Us deixo una poesia d’un poeta xinès molt famós que es deia Li Bai.
En Li Bai va viure entre els anys 701-762. Va néixer a Chengdu, província de Sichuan. Va formar part del grup dels “8 immortals de la copa de vi”, un grup de poetes amants de la disbauxa. Va viure durant la Dinastia Tang, que va ser l’edat d’or de la cultura xinesa i se’l considera un dels millors poetes xinesos. Li Bai va passar la major part de la seva vida viatjant a través de la Xina.
Poesia dedicada a la meva ciutat de naixement: Santa Cruz, a Bolívia.
Qué bella es mi Santa Cruz de la Sierra
Con sus verdes prados, sus campos cubiertos de flores
Sus altas y robustas palmeras
Sus largos y caudalosos ríos,
la intensa majestuosidad de sus valles,
El esplendor de su selva amazónica,
sus grandiosos y elevados cerros
Aire puro y sano, tierra fértil de inmensa riqueza
Cuna de fauna y naturaleza
Sus días soleados
Sus calles modernas y emblemáticas
Sus gentes cantando y bailando
Sus mujeres alegres y risueñas
Tierra de nobleza y gran hospitalidad
Tierra de orgullo y honestidad
Tierra de sueños y esperanza
Tierra de magia y añoranza
Oh mi hermosa Santa Cruz de la Sierra
No quiero ver mas sangre en tus calles
Ni tus gentes corriendo, desamparadas
sin rumbo, cubiertas por la desolación y la angustia
No quiero ver mas niños llorando
Ni más gente inocente, cargando el peso del sufrimiento
No quiero verte morir en brazos de la guerra
Fuerza a Santa Cruz de la Sierra
Fuerza, ahora que más estas de fiesta
Ahora que tus metas se vieron realizadas
Ahora que tú canto de alegría por el Bicentenario es realidad
Fuerza a Santa Cruz de la Sierra
No fue Francia, ni China, ni Alemania o Brasil
Fue Santa Cruz de la Sierra
Por eso le brindo devoción y respeto
Por eso le rindo todo mi cariño y amor
Y en estos momentos de tu Bicentenario
Fuerza y valor a mi Santa Cruz de la Sierra
En tus 200 años de vida Revolucionaria
Isaac Avalos Cuchalo
TRADUCCIÓ AL CATALÀ
Que bonica és la meva Santa Cruz de la Sierra
Amb els seus verds prats, els seus camps coberts de flors
Les seves altes i robustes palmeres
Els seus llargs i cabalosos ríus,
la intensa majestuositat de les seves valls,
L’esplendor de la seva selva amazònica,
Els seus grandiosos i elevats turons
Aire pur i sa, terra fèrtil d’immensa riquesa
Bressol de fauna i naturalesa.
Els seus dies assolellats
Els seus carrers moderns i emblemàtics
La gent cantant i ballant
Les dones alegres i rialleres.
Terra de noblesa i gran hospitalitat
Terra d’orgull i honestedat
Terra de somnis i esperança
Terra de màgia i enyorança.
Oh la meva hermosa Santa Cruz de la Sierra
No vull veure més sang als teus carrers
Ni la teva gent corrent, desemparada
sense rumb, coberts per la dessolació i l’angoixa
No vull veure més nens plorant
Ni més gent innocent, carregant el pes del patiment
No vull veure`t morir en els braços de la guerra.
Força Santa Cruz de la Sierra
Força, ara que més estàs de festa
Ara que les teves metes s’han vist realitzades
Ara que el teu cant d’alegría pel Bicentenari és realitat
Força a Santa Cruz de la Sierra
No va ser França, ni Xina, ni Alemanya o Brasil
Va ser Santa Cruz de la Sierra
Per això li rendeixo devoció i respecte
Per això li rendeixo tot el meu carinyo i amor
I en aquests moments del teu Bicentenario
Força i valor a la meva Santa Cruz de la Sierra
En els teus 200 anys de vida Revolucionària
En els teus 200 anys de vida Revolucionària
(Traduït per Laura)
Poesia dedicada a la meva terra: Hondures.
“Hoy te recuerdo patria mía
como te recuerdo cada día
hoy como ayer,
lloro mi ausencia de tu suelo
es mi deseo
si muero lejos de tus calles
Que me regresen a tu suelo
y sobre mi féretro escriban
Honduras patria mia te quiero.”
Avui et recordo pàtria meva
com et recordo cada dia
avui com ahir,
ploro la meva absència del teu terra
és el meu desig
si moro lluny dels teus carrers
que em tornin al teu terra
i damunt del meu fèretre escriguin
HONDURES pàtria meva T’estimo
Us vull escriure un poema de Joan Maragall que parla de les flors. Espero que us agradi:
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.
Joan Maragall
Ja és aquí la primavera. Canvi d’estació: deixem l’hivern i poc a poc els dies s’aniran fent més llargs i la temperatura anirà pujant.
PRIMAVERA (Miquel Martí i Pol)
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Catalunya és un bon exemple de l’art romànic. La Yana ha fet una presentació sobre aquest tema.