
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.