LA FAULA DE LA LLETERA

Des de l’Aula d’Acollida nosaltres, la Laila i la Vanessa de 4t. B, i la Pamela de 3r A, us hem gravat una adaptació de la faula de La Lletera, de Lafontaine. Esperem que us agradi i, sobretot, no feu com la lletera de la faula, que per somiar desperta i no tocar de peus a terra ho va perdre tot.

LA LLETERA

A una noia que feia molt de temps que servia en una granja, els amos li van regalar una bona mesura de llet perquè pogués vendre-la i es quedés amb els diners ; era una noia molt bonica i treballadora, i s’ho mereixia. Contenta, la va prendre i se’n va anar al mercat. Pel camí no parava de pensar: “Per poc que en tregui, me’n donaran deu euros; amb aquests diners compraré uns quants ous que posaré a covar a la gallina rossa de la mestressa; d’aquests ous me’n sortiran mitja dotzena de pollets que no tardaran a fer-se uns bons pollastres, dels quals venuts al mercat, en podré aconseguir cent euros; així em podré mudar i anar a la fira per veure si algun xicot s’enamora de mi; ens casarem, tindrem una casa i…”

Vet aquí que pensant i somiant, la noia va badar i va topar amb un ruc que baixava pel carrer. I van caure ella i el càntir de la llet, que es va trencar. I, amb el càntir, es van fer miques totes les seves il·lusions. Així que la lletera es va quedar sense res: sense vestit, sense pollets, sense ous, sense mantega, sense nata i, sobre tot, sense llet: sense la blanca llet que l’havia fet començar a somiar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *