Hi havia una vegada que en temps de la Colònia, un indi anomenat Cantunya, constructor famós i descendent directe del gran guerrer Rumiñahui, es va comprometre amb els pares franciscans a construir l’atri de l’església de San Francisco a Quito en un termini de sis mesos. A canvi, rebria una gran quantitat de diners.

Encara que semblava una gesta impossible aconseguir acabar l’obra, Cantunnya va posar el seu esforç i interès més gran, va reunir un equip d’indígenes i es va proposar acabar-la. Tot i això, l’edificació no avançava com ell esperava. En aquells moments d’angoixa i patiment, una nit, abans del termini estipulat, a Cantunya se li va aparèixer el Diable i en la seva desesperació va pactar-hi perquè culminés l’obra abans de l’alba amb la condició que siguin col·locades absolutament totes les pedres. Com a pagament, li donaria la seva ànima.

Milers de diablets van treballar sense descans i Lucifer es va presentar davant de Cantunya per cobrar i endur-se la seva ànima. Tot i això l’indígena ha indicat que el tracte havia estat incomplert, que faltava una última pedra en la construcció. Cantunya, veient amb la rapidesa que treballaven els diablets va decidir enganyar el dimoni: havia tret una roca de la construcció i la va amagar sigil·losament al ponxo abans que culminessin l’obra i així es va salvar la seva ànima.

El diable sentint-se burlat que un simple mortal l’hagi enganyat, es va refugiar als inferns sense emportar-se la paga.

 conte contat, conte acabat.