MESURANT L’AULA
Leave a reply
Author Archives: MARIBEL ALDOMA MARTIN
PLA DE TREBALL DEL PROJECTE ARQUITECTURA
Un “Pla de treball” és una planificació prèvia a mode d’esquema de procediments i conceptes relacionats amb un Projecte que es preveu que es puguin anar esdevenint en el treball a l’aula. Com a planificació és modificable en funció dels interessos i de les aportacions dels infants, famílies i de la mestra al llarg del curs. És a dir, del que es comentarà a continuació, pot ser que alguns apartats siguin treballats més profundament, altres que no es duguin a terme per variables diverses (funcionalitat, temps,…) i aspectes que no hi són presents ara per ara però que apareguin a mesura que anem treballant.
Pla de treball dels Espies sobre “el Projecte d’arquitectura” (1r C):
· Què entenem per Arquitectura? I per Arquitecte? Quines eines utilitza? Diferenciació entre arquitecte-paleta. Amb qui treballa conjuntament un arquitecte? Elaboració d’una entrevista a un/a arquitecte a partir dels dubtes que ens presentin aquestes qüestions.
· Arquitectura i Història: L’evolució de l’arquitectura des del megalitisme fins als edificis més emblemàtics de l’arquitectura (quatre aspectes bàsics molt pràctics). Blocs temàtics: Arquitectura prehistòrica, arquitectura antiga, arquitectura mitjana, arquitectura moderna, arquitectura del segle XIX i arquitectura del segle XX. Situació espacio-temporal dels aprenentatges en la línia del temps.
· Exemplificació d’un dels blocs temàtics d’Arquitectura i Història: L’Arquitectura Prehistòrica:
– Recordatori dels aspectes més rellevants i funcionals pel projecte del Projecte de nivell del curs 2009-2010 “Els primers homes i dones”. Els canvis morfofisiològics de l’evolució humana faciliten també el canvi de pensament i l’inici del llenguatge i la comunicació. A partir d’aquest fet comencen a fabricar eines, descobreixen el foc, realitzen ritus funeraris,… També s’inicia el nomadisme. Aquests dos factors són els facilitadors de l’inici de l’arquitectura funerària i de l’arquitectura domèstica. Com vivien els nostres avantpassats? Quins avantatges els va suposar disposar de cases i poblats? Com eren aquestes construccions? Quina era la seva cultura i en què creien? (Relació amb el Projecte de Nivell de P5 d’aquest curs).
– El megalitisme: Les taules de Menorca (construcció monolítica). Per a què servien? Visualització de vídeos i documentals. Cabria una taula de Menorca dins la nostra aula? Construcció d’una maqueta a mida real d’una Taula de Menorca a partir de caixes de cartró. Com ho feien per aixecar aquestes pedres de fins a 6 metres? Situació en els mapes de l’illa de Menorca. Imaginem que viatgem fins a Menorca per veure les Taules i els Talaiots. Presa de decisions: Amb què hi aniríem? Quant ens costarà el bitllet d’anada i tornada? Qui ho pagarà? Quants dies ens hi estarem? A on dormirem? Com ens mourem per dins la illa? Diferenciació entre dolmen, sepulcre de corredor i galeria oberta a partir de maquetes i plànols.
-….
· Arquitectura i Arqueologia: La importància del treball dels Arquèolegs en el descobriment de jaciments humans. (Relació amb el Projecte de l’aula dels Arqueòlegs, 3r. i del Projecte de l’aula dels Romans, 2n A).
· Arquitectura, Geografia i Cultures: Com afecta la procedència geogràfica i la tradició cultural en les construccions arquitectòniques (per exemple, al Nord quin tipus d’habitatges hi ha? Per exemple, els iglús,… I a la Xina? Què en penseu? Argumentació de les aportacions dels infants, diferències i semblances,… Què passaria si aquí visquéssim en construccions com les de Sud-Àfrica?), localització dels aprenentatges en mapes.
· Arquitectura i Ciència: Massa, espai, volum, textures, llum i propietats dels materials, la gravetat, l’equilibri de pesos,… Tots aquests conceptes seran treballats tant a partir de la visualització de vídeos, com la realització d’experiments i l’aportació d’experts.
· Arquitectura i Tecnologia: Els principals invents de la Història de la Humanitat que han ajudat a avançar en Arquitectura. Per exemple, els maons, el ciment, la roda, la palanca, la politja, la balança,…
· Arquitectura i Ecologia: De què es tracta? Els principis de l’arquitectura sostenible: Valorar les necessitats, projectar l’obra d’acord amb el clima local, estalvi d’energia, les energies renovables, ús de materials reciclats, gestionar ecològicament les deixalles. Què ens aporta l’Arquitectura Ecològica? El perquè de la seva importància.
· Els 4 Projectes Arquitectònics dels Espies:
– Planificació i elaboració de 4 projectes per part dels Espies. Objectiu: Realitzar les divisions interiors d’una aula de l’escola tenint en compte els criteris d’avaluació del projecte.
– Plànol de la planta 0 de l’escola: Localització de l’aula on es durà a terme el projecte, escriptura d’una carta on es demana permís per a dur a terme el projecte arquitectònic i el plànol de l’escola a l’Equip Directiu de l’escola.
– Familiarització amb mapes i plànols: Explicació d’un plànol elaborat per un mateix/a del propi habitatge, interpretació dels plànols dels altres, contrast amb el plànol real (Ús del projector). El plànol de l’aula on es durà a terme el projecte.
– Utilitat del nostre projecte: Proposar, consensuar i definir per a què utilitzarem l’aula en la qual hi durem a terme el projecte (per exemple, per investigar, per llegir, per jugar,…).
– Realització d’una maqueta del nostre projecte amb fulloles de fusta i terrossos de sucre (3 dimensions).
– Elaboració del plànol de la nostra maqueta (pas de les 3 dimensions a les 2 dimensions).
– Llistat de materials i pressupost: Quins materials necessitem per a fer realitat el projecte? Seran reciclats o s’han de comprar? Quin preu tenen? Com podem aconseguir els diners?
– Mesures mediambientals i estalvi d’energia: Com podem reduïr al màxim les despeses d’energia innecessàries?
– Accessibilitat i mesures de seguretat: El nostre projecte, compleix les mesures de seguretat necessàries? Vist i plau del personal de Riscos Laborals de l’escola.
– Autoavaluació i coavaluació dels projectes: Què en pensem del nostre propi projecte? I els dels altres? Quin dels 4 projectes de l’aula ens agradaria dur a terme? Perquè? Avantatges i inconvenients de cada projecte. Adequació del resultat amb el procés tenint en compte els criteris d’avaluació.
Els Projectes (tant el de les Emocions com el d’Arquitectura) seran treballats a partir de la conversa i de la interpretació d’informació extreta de diferents fonts, de la construcció de maquetes, de la familiarització amb mapes, de simulacions, de la realització de murals explicatius, d’exposicions i intercanvis amb altres grups i nivells (relació d’altres Projectes amb el nostre i viceversa), de la documentació dels nous aprenentatges,…
Per tal que els infants puguin situar espacialment i temporalment alguns dels aprenentatges vinculats als projectes esmentats i a les experiències que puguin sorgir a les aules, realitzarem eixos cronològics o, el que anomenem també, línies del temps.
COMPETÈNCIES I MATERIALS RELACIONATS
ESTRENEM ESCOLA I… MOBLES!
PROJECTES ESPIES
METODOLOGIES
Combinem diferents tipus de metodologies o activitats:
– El mètode científic (projectes i experimentacions).
– La resolució de problemes reals (relacionats amb fets de la vida quotidiana a l’aula o amb alguna incògnita que aparegui en el curs d’un projecte).
– Les exposicions a altres grups o nivells de fets que els puguin interessar del nostre projecte o experiències compartides, l’elaboració de dubtes i qüestions que plantejarem a altres grups o nivells relacionades amb els seus projectes.
– La conscienciació en l’ús que fem de les noves tecnologies en la nostra aula (amb els projectes, el fotògraf/a i reporters/es de l’aula, l’elaboració compartida del bloc, les exposicions o presentació de treballs a través de Powers Points, de pluja d’imatges, de fragments de vídeo enregistrats, com a mètode de documentació…).
– La utilització de línies del temps, d’esquemes i imatges analògiques que ens ajudin a establir relacions entre els coneixements.
– L’oportunitat de poder aprendre a conèixer diferents materials que ens permetin dur a terme diferents tipus de recerques o treballs (internet, la premsa, els mapes, cintes mètriques, jocs, calculadores, microscopis, material per a l’elaboració de maquetes,…).
– Entrevistes i experiències dutes a terme per familiars o bé per experts que tinguin a veure amb les nostres investigacions.
– La relació i aprofitament de l’entorn natural, social i cultural més proper a l’escola.
– S’atorgarà un paper essencial i vertebrador a la conversa i a la documentació dels aprenentatges i es potenciarà la cooperació i pressa de decisions per part dels infants de l’aula.
– Activitats de ciències i tecnologies (vinculades amb els projectes o amb els interessos que puguin sorgir sobre biologia, éssers vius, geologia, química, invents de la humanitat,… En aquest aspecte, cal rellevar que donarem a conèixer diferents tipus de ciències però de cada una d’elles es ressaltaran i es treballaran a fons 4 continguts rellevants que puguin generalitzar o relacionar amb experiències passades o futures).
– Activitats relacionades amb la lectura (el préstec de llibres, la biblioteca, la lectura de l’adult individual o col·lectivament, la representació de contes audiovisualment per mitjà de la projecció ja siguin fets per altres o per nosaltres mateixos, lectura compartida voluntària –un infant llegeix a un altre-, la lectura autònoma voluntària, la motivació vers la lectura, la fantasia, la imaginació, les il·lustracions, la creació,…).
– Activitats relacionades amb l’escriptura (es donarà especial importància a la descripció i a la narració a través de treballs sobre vocabulari que tinguin a veure amb els projectes, de definicions, a través de la conscienciació i descripció de qualitats d’uns i altres, a través de la creació de contes inventats o inspirats,… També es treballarà la redacció de notícies d’aula acompanyades d’imatges,… Ens familiaritzarem en les diferències i semblances entre oral i escrit i iniciarem, en la mesura que sigui necessari pels infants, en algunes normes d’ortografia molt bàsiques).
– Els jocs matemàtics i lingüístics com a suport lúdic de diferents aprenentatges.
– L’avaluació o coavaluació dels aprenentatges mitjançant la conversa, quadres/esquemes que ens ajudin a organitzar el nostre pensament en relació amb els altres i amb un mateix, l’analogia amb imatges, la proposició de nous reptes individuals a aconseguir,… Aquestes avaluacions seran col·lectives i compartides amb les famílies.
– …
ORGANITZACIÓ DE L’AULA
RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA
Quines vies garanteixen la participació activa de les famílies en les nostres aules?
– La metodologia emprada, que implica a les famílies en investigacions compartides (a través sobretot dels projectes).
– L’aportació per part dels infants o de les famílies de materials relacionats amb els aprenentatges.
– L’elaboració conjunta amb els seus fills/es de treballs a iniciativa pròpia o bé aquells que han estat proposats des de l’aula. Molts d’aquests treballs posteriorment són compartits amb el grup i, sovint, motiu de noves investigacions.
– La motivació de les famílies per dur a terme a les aules experiències enriquidores i interessants pels infants (aula oberta).
– La participació de les famílies en trobades o exposicions d’escola.
Què és el que possibilita mantenir una comunicació fluïda amb les famílies?
– El contacte diari amb les famílies.
– Reunions col·lectives d’inici de curs.
– El bloc de l’aula com a recull d’experiències documentades que s’han dut a terme dins l’aula (amb converses, fotografies, esquemes, dibuixos o escrits escanejats,…). En l’elaboració del bloc, progressivament volem que els infants hi tinguin un paper actiu. El bloc de l’aula, les famílies també hi escriuran les seves impressions, hi podran realitzar aportacions,… Per les famílies que no tinguin un fàcil accés a internet, hi haurà una “carpeta viatgera” a cada aula amb el contingut del bloc.
– Entrevistes sol·licitades per les famílies o per la pròpia mestra.
– Comunicats escrits pels propis infants en els quals s’informa sobre què estem investigant, es sol·licita ajuda, es demana material a les famílies,…
– La coavaluació que els infants facin quedarà plasmada ja sigui per escrit, transcripció de conversa, a través d’imatges,… En aquesta coavaluació hi haurà també un comentari de la tutora i un espai per a què les famílies puguin també realitzar les seves observacions. Aquesta avaluació retornarà a l’aula per tal que la mestra pugui conèixer el punt de vista de les famílies vers la informació que se’ls ha donat.
Com s’expressa el grau d’implicació o compromís de les famílies a l’aula i a l’escola?
– L’interès que mostren en els diferents treballs, projectes o metodologia.
– La confiança en la professionalitat dels mestres i de l’equip docent de l’escola.
– El respecte vers les decisions i vers les normes del centre o aula.
– La participació i el seguiment de la vida a l’aula i de les diferents activitats organitzades pel centre o per les famílies.
– L’establiment de vincles i diàlegs constructius que permetin una comunicació fluïda i distesa d’informacions vàries, i l’expressió de les pròpies opinions des de l’empatia.
HORARI ENTREVISTES
Benvolgudes famílies,
Si voleu sol·licitar una entrevista amb la tutora per qualsevol motiu, aquí teniu l’horari d’atenció. Agrairia que aviséssiu amb antel·lació per tal que pugui programar-me. Si teniu qualsevol dubte, comuniqueu-m’ho. Moltes gràcies!
MESTRES QUE INTERVENEN EN EL GRUP
Mestra Tutora: Maribel Aldomà.
Mestra d’Anglès: Isabel Graells (1/2 grup dimecres i dijous de 11:30 a 12:30).
Mestre d’Informàtica: Xavier Moruno (1/2 grup dimecres i dijous de 11:30 a 12:30)..
Mestre d’Educació Física: Carlos Castillo (dimecres de 8:30 a 9:30).
Mestre de Música: Denis Serrano (1/2 grup dimarts de 9:30 a 10:30 i de 11:30 a 12:30). El Denis també fa Biblioteca amb tot el grup a última hora dels dijous.
Mestra de Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i de Suport: Maria José Martínez (dimecres a la tarda i dijous de 8:30 a 9:30). Amb la Maria José realitzem conjuntament el Projecte Emocions i Colors i també ens ajuda en activitats de llengua.
Mestra de Suport: Trini Moral, Lectura comprensiva (dilluns de 11:30 a 12:30) i Montse Safont (dimarts de 4-5), la Montse fa de suport en activitats d’escriptura amb tot el grup.