Aquesta vegada no matinem i comencem a pujar des d’Anglès per la pista, fent algunes dreceres. El camí es fa llarg… sort que al final podem començar a agafar pinyes i petites (petites?) branques per encendre el foc.
Ja som a Santa Bàrbara… anem per feina: encenem el foc, preparem les graelles amb els calçots, fem llenya petita per fer flama i coure els calçots i anem (he dit anem?) a buscar llenya. Ep, nois que ja és a punt… amb quatre vegades tenim els calçots a punt de caramel… tots ens hi llepem els dits fins i tot els més menuts (ahà… els més grans teníem esperances que no els agradessin).
La carn i els butifarrots a la brassa ens els acabem menjant a dins… comença a refrescar. No oblidem el vi que ens ajuda a oblidar les penes.
L’hora de baixar s’acosta i quasi ens atrapa la foscor… deixem per un altre dia el tradicional gelat… però no pot faltar l’hora dels adéus… fins la propera.