un dia asolejat cap a casa vaig anar
em trobava feliz trista a l’hora
no sabia que pasaba
no sabia perque corre
em trobaba malament o be
no sabia que fer
estaba feliz una sensacion de descans
com agues fet alguna anys
em sentia trista en aquell moment
era com oblidar algu despres de molt de temps
no sabia que pasaba ningu no m’ho explicaba
fins que en un moment determinat
vacanses eres ja avien aribat
a la cara un sonriure em va sortir
pero una llagrima em va farir
vaig recordar que podia descansar
pero no veure els meus companys estimats
cada un al seu cami ningu a ningu podia seguir
esperarem fins a setembre
pero aquestes vacances cal disfrutar
pero mai el blog ovlidar!!!!!
bon estiu!!!!!!