Explica una llegenda molt antiga del Perú que va existir una vegada una família de pagesos molt pobre, composta pel matrimoni i cinc fills. Tot just tenien per menjar, i sobrevivien gràcies a un camp de blat de moro. Amb el blat de moro feien coques i pa, amb què podien menjar, i part del blat de moro que els sobrava, el venien a les tardes al mercat.
Tot i això, l’única que treballava en aquesta família era la mare. Ella s’encarregava de cuidar, collir, cuinar i vendre el blat de moro. Ella portava també la casa, i manava cada dia els seus fills a l’escola. Mentrestant, el marit gandulejava sense fer absolutament res.
Un dia, la noia estava realment esgotada, i no va poder recol·lectar prou blat de moro. En fer el recompte, es va adonar que aquell dia no podria fer prou pa per menjar, i molt menys portar el blat de moro al mercat per emportar-se unes poques monedes. Desconsolada, va plorar i plorar… Si el seu marit l’ajudés, podrien unir forces i recol·lectar molt més blat de moro, però no ho aconseguiria, perquè ell era molt egoista i preferia dedicar el seu temps a fer tranquil·les passejades pel camp. Què podia fer?
Quan la dona, ja desesperada, es retiraria al llit, va descobrir que alguna cosa brillava amb molta força al mig del gran munt de blat de moro. Al principi va creure que era una llampada del sol. A més, en estar plorant, la llampada era borrosa… Però quan s’allunyava d’allà, es va girar i va tornar a mirar. Aleshores va adonar-se que era de nit, així que no podia ser un raig de sol. Va començar a buscar al munt de blat de moro, què podia ser allò. I de sobte:
– Però… – va dir en veu sota la pagesa – No pots ser… si és una panotxa d’or!
Efectivament, entre totes les altres panotxes, una composta de grans daurats lluïa amb molta força. Era una autèntica panotxa d’or. I què va fer la noia? Va córrer a buscar el marit per donar-li la bona notícia.
Ell, que com sempre, estava dormint a l’hamaca, es va sobresaltar en veure allò. ¡El gran Déu havia premiat la seva dona per ser tan bona i treballadora! Es va agenollar i li va demanar perdó. Va prometre que a partir d’ara l’ajudaria tot.
Van vendre la panotxa, i amb els diners que van aconseguir plantar més blat de moro, van arreglar la casa i van comprar roba nova per als seus fills. A partir de llavors, l’home va començar a treballar al camp al costat de la seva dona, i els seus beneficis es van duplicar. Mai més van tornar a passar gana i van ser molt, molt feliços.