LES FULLES SEQUES

En Jean Pierre Aguirre, de 6è B, us recita un poema molt bonic de l’Àngel Guimerà que fa una bonica comparació d’imatges entre els saltirons dels balladors de sardanes i les fulles mogudes pel vent de tardor. Escolteu-lo amb atenció:

GOIG DE TARDOR

La Paula, de tercer B, ens recita aquest poema tan bonic de Joan Barceló:

De fotos notícies

GOIG DE TARDOR

La tardor és avançada,

al novembre anem a entrar

i en la tarda assolellada,

a l’indret de la finestra,

els ocells sento cantar.

Són rossinyols o són merles?

O potser són uns pinçans?

Però el missatge que ens envien,

aquest sí, el sento ben clar.

S’esforcen cara a la terra

per dir-li a la humanitat

que el tresor de la natura

l’aprenguem a disfrutar.

Veure un vol d’unes ocelles

o un prat d’un verd molt clar,

o un riu, o unes estrelles,

i mirar-se un a elles

i de la pau disfrutar.

BONS DESITJOS PER A TOTHOM

Els alumnes de l’Aula d’Acollida i de Suport han fet uns cal·ligrames carregats de bons desitjos. Han treballat amb la seva llengua materna, però han afegit la traducció del seu desig. Llegiu-los amb atenció a ajudeu a fer-los realitat.

LA FAULA DE LA LLETERA

Des de l’Aula d’Acollida nosaltres, la Laila i la Vanessa de 4t. B, i la Pamela de 3r A, us hem gravat una adaptació de la faula de La Lletera, de Lafontaine. Esperem que us agradi i, sobretot, no feu com la lletera de la faula, que per somiar desperta i no tocar de peus a terra ho va perdre tot.

LA LLETERA

A una noia que feia molt de temps que servia en una granja, els amos li van regalar una bona mesura de llet perquè pogués vendre-la i es quedés amb els diners ; era una noia molt bonica i treballadora, i s’ho mereixia. Contenta, la va prendre i se’n va anar al mercat. Pel camí no parava de pensar: “Per poc que en tregui, me’n donaran deu euros; amb aquests diners compraré uns quants ous que posaré a covar a la gallina rossa de la mestressa; d’aquests ous me’n sortiran mitja dotzena de pollets que no tardaran a fer-se uns bons pollastres, dels quals venuts al mercat, en podré aconseguir cent euros; així em podré mudar i anar a la fira per veure si algun xicot s’enamora de mi; ens casarem, tindrem una casa i…”

Vet aquí que pensant i somiant, la noia va badar i va topar amb un ruc que baixava pel carrer. I van caure ella i el càntir de la llet, que es va trencar. I, amb el càntir, es van fer miques totes les seves il·lusions. Així que la lletera es va quedar sense res: sense vestit, sense pollets, sense ous, sense mantega, sense nata i, sobre tot, sense llet: sense la blanca llet que l’havia fet començar a somiar.

BOTIGUES DEL NOSTRE POBLE

Per aprendre el vocabulari del comerç, els nens i les nenes que anem a Suport i a l’Aula d’Acollida vam fer una sortida al poble. Vam fotografiar les botigues i els productes que s’hi venien. I ara, si cliqueu a la imatge podreu veure el treball que hem fet:

De botigues