Autoria: Noemí Jurado Díaz

Les malalties nosocomials estan estretament relacionades amb l’assistència sanitària. En la majoria dels casos s’adquireixen en el període en el qual un individu està hospitalitzat. Són difícils de tractar, perquè normalment els organismes causants són resistents als antimicrobians. Per tant, es necessiten antimicrobians més potents i  costosos per tractar-les. A més a més, suposen un cost addicional (tant pel tractament  com per l’augment de dies d’hospitalització dels pacients), un augment de les defuncions, i són una de les mesures que indica la qualitat d’un hospital. 

La motivació per realitzar aquest treball es va iniciar degut a l’interès pel tema en si, les malalties nosocomials. Més endavant, vaig tenir curiositat per saber com havia afectat la pandèmia de la COVID-19 als casos de malalties nosocomials. També tenia coneixement de la situació que hi havia en uns recintes sanitaris, cosa que em va ajudar  a especialitzar-me en aquest tema en concret. Finalment, aquest treball és rellevant, ja  que les malalties nosocomials són importants per a l’hospital i la seva qualitat, i per a la salut dels pacients.  

Aquest treball es centra específicament en les malalties nosocomials bacterianes, que són les més comunes. En el context de la pandèmia de la COVID-19, s’han plantejat dues hipòtesis en referència al seu impacte sobre les malalties nosocomials: “Les malalties nosocomials han disminuït durant la pandèmia de la COVID-19 degut a  l’augment de la neteja i desinfecció que s’ha fet als hospitals.” i “La higiene de mans i la neteja dels telèfons mòbils són aspectes que es poden millorar per prevenir les  malalties nosocomials.”.  

A partir de les dades referents a pacients infectats en els períodes de febrer a juny de  2019 i de 2020, s’ha observat que el nombre de malalties nosocomials ha augmentat. Per tant, la primera hipòtesi no és certa. A més a més, s’han pogut determinar factors  que segurament les han fet augmentar a causa de la pandèmia, que són: el control de catèters i antibiòtics, factors humans com les condicions de treball, la higiene de mans,  l’anul·lació de programes de formació continuada als professionals sanitaris durant la pandèmia, i la pneumònia pel ventilat a la UCI.  

S’ha demostrat que la segona hipòtesi és correcta, a partir de l’avaluació de la higiene de mans dels professionals d’un servei sanitari (el de radiologia), i a partir d’una enquesta sobre els seus hàbits en la desinfecció de telèfons mòbils.  

Així doncs, encara que s’hagin extremat les mesures d’higiene als hospitals durant la pandèmia de la COVID-19, diferents factors també han provocat un augment de casos  d’infeccions nosocomials. A més a més, en aquest treball es proposen estratègies de millora dels protocols de prevenció: tallers de formació continuada (aquest treball també proposa els elements que haurien de contenir), i la contemplació de telèfons mòbils  com a possibles transmissors. 

Tutoria: Txell Vivó Abelairas