un dia asolejat cap a casa vaig anar

em trobava feliz trista a l’hora

no sabia que pasaba

no sabia perque corre

em trobaba malament o be

no sabia que fer

estaba feliz una sensacion de descans

com agues fet alguna anys

em sentia trista en aquell moment

era com oblidar algu despres de molt de temps

no sabia que pasaba ningu no m’ho explicaba

fins que en un moment determinat

vacanses eres ja avien aribat

a la cara un sonriure em va sortir

pero una llagrima em va farir

vaig recordar que podia descansar

pero no veure els meus companys estimats

cada un al seu cami ningu a ningu podia seguir

esperarem fins a setembre

pero aquestes vacances cal disfrutar

pero mai el blog ovlidar!!!!!

bon estiu!!!!!!